Caminar és saludable. Això és un tòpic més que conegut. Però ara resulta que també és «pacífic». I que combrega força amb les tendències sobre mobilitat que de mica en mica es van implantant en les ciutats modernes europees, i que l’Ajuntament de Barcelona va incorporant a la ciutat al ritme que marquen els canvis d’hàbit de la gent.

L’Ajuntament de Barcelona proclama ben obertament que la seva política consisteix a defensar el vianant i a fomentar l’anar a peu. I no per una qüestió de salut pública, no. Per sostenibilitat evident. I no només ho proclama, sinó que de mica en mica va transformant la ciutat. Eixampla voreres, redueix carrils i «pacifica» el trànsit. Així, durant el 2005 les zones de vianants van créixer un 0,5%. Avui la ciutat té exactament 62.03 hectàrees de vianants. Tímid creixement, però constant. Que d’altra banda es mou al mateix ritme que els ciutadans, que durant el 2005 van fer 2.364.003 desplaçaments a peu i en bicicleta, és a dir, un 0,55% més que durant el 2004.

Mentre es van escampant a poc a poc les taques de vianants pels nuclis antics de la ciutat i per les zones comercials (vegeu el gràfic), les entitats que defensen els interessos dels que van a peu planten els seus anhels de futur molt més enllà. L’associació Barcelona Camina fixa l’horitzó en la unió de les diferents taques de vianants avui escampades per la ciutat de forma aïllada mitjançant eixos protegits dels cotxes. Tot un repte. Però de moment el consistori planeja, com a objectiu a curt termini, la introducció d’una tercera forma de «pacificació»: després dels carrers on es talla el trànsit, com la zona de Barnacentre, i després de les àrees anomenades «de convivència», on no hi ha voreres i els vehicles poden passar com a màxim a 10 km/h, arriben les zones 30 km/h. Carrers de barri en els quals els vianants no tenen prioritat, han de caminar per les voreres, però estan més segurs perquè la velocitat de pas dels vehicles és baixa, cosa que redueix força la distància de frenada. En aquestes noves àrees, la bicicleta passa a compartir amb els vehicles motoritzats la calçada, ja que si es respecta aquesta velocitat, pot circular sense molestar els vehicles de motor. L’alcalde, Joan Clos, va dir durant l’últim ple del Pacte per la Mobilitat, que aquest nou model representarà «un altre salt molt important» en el terreny de la mobilitat. Ole Thorson, un enginyer especialista en aquesta matèria, defensa «baixar la velocitat dels vehicles al ritme dels vianants als carrers locals»; per tant, a la majoria dels carrers de la ciutat. Thorson creu que aquest model de convivència «és el futur».