dimecres, 18 de setembre de 2002
>
Estimar el teatre
la galeria
JOSEP-LLUÍS PALACIOS
.
Pilar Rafel Jacas va néixer el 8 de febrer de 1930 i estima el món del teatre des de la seva infantesa, però la vida és sempre un llarg viatge. Quatre dies després, la seva mare ens va deixar per sempre i el seu pare, fuster, ebenista, actor i músic, mai més es va tornar a casar. Vivien a can Maurici a l'aleshores carrer de les Roques, de Ribes. Josep Rafel Radigales tocava el violí i la trompeta a la Cobla-Jazz Orchestre-Mozart, de Sitges, dirigida per Manuel Torrens. També fou músic de l'Orquestra Pallarés i d'una altra formació de Vilafranca. La Pilar Rafel viu a ca la senyora Rafel, una de les cases d'americano que tenim a la comarca. No la va construir la seva família, però tres germans del seu pare varen anar a treballar a Cuba. En Joan va marxar als tretze anys i posteriorment va tornar i es va instal·lar a Sabadell on va fundar la pastisseria La Cubana. L'Antoni també va anar a viure a la capital del Vallès Occidental, amb responsabilitats en el món industrial, però en Prudenci es va quedar sempre més a Cuba on va exercir de pastisser. Però les relacions de Ribes amb Cuba durant 150 anys han estat més profundes encara. Pau Rafel, tiet avi de la Pilar, va treballar a Santiago de Cuba i després a Güines, prop de l'Havana, on va crear una empresa de conserves de tomàquet amb més de 200 treballadors. Aleshores els cubans parlaven del famós tomàquet de Güines. Però la Pilar Rafel ha estat una dona que ha sentit sempre el teatre. Dirigida durant molts anys per un bon amic, Juan Milà, va actuar en escenaris locals i comarcals amb moltes obres com ara !En mi casa mando yo! de Ramón Peña i Antonio López al Teatre Cercle Catòlic de Vilanova (1955), El conde de Luxemburgo, opereta de Franz Lehar, al Teatre Tívoli de Ribes (1962), Gente bien de Santiago Rusiñol, Bala perduda de Lluís Elias al Centre Parroquial (1985), Ocells de pis de Rafael Anglada, D'aquesta aigua no en beuré de Josep M. Folch i Torres, Pastorets a Betlem de Pere Carbonell i Gra
u i Un pagès de Barcelona de Ventura Porta (1976) -obra que recorda amb molt afecte perquè va interpretar-la junt amb el seu pare i la seva filla Fina. La Pilar reconeix que l'ha estimat el públic i l' apassiona el teatre, la família, la vida i tots el infants.
|
