diumenge, 2 de juny de 2002
>
Verdaguer al Santuari de la Cisa
Professor i expert en Jacint Verdaguer
opinió
LLORENÇ SOLDEVILA.
.
Tenim dues estades documentades de Verdaguer a Vilassar de Mar. La primera, probablement lligada amb una anada a Argentona, la de 1889 o de 1892 i no la de 1899 com afirmava el cronista del suplement de Mataró, de 1953. La segona, del 1901, va ser deguda a la visita a la família Arumí, que estiuejava a Vilassar en una casa avui desapareguda del carrer del Rosari que feia xamfrà amb la riera. El 2 de febrer d'aquell mateix any, havia batejat la nena Rosa Arumí a l'església de Betlem, de Barcelona. Li dedicà una dècima que feia així: Rosa en poncella, / rosa o rosella, / floreix per Déu.
Les relacions amb la família Arumí venien de temps enrere. Possiblement, el 1889, els Arumí convidaren Verdaguer a sortir en barca: «La familia Arumí organizó un día para Mossèn Cinto; una salida al mar a pescar en barca. Como esto aconteció, precisamente, durante el periodo de su permanencia en Argentona, en primavera, no es difícil establecer que se dedicarían a la caza del calamar, que es la más senzilla y apta para los que no están iniciados (...) Carecemos de noticias sobre si la pesca fue buena o nula aunque en aquellas épocas se cobraba por la abundancia que había. En cambio sabemos que el patrón de la barca fue don Miguel Espinet, antiguo capitán de la marina mercante y que la barca era propiedad del viejo Nadal...»
De la segona estada documentada, al 1901, en conservem una foto amb dos dels fills de Joaquim Arumí, feta al jardí de la casa d'estiueig o bé al santuari de la Cisa, i la redacció de la prosa Los guitarrers de la Cisa. Hi anaren el diumenge 4 d'agost i l'escriví l'endemà de l'excursió, és a dir, el 5 d'agost, i fou publicada a Lo Pensament Català el diumenge següent, l'11 d'agost. La memòria d'aquesta estada l'he trobada ben viva a Vilassar de Mar perquè en vaig poder parlar amb una senyora de més de noranta anys, filla del tartaner Artur Lloveras, que va pujar Verdaguer al santuari de la Cisa.
La memòria d'aquesta estada l'he trob
ada ben viva a Vilassar de Mar perquè en vaig poder parlar amb una senyora de més de noranta anys, filla del tartaner Artur Lloveras, que va pujar Verdaguer al santuari de la Cisa
Una nota anònima apareguda a La Costa de Llevant de l'11 d'agost de 1901 resava així: «Visita. Diumenge passat tinguérem l'honor de veure en aquest poble a l'eminentíssim poeta mossèn Jascinto Verdaguer, glòria de nostra terra i considerat per propis i estranys com una de les figures més sobresortints de la nostra literatura regional. S'hostatjà a casa del nostre distingit amic Dr. Joaquim Arumí, amb el que l'uneix gran amistat.» Més endavant seguia referint-se a l'excursió a la Cisa: «puix mai més oblidarem aquella anada a tan pintoresca ermita, amb la simpàtica i honorable companyia de nostre tan gran com modest poeta.»
La prosa Los guitarrers de la Cisa ens mostra, d'entrada, l'interès que mossèn Cinto Verdaguer sentí sempre per la genuïtat de la llengua, tot i que se li escapen alguns castellanismes com fetxa, la passió que sentia per l'etimologia dels mots i, en definitiva, com aplicava el do del geni en l'anàlisi de qualsevol plantejament lingüístic que l'encuriosia
Arran de la mort de Verdaguer, un articulista que signava amb les inicials J.F. i V. al número del 22 de juny de 1902, ens detallava encara altres emocions d'aquella diada: «No és possible que fugi de la nostra pensa aquella sentida escena en què ens trobàvem, al mig del bosc, en un racó apacible, en què els amics que acompanyàvem el gran poeta, de peu dret i descoberts entonàvem les melangioses notes de l'Emigrant [sic], hermosa i sentida cançó inspirada en la mateixa lletra que anys enrere escrigué el gran Verdaguer; encara em sembla veure el gran poeta escoltant les nostres pobres veus, humitejant-li els ulls de greu emoció al sentir les tendreses d'aquella hermosa i trista poesia que tants sublims pensaments enclou, cantada en plena naturalesa, al mig de la muntanya i amb la vista de l'ample i tranquil mar per davant...»
Parlem tot seguit de la prosa Los guitarrers de la Cisa la reproduïm en el gràfic del costat i hi hem afegit algunes notes al peu per clarificar el sentit d'alguns dels mots que utilitza Verdaguer en aquesta prosa . D'entrada ens mostra l'interès que Verdaguer se
ntí sempre per la genuïtat de la llengua, tot i que se li escapen alguns castellanismes com fetxa, la passió que sentia per l'etimologia dels mots i, en definitiva, com aplicava el do del geni en l'anàlisi de qualsevol plantejament lingüístic que l'encuriosia. Després d'una introducció molt descriptiva del santuari i els seus entorns, amb especial atenció pels exvots que en cobrien les parets, les esteses de garrofers, el plany ecològic pels xiprers abatuts o l'esment de la monumentalitat del pi, emprèn l'anàlisi etimològica de l'atzavara i les parts.
És curiós com, ràpidament, tracta de derivacions lèxiques de les flors: ballarins; teixidors, a Badalona i guitarrers, a Premià de Dalt, alhora que proposa una hipòtesi argumentada de com aquests elements vegetals de l'atzavara acabaven sent petites i sonores guitarres casolanes.
Heus ací el poeta desdoblat de lingüista i antropòleg.
|
