|
|
|
> Tenir bon joc, o fer-ho creure > Set i mig: entre la prevenció i l'atreviment > El solitari i Napoleó dilluns, 24 d'agost de 2009
En els jocs de cartes, la sort es combina amb l'habilitat i l'estratègia, igual que en tants jocs més.
L'origen de les cartes no s'ha acabat de dilucidar. No se sap, del cert, si provenen de l'Índia, d'Egipte, de la Xina o d'un altre indret. Una hipòtesi diu que els primers a jugar-hi foren els xinesos, entre els segles VII i X. De la Xina, els jocs de cartes devien arribar a Europa mercès al venecià Marco Polo o a algun altre viatger intrèpid. Hi ha qui conjectura que els van portar del Pròxim Orient els croats, els expedicionaris cristians que pretenien expulsar els musulmans de Terra Santa. Sigui com sigui, el cas és que, al vell continent, en tenim referències que daten de la darreria del segle XIII. De jocs de cartes, n'hi ha un munt. Als Països Catalans són molt populars (en uns indrets més que no pas en uns altres) la bescambrilla, la botifarra (o manilla), el burro, la canastra, el cau, el set i mig, el tuti, el truc... D'àmbit internacional, tenen molta anomenada el bridge i el pòquer. Tenir bon joc, o fer-ho creureTenir bon joc, tenir bones cartes, és molt important, però no ho és pas tot, sobretot en els anomenats jocs d'envit. Per exemple, a pòquer (s'hi juga amb una baralla francesa o amb daus) no sempre guanya el jugador que té millor combinació. A vegades, un jugador pot tenir mal joc, però fer creure als rivals just la contrària i aconseguir que es retirin. Fer el fatxenda li pot fer guanyar la partida.
Set i mig: entre la prevenció i l'atrevimentLa fita del joc del set i mig és d'arribar a sumar set punts i mig, tenint en compte que cada carta val els mateixos punts que el número que porta marcat, tret de sota, cavall i rei, que valen, cadascuna, mig punt. Si cap jugador no aconsegueix de sumar set punts i mig, guanya el que més s'acosta a aquest nombre, mai el que l'ultrapassa. Es tracta, doncs, de trobar l'equilibri entre la cautela i l'audàcia, entre la prevenció i l'atreviment. El jugador massa previngut perilla de tirar curt, i el jugador massa atrevit, de tirar llarg.
El solitari i NapoleóDe jocs de cartes, n'hi ha de pensats per a dos jugadors, tres, quatre, cinc i més i tot. Però també n'hi de pensats per a un sol jugador, són els 'solitaris'. Hom ha relacionat aquesta mena de jocs, que tenen per fita d'aconseguir combinacions concretes, amb una personatge històric cèlebre: Napoleó I, emperador dels francesos els anys 1804-1815. Destronat i exiliat a Santa Helena, una illa remota de l'Atlàntic, diuen que provava de combatre el tedi fent solitaris, qui sap si inventant-se'n de nous.
|
Investiga
> 'Els jugadors de cartes' del pintor provençal Paul Cézanne.
> La catalana, Leo Margets, un as del pòquer.
> Faves comptades: jugar tot practicant la suma i la resta.
> Introducció a la botifarra.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |