Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
El Camí dels Bons Homes

La ruta

El catarisme

La fi del somni catalano-occità


dilluns, 30 de juliol de 2007
El Camí dels Bons Homes és un itinerari transpirinenc que segueix la petja dels càtars, els seguidors del catarisme, moviment religiós estès durant la baixa edat mitjana per alguns punts d'Europa, sobretot per Occitània. Amb aquest itinerari, que permet d'endinsar-se en els pregons lligams històrics i culturals entre les terres occitanes i catalanes, obrim un especial estiuenc sobre rutes, turístiques, artístiques i culturals.

El Camí dels Bons Homes, d'uns dos-cents quilòmetres, parteix del santuari de la Mare de Déu de Queralt, que senyoreja la ciutat de Berga, i fineix al castell de Montsegur, símbol de les llibertats occitanes i uns dels últims reductes de la resistència càtara: els càtars, també anomenats albigesos, per la ciutat d'Albí, foren objecte d'una croada cruenta, dictada pel papa Innocenci III (1198-1216) i duta a terme per la reialesa i la noblesa franceses, que cobejaven emparar-se de la culta, tolerant i rica Occitània, pàtria de l'amor cortesa.

Fugint de la croada, els segles XIII i XIV molts càtars van cercar aixopluc a migjorn d'Occitània, de manera que la nova doctrina arrelà en terres catalanes, sobretot al Rosselló i a les valls pirinenques. El Camí dels Bons Homes rememora les rutes migratòries seguides per aquests fugitius, que l'Església Catòlica tenia per heretges.

L'itinerari, amb senyals blancs i vermells i convertit en Sender de Gran Recorregut (GR 107), es pot fer a peu, a cavall i, en la majoria de trams, amb bicicleta. A Gósol, hom pot agafar una via alternativa (GR 7) que mena al santuari benedictí del Miracle, a prop de Solsona. Naturalment, a les poblacions i castells lligats al catarisme, també s'hi pot fer cap amb automòbil.
  • + Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Catarisme.

La ruta


+ Gósol, primera parada de la ruta, vist per Picasso.
El Camí dels Bons Homes passa per quatre comarques catalanes: Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell i Solsonès. La ruta recorre els bells paratges de la serra del Cadí i fa parada a poblacions com Gósol, a tocar del singular massís del Pedraforca, recreada per un estadant il·lustre: Pablo Picasso; Bagà, d'aire medieval i magnífica plaça porticada; i Bellver de Cerdanya, travessada per les aigües del Segre. Passat Porta, enfila el País de Foix fins a atènyer Montsegur, on el 1244 uns dos-cents màrtirs van estimar-se més de morir cremats que no d'haver d'abjurar del catarisme. No gaire lluny de Montsegur hi ha la ciutat de Foix, dominada per un castell imponent. Nord enllà, a una hora de cotxe, dos focus més d'irradiació càtara: Tolosa, capital d'Occitània; i Carcassona, idealment restaurada.

El catarisme


+ Josa de Cadí, un dels indrets catalans que rebé la influència càtara.
El catarisme era una creença religiosa dualista, d'arrel maniquea, segons la qual el món és regit per dues forces antagòniques: el bé i el mal, Déu i el diable, l'esperit i la matèria. Els càtars s'anomenaven bons homes i cristians, car es tenien pels veritables seguidors de la fe cristiana. Eren homes i dones de vida ascètica, de costums severs i del tot contraris a la violència. Tenien una visió més positiva dels afers comercials que no pas l'Església Catòlica, cosa que els féu guanyar adeptes i simpaties entre la puixant burgesia.

La fi del somni catalano-occità


+ Representació de l'expulsió dels càtars de Carcassona.
Com dèiem, la noblesa francesa, avalada pel papat, s'abraonà contra els càtars i els senyors feudals occitans, que els protegien. Aquests, en veient les barbaritats comeses pels croats, capitanejats per Simó de Montfort, es feren vassalls del rei de Catalunya-Aragó Pere I, dit, paradoxalment, el catòlic, que d'aquesta manera aconseguí la sobirania de tot Occitània. El 1213, emperò, a la batalla de Muret, les tropes occitano-catalanes foren derrotades pels croats. La desfeta estroncà la possibilitat de crear una pàtria comuna de catalans i occitans, i significà el principi de la fi de la independència d'Occitània, en endavant sotmesa a França.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • A Besiers, una altres focus càtar, els croats van occir gairebé tota la població. És cèlebre la consigna 'Mateu-los tots, Déu ja reconeixerà els seus'.
  • Entre els indrets del país que van rebre l'influx càtar hi ha Andorra, la Tor de Querol, Castellbò, Josa de Cadí, Gósol, Berga, Prades, Siurana, Lleida, Barcelona, la regió de Morella...
  • 'Càtar', del grec 'katharós', significa 'pur'.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

Mapa del Camí dels Bons Homes.
Vistes del parc natural del Cadí-Moixeró.
Carcassona, patrimoni mundial de la UNESCO.
I també...
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua