| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
Quan parlem de contaminació sonora hauríem d'incloure l'anunci radiofònic d'una coneguda empresa immobiliària el nom de la qual no podem pas amagar perquè si no, no s'entendria res. És a dir: quan parlem de contaminació sonora hauríem d'incloure l'anunci radiofònic de "Grupassa, si vols un pis o una cassa". Grupassa, una empresSA modèliK que ha aconseguit neutralitzar en poc temps dos decennis i mig d'esforços acadèmics del col·lectiu de lingüistes per difondre les subtileses de la S catalana ("yo no soy S", cantava mentrestant la Panto). I tot per una cançoneta repetitiva i enganxadissa que ens transforma l'habitatge en una zona de caça. Però els verbívors de les noses en fan noces, de manera que Grupassa ens inspira... no direm què, però ens inspira. Aquesta 7mana us demanem exemples d'ensordiments o sonoritzacions xocants, com el que transforma els casaments (noces) en molèsties (noses), o la subtil relació establerta entre els verbs "casar" i "caçar". Sonoritzeu i ensordiu els mots, verbívors. Perquè tot enamorat sap que, de vegades, si no la beses la vesses. Per això us demanem sons sibil·lants de tot mena: sords, sonors, sibil·lins... ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Divertimento 2 Tenir cura d’aquell ancià era tan aviat un jou (tu li feies de metge i ell t’encenia la metxa sempre que podia) com un xou puix, com baixat d’un puig qualsevol, sempre es feia el boig. El boix, arrecerat vora la reixada, era testimoni de la rajada dels seus despropòsits: envasava lleixiu i embassava els odis (no llegiu els sodis!), volia arrossegar una xirivia i no podia rosegar res (giri via, home!), imaginava vagines mentre feia veixines… Tan aviat deia que era un txec que per culpa d’un xec fals no tenia un trist gec, com assegurava que la seva vila de cens era Viladasens. Quan arribava amb cotxe l’anciana coixa amiga seva, sempre deia, mentre treia uns paperots del calaix: “Que l’haig d’acompanyar com un zuau suau?”. Però, tots dos, esbarragats (sense queixals, que ja els havien perdut tots), s’asseien junt al xunt i, mentre ella passava el rosari o pesava figues, ell li recitava aquella tirallonga poca-solta: “Si vols jugar al xapó, vés al Japó; si vols que te’l xerri, a Algerri; si vols gelor vés a Xaló i si vols un gerd, vés a Xert. Som a Xirivella: giri vella; som a Alginet, el xinet; som a Albesa, segur que el vessa; som a Tuixén, jo persona i tu gent. Que una vila t’arrasa, és Terrassa; que et passen les presses, les Preses; que totes són rosses, ets a Roses; i, si de cas erres, a Casserres”. Llavors es partien un gerret de llimonada (el xarret era a punt de marxar) i, quan ella demanava el xal ell ja el portava. Vespre passat, ell, pesat, la besava i vessava alguna llàgrima en acomiadar-la. Era un jou? Era un xou! Roser Carol 22/01/2002 17:14 # una passada ja se que no toca, però, heu rucat mai al 1004 de Telefòrnica?...us contestaran: BANBINGUTS a Telefòrnica... tornant al tema, no es el mateix"aquella noia és una passada" que "aquella noia es una pesada" oi que no? makakodevila 22/01/2002 14:19 # Noces o noses? Per al de Xàtiva: a Terrassa (o si més no a la meva família), on tampoc no apitxem excepte en la distinció B/V, sempre hem dit "Què passa?" "Un burro per la bassa". Això de la "plaça" no ho havia sentit mai; potser sí que un burro passant per la plaça tindria més lògica, però no em negareu que és molt més inhabitual que passi per la bassa, i per tant és la resposta perfecta a una pregunta que denota sorpresa o inquietud. A Terrassa, doncs, el burro passa per la bassa i no per la plaça, i això ja és massa. Enric Fontvila 22/01/2002 10:38 # BARCELONA O VARCELONA? Barcelona o Varcelona? Balència o València? Ho dic perquè, ja que parlem d'ensordiments i sonoritzacions inadequades, per als de Barcelona tant us fa viure a Barcelona o a Varcelona. Ho pronuncíeu igual. I els de València o Balència, el mateix. Per contra, els de Xàtiva, Vinaròs, Vall-de-roures, Santa Bàrbara, la Vila Joiosa, Banyeres de Mariola, Bocairent, Oliva, Benicàssim, Vila-real o Masdenverge no podem bescanviar les bes per les ves. El de Xàtiva 22/01/2002 02:01 # APITXATS D'aquests ensordiments i sonoritzacions inadequades, en València diem que s'apitxa. És el valencià apitxat, parla pròpia de les Riberes, València capital i l'Horta i el Camp de Morvedre. En definitiva, tot allò que s'estén entre el Xúquer i el Palància. A la marge dreta del Xúquer no s'apitxa, mentre que sí que es fa a la marge esquerra. Entre Alberic i Castelló de la Ribera hi ha 4 quilòmetres, però cadascun està situat a una banda del Xúquer. De manera que a Alberic s'apitxa i a Castelló de la Ribera, no. Una vegada, a Castelló de la Ribera vaig presenciar una anècdota que em va colpir. Hi havia un home a la porta del bar de tertúlia amb els amics. Passa una xiqueta i l'home li diu: -On vas, Anna? I la xiqueta respon: -A cassa. I l'home: Recollons, xiqueta! Parles com si fores d'Alberic! De fet, la meua amiga Lídia, que és d'Alberic, diu una paraula que comprén tots els vicis de la parla apitxada: "envejoses", però pronunciada, més o menys, així: "ambetxosses". Tot i que a Xàtiva, presumim molt de no ser apitxats, jo no diria tant: mentre a Catalunya responeu a la pregunta "Què passa?" amb la frase "Un burro per la plaça", ací responem: "La processó per ma casa", la qual cosa, com no apitxes, no rima ni a galtades. El de Xàtiva 22/01/2002 01:53 # s-obren Els obres els sobres als avis dels savis. Et va sanar aquell a qui vas anar. La Cisa no s'issa. Les osses, sosses; els ossos, sossos. f`elix 21/01/2002 18:54 # Revaixes??!! Ben bé no és el que es demana en el fòrum, però algú sap per què l'Illa Diagonal intenta promoure les rebaixes amb aquesta bajanada de la ve baixa? Mercè Vallejo 21/01/2002 18:30 # Revaixes??!! Ben bé no és el que es demana en el fòrum, però algú sap per què l'Illa Diagonal intenta promoure les rebaixes amb aquesta bajanada de la ve baixa? Mercè Vallejo 21/01/2002 18:30 # Partit Politic Jo recordo a les pasades eleccions que a la web d'un dels Ppartits Ppolitics hi constava l'eslogan DECISSIUS. Sobren mes comentaris. Jordi P 21/01/2002 12:59 # Divertimento Caminant, amb bona marxa, pel marge de la calçada que els ha de dur al zenit de sa nit (vora d’on s’alça el salze i l’alzina, el cine i l’envejada ambaixada queden lluny) una colla passeja. En Màrius R. i en Màrius Serra parlen de quan van participar a les eleccions per donar suport a les seleccions catalanes, en Macies recorda les masies de Burjassot mentre el burgesot d’en Gifre xifra les despeses que tindran. En Job, xop com un bajà, pensa a baixar a Iessa i és a punt de caure. Mentrestant, en Jeremies toca les xeremies i no recorda qui és Sara. És ara quan l’Arantxa somnia una aranja dolceta i sidra (“Isidre, amor meu”, pensa) i la Rosa (rossa, gemada i xamada) enceta la xarreta sobre la gerreta que ha trencat i, traient-se la faixa, li diu al fatxa (d’Osor o d’Ossó?) del seu costat: “Xato, ja t’ho deia que el matx es va jugar al maig”. De sobte, algú xita (gita algú altre). Xo, crido jo. Un mix jau al mig de la zona i sona el crit d’una xupa. La jupa de jute em cau mentre la xuta continua el seu cant. Ara ja, el xa que practica zen sent un xac. Jac però demano ajut (eixut d’ençà que ens ha passat el pesat d’Isona) i són a tocar quan tots dos ens maregem. Ens mereixem el gest del de Xest. Però callem. Tots plegats semblem animals en zel. El cel pressent que el present passa de pressa. Presa d’enveja en veig a més d’una: han oblidat els calzes i les calces de color beix (què veig!) van a la baixa (vaja!), les angoixes (s’abrasen i s’abracen) les han convertit en goges. Hi ha més d’un xai jai que es comporta com un xacal (ja cal que sense pressa triï la presa si es vol casar o en vol caçar alguna). Tot és un joc: xoc de persones que no volen ser un zero a l’esquerra tot i ser-ho. Roser Carol 19/01/2002 19:33 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |