La “farsa del procés” i la contradicció que no s’explica
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
22.06.2024
Closcadelletra
Sents els lletratrèmols? O són els batecs dels nervis?
15.06.2024
Saben res dels artificis literaris que desperten una emoció inconeguda, una font ufana d’humor o una saviesa impensable?
08.06.2024
Sí, lluit com sé per posar mots a la secreta polifonia de la realitat
01.06.2024
Escric amb la voluntat de guillotinar tòpics per acostar-me més al ver
25.05.2024
Per escriure’t aprenc les llengües estrangeres de la pluja i dels rosers
18.05.2024
No escric per tu, sinó per a mi, per acollir una llum nova sobre la vida, alguna cosa més radical que un pensament o un sentit
11.05.2024
Em sent just a la vorera de descobrir alguna cosa, no ho oblidis mai
04.05.2024
Quan els cinc sentits van plegats neix la poesia. / Escric per fer i per evitar ser fet
27.04.2024
Practicar una loquacitat que prové de la joia de fer girar el mateix d’una manera cada vegada nova
20.04.2024
Envitricollament i senzillesa es donen la llengua
13.04.2024
No diguis als amics que els poemes són paranys que poses al bosc i que tapes de silenci
06.04.2024
Escric amb flames la meva fosca
30.03.2024
Hi veuré de dia amb els ulls, però en el somni hi veuré amb el cor
16.03.2024
Em vull rentar els ulls bruts de tots els paràsits amb què ens contaminen
09.03.2024
Per què mentre avança el rellotge cel·lular em torn més observador, contemplatiu i analític?
02.03.2024
Et trobes a la frontera de la totalitat èpica i la teva poesia és com un diumenge al crepuscle
24.02.2024
M’agradaria que una amenaça difusa planejàs i contaminàs el lector com un verí lent que fins i tot el fes dubtar d’allò que ha entès massa aviat
17.02.2024
He agafat un viarany mal d’emprendre entre esbarzers esbadiats, ombres d’oliveres, estimballs de troncs i un airecel extenuat
10.02.2024
Tota aquesta llum, no hauria de ser una llàgrima immensa?
03.02.2024
Els trucs de la història: tots són víctimes d’un relat antic amagat, profund, estel·lar, sediciós, que mata en el moment en què és contat
27.01.2024
Cerc aquest interior ple d’objectes vius i de persones inanimades
20.01.2024
Els poemes són finestrals que donen a un altre univers, a unes altres percepcions, a uns sentiments altres, a les partions de l’ignot, no ho sabies?
13.01.2024
La paraula és remembrança, i això és una forma d’embragar itineraris entre la por i l’enigma
06.01.2024
Sent alguna cosa com una debilitat extrema, indestructible
30.12.2023
La destrucció mental que crea la pandèmia del consum arrana qualsevol possibilitat de pensar i de sentir