Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”

Avui estrenem la segona temporada de Santa Eulàlia, el pòdcast de VilaWeb sobre Barcelona, presentat per Ot Bou. La ciutat ha entrat en una fase nova. Encara cal veure què vol dir l’endreça que promet el batlle Jaume Collboni i cap on evoluciona el model de ciutat, però ara com ara hi ha una certesa: l’era d’Ada Colau s’ha acabat. A Santa Eulàlia volem seguir el ritme d’aquest canvi, observar-lo i analitzar-lo, i reprenem el fil, per començar, amb una entrevista a Salvador Rueda, de vegades conegut com el pare de les superilles, la idea urbanística amb més presència al debat públic de Barcelona d’aquests darrers anys. En la conversa, Rueda fa una defensa aferrissada del projecte: arreu del món, diu, tothom en parla i vol aplicar-les. Però té una discrepància fonamental amb el govern dels comuns: segons ell, les obres que han començat a Barcelona no fan cap superilla, sinó purament “eixos verds, carrers de vianants”.

Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

La confusió dels eixos verds amb les superilles

El gran error del govern de Colau, segons Rueda, ha estat apropiar-se el concepte de “superilla”, perquè això ha posat l’oposició contra el projecte. “Si fas bandera d’això, et tiren trets pertot arreu. Una qüestió estratègica com aquesta ha de ser de ciutat, no de partit”, lamenta. “Jo els dic: ‘Facin eixos verds, han guanyat les eleccions, hi estan legitimats. Però no en diguin superilles si no són superilles! Perquè estigmatitzen el terme i fan que tothom s’hi posi en contra.” El segon retret que els fa és aquesta confusió de l’eix verd amb la superilla: “L’eix verd no respon a cap model. La superilla sí, és un model sistèmic que modifica tota la ciutat perquè pretén d’alliberar la màxima superfície de carrers dedicats a la mobilitat motoritzada, que suposa les disfuncions més grans que tenim avui: la contaminació atmosfèrica, el soroll, la manca d’autonomia dels nens per a poder anar sols a l’escola.”

En tot cas, diu que les primeres obres del govern de Colau han anat en la bona direcció. Ara, diu, cal que es facin la resta de carrers inclosos a la superilla original, com el carrer de la Diputació. Rueda sosté que el cost de les obres no és el problema, tenint en compte el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, però que hi ha capacitat de prendre decisions estratègiques. “A la nostra ciutat, la primera decisió dels elements estratègics sempre s’ha pres fora. Aquí s’han neutralitzat les iniciatives d’uns i altres. Sempre ens hem neutralitzat. Començant pel mateix pla Cerdà, que va ser decidit a Madrid”, lamenta. I diu qui és, per ell, el problema: “Som uns mesells, uns manats. No som capaços de posar-nos d’acord per fer les coses estratègiques que cal. Aquest és el problema. Després, quan està decidit, som els millors.”

Què és, doncs, una superilla?

L’any 1987, desenvolupant un mapa de soroll de la ciutat com a director tècnic de Medi Ambient del primer govern de Pasqual Maragall, Rueda va descobrir que la contaminació acústica funcionava amb un principi de tot o res: “Quan passen cotxes per un carrer sempre estem per damunt dels decibels admissibles, i quan volem estar per sota hem d’anar a un carrer de veïns, sense cotxes.” Fent el pla per a reduir la contaminació sonora a la ciutat, van cercar una solució que permetés de mantenir organitzada la ciutat amb unes vies especialitzades per a connectar un punt de la ciutat amb un altre, però amb un interior de carrers per a veïns. “En uns carrers s’hi circulava, però en el 70% de la ciutat no hi havia d’haver circulació. […] D’aquí surten les superilles, fruit de les característiques de la dissipació energètica dels vehicles”, explica Rueda. Només amb una gran reforma urbanística és possible de redissenyar les xarxes, diu.

“El model de les superilles –afegeix– és una xarxa que s’acomoda a la morfologia de la ciutat, perquè no tot Barcelona és ortogonal com l’Eixample, però sempre compleix una màxima: hem de domesticar el cotxe.” La velocitat del cotxe és sis vegades o set més ràpida que el moviment a peu. La intenció és que el temps per a fer la volta a peu al perímetre d’una illa ha de ser semblant al temps que triga un cotxe a fer una volta per una superilla. “Això ja ho va dir Cerdà, sense que hi hagués cotxes. Ell mateix fa una modificació de la seva proposta en què incorpora les illes ferroviàries, que són de dos per dos. I en treu una llei: cada mode de locomoció té com a conseqüència una forma d’urbanització. Hem de domesticar el cotxe d’una vegada. És absurd que els cotxes passin per tots els trams de tots els carrers de la ciutat. És d’una ineficiència tremenda.”

Contra la judicialització del Consell de Cent

Rueda diu: “El carrer Consell de Cent és una meravella.” I el descriu com “la Rambla de Barcelona però per als barcelonins, en lloc dels turistes”. Hi faria canvis, tanmateix. Troba que els paviments són massa durs perquè tenen una solera de 30 cm de formigó. “Hem de reduir les temperatures per adaptar-nos al canvi climàtic. Les dues variables són l’ombra i la permeabilitat del sòl”, diu, i ell hauria estat una mica més agosarat en aquest sentit. De tota manera, considera que les obres ajuden a avançar cap a la superilla de debò, i per això no entén la decisió de la jutgessa que, admetent un recurs d’una associació de grans comerciants, va dictar que es revertissin. La principal raó esgrimida per la magistrada apuntava que la reforma s’hauria d’haver fet després d’una modificació del pla general metropolità, però Rueda dóna ací la raó a l’equip de Colau i diu: “La immensa majoria de transformacions de carrers de la ciutat s’ha fet amb els mateixos criteris.”

El gat amagat, a parer seu, és la judicialització de l’obra de govern de Colau per a combatre’n el llegat. “Ens hem de preguntar si això no pretén tombar el govern d’Ada Colau. No és que en sigui acòlit, perquè no ho sóc, però es veu claríssim: és una forma d’acarnissament. I ara es troben que la jutgessa s’ha passat de la ratlla i no ho entén ningú. Si això ho hagués de pagar ella amb els seus diners, no ho faria”, afirma Rueda.