07.01.2025 19:40
Joan Busquets (el Prat de Llobregat, 1946), professor de la Universitat Harvard i catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, és un dels grans referents en urbanisme i arquitectura d’aquest país. En aquesta entrevista sosté que la gran prova de foc que encararà la capital els anys vinents serà la integració metropolitana, i que s’haurà de fer tot respectant la identitat de cada nucli urbà. “Això no val per a tot el món, però a Barcelona és molt important que el sistema metropolità s’entengui a partir de ciutats metropolitanes que tenen la seva entitat, la seva cultura, les seves decisions preses al llarg del temps. Penso en Sant Cugat, Terrassa, Castelldefels o Badalona: tenen la seva lògica, la seva història, han estat nuclis industrials importants, o han tingut tren des del segle XIX. Només pots construir una realitat metropolitana en què totes col·laborin i tinguin alguna cosa a dir i bastant a rebre”, afirma.
A parer seu, la clau serà relligar uns quants elements molt influents en l’eficàcia urbana que ara com ara estan bastant desconnectats entre ells, malgrat que es trobin l’un al costat de l’altre. En aquesta llista, Busquets hi situa el riu Besòs i el riu Llobregat, que titlla de joies, “dos rius que eren com dues clavegueres i que estan començant a esdevenir espais naturals”. I hi afegeix el port, l’aeroport, la Zona Franca i la part de la muntanya de Montjuïc que s’obre cap al delta del Llobregat, però que “no està gaire acabada ni urbanitzada”, i que al peu hi té la nova Fira. La vitalització de tota aquella zona, diu, “és una de les oportunitats metropolitanes o nacionals més grans que tenim en aquest moment: lligar i produir a partir d’això, i crear uns elements que després tindran influència sobre els elements de treball de Viladecans, de l’Hospitalet…” La intenció ha de ser, segons Busquets, de pensar sistemes d’activitat totalment metropolitans com ho podria ser aquest.
Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.
La petjada dels grans esdeveniments
Entre el 1983 i el 1989, Busquets va ser cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, un dels artífexs de la metamorfosi olímpica de la ciutat. Ara fa un balanç positiu dels jocs i sosté que, de fet, molts dels avenços que es van fer durant els segles XIX i XX provenen dels tres grans esdeveniments: l’Exposició Universal de 1888, l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Els dos primers casos, explica, van servir “perquè la ciutat es barallés amb la fortalesa de la Ciutadella i amb l’abandonament de la muntanya de Montjuïc”, i perquè superés tots dos greuges. I els jocs van servir per a fer un salt d’escala metropolitana. “Barcelona es treu del damunt les ciutadelles opressores a partir dels grans esdeveniments”, diu. Tanmateix, admet que la política de grans esdeveniments ja és caduca perquè, amb la globalització, té conseqüències molt més difícils de controlar.
Segons Busquets, el secret de les grans ciutats mediterrànies i, molt especialment, de Barcelona, és una planificació urbanística dual. Aquesta mena de planificació combina les petites actuacions en llocs concrets, fetes segons necessitats que es van renovant, amb els grans projectes estratègics que poden durar dècades o segles –per exemple, el pla Cerdà, que encara troba vigent. “Quan es parla d’això i es diu, moltes vegades, que el model Barcelona s’ha acabat… És que no hi ha hagut mai un model Barcelona. Això és fals. Algú l’ha fet servir perquè li agrada o perquè li agrada dir que no hi creu. Crec que Barcelona és una ciutat que ha tingut projectes d’escales molt diferents, que això és un valor que té i que avui dia s’hauria de pensar igual”, rebla.
Escolteu ací la resta d’episodis:
Tercera temporada
- Beth Galí: “A Barcelona es governa amb por. I una ciutat no es pot governar amb por”
- Oriol Estela: “El debat sobre el model territorial de Catalunya s’ha abandonat”
- Antònia Raya: “El Raval molesta”
- Germà Bel: “El partit de futbol entre Madrid i Barcelona ja fa temps que s’ha resolt”
- Ferran Busquets: “Els problemes amb l’habitatge ens fan veure que arribar al carrer és més fàcil que no ens pensàvem”
- Isabel Franc: “La història de les lesbianes, a Barcelona i al món, és marcada pels silencis i les ocultacions”
- Pau Solà-Morales: “Aquesta flagel·lació permanent no li fa cap bé, a Barcelona”
- Xavier Theros: “Hi ha episodis de la història de Barcelona totalment silenciats”
- Francesc Muñoz: “Hem fet una urbanització salvatge”
- Carme Miralles-Guasch: “No hem sabut articular la connectivitat ferroviària a tot arreu de Catalunya”
- Martí Melcion: “Anar a la Vila Olímpica és com tornar al poble i dir: ‘Hòstia, no hi ha res del que hi havia’”
- Eduard Cabré: “La gentrificació dels barris cèntrics ara es produeix a totes les escales”
Segona temporada
- Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”
- Ofèlia Carbonell: “Podríem enderrocar la Sagrada Família i continuaria venint gent”
- Albert València: “El Poblenou podria ser un barri diferent i hi fem oficines buides”
- Mireia Ventura: “Fa anys que el consum de cocaïna s’ha normalitzat. Ara ho detectem amb la ketamina”
- Miquel Puig: “He viscut dos moments en què semblava que Barcelona era morta”
- Berta Prieto: “Ara Barcelona em sembla molt avorrida. Estic fastigosament rural”
- Marc Piquer: “Els barcelonins estimem molt Barcelona però la desconeixem bastant”
- Ana Sánchez: “Tot Barcelona va ser foradada pels veïns a pic i pala”
- Ernest Cañada: “Encara hi som a temps, però és inevitable reduir l’activitat turística”
- Òscar Dalmau: “M’agrada l’arquitectura que la majoria de gent troba lletja”
- Xavi Muñoz: “El pla Endreça de Collboni ataca els mínims actes d’incivisme amb la màxima severitat”
- Edgar Illas: “Després del model Barcelona, ara som en la paradoxa Barcelona”
- Manel Vidal: “He tingut por que Barcelona m’escopís”
- Núria Soto: “El model laboral de les grans empreses de repartiment a domicili és pitjor que el de fa cent anys”
- Josep Bohigas: “Barcelona té 6.000 cotxes per km². Dobla Nova York, París o Madrid. És una bestiesa”
- Alba Arboix: “Hi ha esglésies a Barcelona que només fan una missa la setmana i s’hi podrien combinar activitats”
- Carme Ribas: “El Besòs és una frontera molt més mental que no física”
- Isabel Segura: “Els treballs de cura, en el fons, són els que mantenen la vida quotidiana de ciutats com Barcelona”
- Martí Cusó: “Viure al Gòtic és una resistència permanent”
- Maria Rubert de Ventós: “L’Hospitalet és més centre de Barcelona que no pas la plaça de Francesc Macià”
- Albert Nogueras: “A les zones cèntriques de Barcelona, l’absència de nens és absoluta”
- Xavier Sánchez Vila: “Hi ha moltíssima aigua al subsol de Barcelona. El problema és que la gent no ho sap”
- Fernando Ramos: “Cometem l’error d’enderrocar edificis sistemàticament”
- Esther Anaya: “El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”
- Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”
- Blanca Garcés: “El mercat laboral català atreu immigrants i després els deixa al marge”
- Anna Pacheco: “Al final només podran viure a Barcelona persones que cobrin com a mínim 3.000 euros el mes”
- Isabelle Anguelovski: “La gentrificació verda fa moure els veïns de classe obrera a barris més grisos”
- Josep Lluís Martín Berbois: “A Barcelona encara hi ha errors de Porcioles que perduren en el temps”
- Eulàlia Gómez Escoda: “Les noves parcel·les a Barcelona es tendeixen a fer iguals, i és un problema”
Primera temporada
- Raül Garrigasait: “El Parc Güell és una declaració de principis: agafo la terra més estèril i la converteixo en el centre del món”
- Oriol Nel·lo: “Avui Barcelona pesa menys sobre el conjunt de Catalunya que fa cinquanta anys”
- Julià Guillamon: “Barcelona se’ns n’ha anat de les mans”
- Sandra Bestraten: “Ens movem massa de pressa. Molta gent gran té por de sortir de casa”
- Pere Martínez Serra: “Les nostres universitats són molt pobres. No hi ha peles per a la recerca”
- Arià Paco: “Sembla una ficció compartida, que a Barcelona hi ha una cosa molt valuosa que no trobaràs mai a Igualada”
- Martí Abella: “La construcció de la Via Laietana deixa a la ciutat una ferida oberta molt gran”
- Antonio Baños: “Si Barcelona mira el mar, dóna el cul a Catalunya”
- Mercè Ibarz: “La Barcelona veritable està segrestada i ocultada”
- Llucia Ramis: “Odiar Barcelona és l’única manera d’estimar-la”
- Carme Arcarazo: “Si els llogaters s’organitzen, es pot punxar la bombolla del lloguer”
- Marc Roig: “Els comuns no s’han adonat del poder transformador de la cultura”
- Júlia Bacardit: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”
- Andreu Ulied: “Madrid té un alcalde. Barcelona està fragmentada en trenta-sis”
- Pau Vidal: “Ens volem creure la fal·làcia del bilingüisme per evitar el conflicte”
- Adrià Pujol: “Un barceloní és un ésser permanentment desubicat”
- Rita Grané: “O la societat es fa càrrec dels joves ex-tutelats, o els aboquem al sensellarisme”
- Carme Trilla: “Barcelona no té capacitat de resposta a la demanda de lloguer”
- Joan Ramon Resina: “Han volgut amagar la catalanitat de Barcelona”
- Manuel Delgado: “Amb el model Barcelona no volen controlar la política. Volen controlar-ho tot”
- Noemí Rocabert: “Ciutat Meridiana es va fer lletja per humiliar les persones”
- Javier Ortigosa: “Barcelona és el Copenhaguen de l’anar a peu. És un factor de resiliència bestial”
- Joan Magrané: “Barcelona hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va truncar”
- Amadeu Carbó: “El sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant el poder”
- Olga Subirós: “L’impacte de la contaminació que generem a Barcelona arriba fins a Vic i Begur”
- Meritxell Sánchez-Amat: “Si tens el mateix metge quinze anys, la mortalitat baixa d’un 25%”
- Vicente Guallart (Part 2): “Si el pla Cerdà s’hagués aplicat literalment, Barcelona semblaria Estocolm”
- Vicente Guallart: “Barcelona és Catalunya. Què vol dir, viure a Barcelona?”
- Itziar González: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració”
- Núria Carrera: “L’Ajuntament ha estat una de les grans experiències de la meva vida”
- “Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós
- Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona
- “Barcelona pot ser la porta d’entrada a Europa per al nord d’Àfrica”: el port, amb Sergi Saurí
- Marina Monsonís: “No té cap sentit fer plats asiàtics a la Barceloneta amb tonyina congelada”
