18.03.2025 19:40
El geògraf Jaume Casañas diu que el país se’ns desfarà com un terròs de sucre si no abordem de seguida el debat sobre l’organització territorial, que durant dècades s’ha anat ajornant sine die. Casañas ha estat batlle de Cunit (Baix Penedès) amb la candidatura independent Impulsem Cunit –que té un acord d’associació amb Junts– i aviat tornarà a ser-ho. En aquesta entrevista, explica que, aquests darrers anys, municipis com el seu han crescut molt demogràficament però no pas urbanísticament, i que això tensiona, per exemple, les escoles o els centres d’atenció primària, perquè els equipaments no creixen a la mateixa velocitat que la població. L’administració local, diu, és la trinxera de tots aquests canvis, però no té prou competències, i el mapa de l’organització administrativa catalana no els ajuda.
Casañas considera que hi ha una superposició institucional excessiva i molt poc eficaç –ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, i, encara, les administracions espanyola i europea. Aquest trencaclosques fa més difícil d’aplicar el principi de subsidiarietat, que estipula que la presa de decisions s’ha de fer tan a prop com sigui possible dels territoris que en percebran les conseqüències. “S’ha de simplificar l’administració, ordenar-la i fusionar-ne nivells administratius”, diu. Tant les províncies com les comarques han caducat, perquè es van fer amb paràmetres que ja són obsolets. “A Cunit som província de Tarragona, però si demanes a qualsevol veí quants cops va a Tarragona et dirà que ni un. En canvi, si li demanes quants cops va a Barcelona o a Vilanova et dirà que gairebé sempre”, diu.
Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.
Un recel cap a Barcelona
Amb l’abandonament del projecte d’ordenar Catalunya per vegueries, suspès pel Tribunal Constitucional espanyol, bona part del país s’ha quedat en fals. Casañas sosté que caldria cercar fórmules per a recuperar-lo, perquè, de moment, una de les conseqüències més delicades de tot plegat és que va creixent el recel respecte de Barcelona. A parer seu, encara no s’hi ha trencat la connexió emocional ni el sentit de capitalitat, però hi ha el perill que passi. “La manera d’entendre Catalunya que es pugui tenir fora de Barcelona no exclou Barcelona. No sé si la manera d’entendre Barcelona des de Barcelona exclou una manera d’entendre Catalunya”, diu. Troba que, a partir de l’any 2010, que prosperés la llei de l’àrea metropolitana però s’estronqués la de vegueries ha causat un desenvolupament a dues velocitats.
Decisions que es prenen en despatxos de Barcelona, com la zonificació de Rodalia o les restriccions de mobilitat, afecten pobles a cinquanta-dos quilòmetres i més enllà, però aquests pobles no se senten prou escoltats. “He passat pel carrer Consell de Cent i és espectacular. Ara, a Cunit hi tinc els mateixos trens que fa trenta anys. Els mateixos”, diu. “No pot ser que Barcelona es quedi els beneficis i externalitzi els costos. Quan fa polítiques, l’àrea metropolitana ha de pensar més en la segona corona, la tercera i la quarta.” A llarg termini, si la situació no s’adreça, tem que no es vagin conreant dues identitats paral·leles, una de metropolitana i una de no metropolitana, que deixin enrere la manera com entenem Catalunya avui. Això tal volta es començaria a solucionar amb una governança més regional que permetés de gestionar el territori d’una manera més equilibrada.
Escolteu ací la resta d’episodis:
Tercera temporada
- Beth Galí: “A Barcelona es governa amb por. I una ciutat no es pot governar amb por”
- Oriol Estela: “El debat sobre el model territorial de Catalunya s’ha abandonat”
- Antònia Raya: “El Raval molesta”
- Germà Bel: “El partit de futbol entre Madrid i Barcelona ja fa temps que s’ha resolt”
- Ferran Busquets: “Els problemes amb l’habitatge ens fan veure que arribar al carrer és més fàcil que no ens pensàvem”
- Isabel Franc: “La història de les lesbianes, a Barcelona i al món, és marcada pels silencis i les ocultacions”
- Pau Solà-Morales: “Aquesta flagel·lació permanent no li fa cap bé, a Barcelona”
- Xavier Theros: “Hi ha episodis de la història de Barcelona totalment silenciats”
- Francesc Muñoz: “Hem fet una urbanització salvatge”
- Carme Miralles-Guasch: “No hem sabut articular la connectivitat ferroviària a tot arreu de Catalunya”
- Martí Melcion: “Anar a la Vila Olímpica és com tornar al poble i dir: ‘Hòstia, no hi ha res del que hi havia’”
- Eduard Cabré: “La gentrificació dels barris cèntrics ara es produeix a totes les escales”
- Joan Busquets: “Barcelona no pot viure sempre del mateix”
- Ada Parellada: “Ara a Barcelona hi ha una restauració de tendència i poc valenta”
- La intel·ligència artificial per a pensar les ciutats, amb Lluís Ortega
- Maria Sisternas: “El país s’ha de redistribuir i hi ha una feinada ingent”
- Òscar Oliver: “Més vols intercontinentals tindrien un impacte claríssim sobre Barcelona”
- Lluís Permanyer: “Sabeu quines ciutats no evolucionen? Les que són mortes”
- Cristina Caparrós: “Hem de decidir si Barcelona té un port amb pescadors o un parc temàtic”
- Albert Lloreta: “Molts ‘expats’ creuen honestament que el ‘brunch’ és tradicional de Barcelona”
- Cristina Martínez: “Necessitem urgentment una assignatura d’educació sexual a les escoles”
- David Juárez: “A Barcelona s’ha normalitzat una idea paternalista del civisme”
Segona temporada
- Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”
- Ofèlia Carbonell: “Podríem enderrocar la Sagrada Família i continuaria venint gent”
- Albert València: “El Poblenou podria ser un barri diferent i hi fem oficines buides”
- Mireia Ventura: “Fa anys que el consum de cocaïna s’ha normalitzat. Ara ho detectem amb la ketamina”
- Miquel Puig: “He viscut dos moments en què semblava que Barcelona era morta”
- Berta Prieto: “Ara Barcelona em sembla molt avorrida. Estic fastigosament rural”
- Marc Piquer: “Els barcelonins estimem molt Barcelona però la desconeixem bastant”
- Ana Sánchez: “Tot Barcelona va ser foradada pels veïns a pic i pala”
- Ernest Cañada: “Encara hi som a temps, però és inevitable reduir l’activitat turística”
- Òscar Dalmau: “M’agrada l’arquitectura que la majoria de gent troba lletja”
- Xavi Muñoz: “El pla Endreça de Collboni ataca els mínims actes d’incivisme amb la màxima severitat”
- Edgar Illas: “Després del model Barcelona, ara som en la paradoxa Barcelona”
- Manel Vidal: “He tingut por que Barcelona m’escopís”
- Núria Soto: “El model laboral de les grans empreses de repartiment a domicili és pitjor que el de fa cent anys”
- Josep Bohigas: “Barcelona té 6.000 cotxes per km². Dobla Nova York, París o Madrid. És una bestiesa”
- Alba Arboix: “Hi ha esglésies a Barcelona que només fan una missa la setmana i s’hi podrien combinar activitats”
- Carme Ribas: “El Besòs és una frontera molt més mental que no física”
- Isabel Segura: “Els treballs de cura, en el fons, són els que mantenen la vida quotidiana de ciutats com Barcelona”
- Martí Cusó: “Viure al Gòtic és una resistència permanent”
- Maria Rubert de Ventós: “L’Hospitalet és més centre de Barcelona que no pas la plaça de Francesc Macià”
- Albert Nogueras: “A les zones cèntriques de Barcelona, l’absència de nens és absoluta”
- Xavier Sánchez Vila: “Hi ha moltíssima aigua al subsol de Barcelona. El problema és que la gent no ho sap”
- Fernando Ramos: “Cometem l’error d’enderrocar edificis sistemàticament”
- Esther Anaya: “El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”
- Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”
- Blanca Garcés: “El mercat laboral català atreu immigrants i després els deixa al marge”
- Anna Pacheco: “Al final només podran viure a Barcelona persones que cobrin com a mínim 3.000 euros el mes”
- Isabelle Anguelovski: “La gentrificació verda fa moure els veïns de classe obrera a barris més grisos”
- Josep Lluís Martín Berbois: “A Barcelona encara hi ha errors de Porcioles que perduren en el temps”
- Eulàlia Gómez Escoda: “Les noves parcel·les a Barcelona es tendeixen a fer iguals, i és un problema”
Primera temporada
- Raül Garrigasait: “El Parc Güell és una declaració de principis: agafo la terra més estèril i la converteixo en el centre del món”
- Oriol Nel·lo: “Avui Barcelona pesa menys sobre el conjunt de Catalunya que fa cinquanta anys”
- Julià Guillamon: “Barcelona se’ns n’ha anat de les mans”
- Sandra Bestraten: “Ens movem massa de pressa. Molta gent gran té por de sortir de casa”
- Pere Martínez Serra: “Les nostres universitats són molt pobres. No hi ha peles per a la recerca”
- Arià Paco: “Sembla una ficció compartida, que a Barcelona hi ha una cosa molt valuosa que no trobaràs mai a Igualada”
- Martí Abella: “La construcció de la Via Laietana deixa a la ciutat una ferida oberta molt gran”
- Antonio Baños: “Si Barcelona mira el mar, dóna el cul a Catalunya”
- Mercè Ibarz: “La Barcelona veritable està segrestada i ocultada”
- Llucia Ramis: “Odiar Barcelona és l’única manera d’estimar-la”
- Carme Arcarazo: “Si els llogaters s’organitzen, es pot punxar la bombolla del lloguer”
- Marc Roig: “Els comuns no s’han adonat del poder transformador de la cultura”
- Júlia Bacardit: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”
- Andreu Ulied: “Madrid té un alcalde. Barcelona està fragmentada en trenta-sis”
- Pau Vidal: “Ens volem creure la fal·làcia del bilingüisme per evitar el conflicte”
- Adrià Pujol: “Un barceloní és un ésser permanentment desubicat”
- Rita Grané: “O la societat es fa càrrec dels joves ex-tutelats, o els aboquem al sensellarisme”
- Carme Trilla: “Barcelona no té capacitat de resposta a la demanda de lloguer”
- Joan Ramon Resina: “Han volgut amagar la catalanitat de Barcelona”
- Manuel Delgado: “Amb el model Barcelona no volen controlar la política. Volen controlar-ho tot”
- Noemí Rocabert: “Ciutat Meridiana es va fer lletja per humiliar les persones”
- Javier Ortigosa: “Barcelona és el Copenhaguen de l’anar a peu. És un factor de resiliència bestial”
- Joan Magrané: “Barcelona hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va truncar”
- Amadeu Carbó: “El sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant el poder”
- Olga Subirós: “L’impacte de la contaminació que generem a Barcelona arriba fins a Vic i Begur”
- Meritxell Sánchez-Amat: “Si tens el mateix metge quinze anys, la mortalitat baixa d’un 25%”
- Vicente Guallart (Part 2): “Si el pla Cerdà s’hagués aplicat literalment, Barcelona semblaria Estocolm”
- Vicente Guallart: “Barcelona és Catalunya. Què vol dir, viure a Barcelona?”
- Itziar González: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració”
- Núria Carrera: “L’Ajuntament ha estat una de les grans experiències de la meva vida”
- “Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós
- Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona
- “Barcelona pot ser la porta d’entrada a Europa per al nord d’Àfrica”: el port, amb Sergi Saurí
- Marina Monsonís: “No té cap sentit fer plats asiàtics a la Barceloneta amb tonyina congelada”
