Carme Miralles-Guasch: “No hem sabut articular la connectivitat ferroviària a tot arreu de Catalunya”

La professora Carme Miralles-Guasch, catedràtica de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona i gran experta en mobilitat, diu que la xarxa de transport públic de Catalunya arrossega una assignatura pendent: una connexió sostenible entre les ciutats mitjanes del país. “Una de les debilitats del nostre país és la infrastructura ferroviària entre les ciutats mitjanes de Catalunya. Tenim unes infrastructures ferroviàries més o menys adequades entre el centre, Barcelona, i la perifèria. En canvi, entre les ciutats mitjanes, aquests desplaçaments, aquesta connectivitat ferroviària és inexistent”, explica. No és pas igual en llocs com els Països Baixos, on hom es pot desplaçar entre ciutats sense passar per Amsterdam. “Nosaltres, això, no ho hem sabut pensar ni articular mai”, diu Miralles. Catalunya ho ha apostat tot a l’asfalt, però s’ha d’afanyar amb els raïls.

Això, és clar, no és tan sols un problema ambiental, sinó de cohesió territorial. “No vam tornar al ferrocarril la importància que havia de tenir, i hauríem tingut un país diferent, perquè el ferrocarril garanteix accessibilitat universal, o gairebé universal. I això, per a un país articulat, és molt important”, diu. La prosperitat del país les dècades vinents dependrà, en bona part, de l’agilitat amb què siguem capaços de revertir aquest dèficit. “Hauríem de començar pensant que l’articulació es dóna fora de Barcelona, en la seva àrea metropolitana, i fora de la seva àrea metropolitana. Tortosa, Reus, Manresa, la Seu d’Urgell, Martorell, fins a Girona, com ho articulem? Tenim la gran sort de tenir unes ciutats mitjanes que ja són potents i tenen molta personalitat. Només cal que articulem aquesta riquesa”, diu.

Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Els deures del transport metropolità

La urgència d’aquesta articulació de país no significa que tan sols calguin millores fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. La zona més densificada del Principat també s’ha de cohesionar i d’equilibrar millor. No pas ampliant la xarxa de metro, diu Miralles, perquè cada mitjà de transport té la seva dimensió territorial, i el metro, que ha d’aturar-se tan sovint, no hauria de fer trajectes més llargs que els que fa ara. En canvi, sí que cal solucionar l’eficàcia dels trens de Rodalia entre la capital i la resta del país –tant la primera corona, com la segona i en punts molt més allunyats– i perfeccionar els ferrocarrils de la Generalitat. S’han de millorar les freqüències i els horaris, que acaben massa aviat. “Els meus amics de Reus que volen venir al teatre a Barcelona poden venir, però no poden tornar. Això és impensable. Els obliga a fer servir el cotxe”, diu.

L’altre avenç important s’hauria de fer en les bicicletes públiques, que encara no són un servei integrat de tots els municipis de l’àrea metropolitana. “Les bicicletes són un element fonamental per a les ciutats. Alguna vegada he dit que les ciutats triomfaran, o no, en relació amb el nivell d’ús de les bicicletes que tinguin, perquè la bicicleta és el transport urbà perfecte. És un transport barat, que no contamina i que triplica la velocitat del vianant”, diu. Barcelona ja ha fet la part més difícil de la feina, que era d’anar incrustant carrils bici en un teixit de carrers “hiperutilitzat”. El seu pronòstic és que l’ús de les bicicletes creixerà molt els anys vinents perquè les infrastructures creen demanda i, a mesura que es facin servir, “veurem com és un dels transports més adequats a l’espai urbà”.

La valentia de regular

A banda el transport, Miralles subratlla tres problemes nuclears a la ciutat de Barcelona que, avui, s’encreuen: la saturació de l’espai públic, la crisi de l’habitatge i la dissolució dels barris. L’entramat comunitari als barris de la ciutat es va afeblint pels preus elevats de lloguer, però també perquè s’han anat perdent molts equipaments i serveis de barri que abans apuntalaven l’estructura. Davant els qui esgrimeixen que és un problema inevitable o que no tothom pot viure a Barcelona, Miralles reivindica “el dret a la ciutat, el dret al barri, que és el dret al veïnatge, a sentir-nos part d’una comunitat”. “El mercat és una entelèquia perquè alguns hi guanyin molts diners i uns altres assumeixin totes les conseqüències negatives. Les ciutats són, també, espais de resistència”, rebla. Com en el cas del soroll i les molèsties que causa, per exemple, la proliferació de bars i terrasses, la solució exigeix tenir la valentia de regular.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Tercera temporada

• Beth Galí: “A Barcelona es governa amb por. I una ciutat no es pot governar amb por”
• Oriol Estela: “El debat sobre el model territorial de Catalunya s’ha abandonat”
• Antònia Raya: “El Raval molesta”
• Germà Bel: “El partit de futbol entre Madrid i Barcelona ja fa temps que s’ha resolt”
• Ferran Busquets: “Els problemes amb l’habitatge ens fan veure que arribar al carrer és més fàcil que no ens pensàvem”
• Isabel Franc: “La història de les lesbianes, a Barcelona i al món, és marcada pels silencis i les ocultacions”
• Pau Solà-Morales: “Aquesta flagel·lació permanent no li fa cap bé, a Barcelona”
• Xavier Theros: “Hi ha episodis de la història de Barcelona totalment silenciats”
• Francesc Muñoz: “Hem fet una urbanització salvatge”

Segona temporada

• Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”
• Ofèlia Carbonell: “Podríem enderrocar la Sagrada Família i continuaria venint gent”
• Albert València: “El Poblenou podria ser un barri diferent i hi fem oficines buides”
• Mireia Ventura: “Fa anys que el consum de cocaïna s’ha normalitzat. Ara ho detectem amb la ketamina”
• Miquel Puig: “He viscut dos moments en què semblava que Barcelona era morta”
• Berta Prieto: “Ara Barcelona em sembla molt avorrida. Estic fastigosament rural”
• Marc Piquer: “Els barcelonins estimem molt Barcelona però la desconeixem bastant”
• Ana Sánchez: “Tot Barcelona va ser foradada pels veïns a pic i pala”
• Ernest Cañada: “Encara hi som a temps, però és inevitable reduir l’activitat turística”
• Òscar Dalmau: “M’agrada l’arquitectura que la majoria de gent troba lletja”
• Xavi Muñoz: “El pla Endreça de Collboni ataca els mínims actes d’incivisme amb la màxima severitat”
• Edgar Illas: “Després del model Barcelona, ara som en la paradoxa Barcelona”
• Manel Vidal: “He tingut por que Barcelona m’escopís”
• Núria Soto: “El model laboral de les grans empreses de repartiment a domicili és pitjor que el de fa cent anys”
• Josep Bohigas: “Barcelona té 6.000 cotxes per km². Dobla Nova York, París o Madrid. És una bestiesa”
• Alba Arboix: “Hi ha esglésies a Barcelona que només fan una missa la setmana i s’hi podrien combinar activitats”
• Carme Ribas: “El Besòs és una frontera molt més mental que no física”
• Isabel Segura: “Els treballs de cura, en el fons, són els que mantenen la vida quotidiana de ciutats com Barcelona”
• Martí Cusó: “Viure al Gòtic és una resistència permanent”
• Maria Rubert de Ventós: “L’Hospitalet és més centre de Barcelona que no pas la plaça de Francesc Macià”
• Albert Nogueras: “A les zones cèntriques de Barcelona, l’absència de nens és absoluta”
• Xavier Sánchez Vila: “Hi ha moltíssima aigua al subsol de Barcelona. El problema és que la gent no ho sap”
• Fernando Ramos: “Cometem l’error d’enderrocar edificis sistemàticament”
• Esther Anaya: “El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”
• Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”
• Blanca Garcés: “El mercat laboral català atreu immigrants i després els deixa al marge”
• Anna Pacheco: “Al final només podran viure a Barcelona persones que cobrin com a mínim 3.000 euros el mes”
• Isabelle Anguelovski: “La gentrificació verda fa moure els veïns de classe obrera a barris més grisos”
• Josep Lluís Martín Berbois: “A Barcelona encara hi ha errors de Porcioles que perduren en el temps”
• Eulàlia Gómez Escoda: “Les noves parcel·les a Barcelona es tendeixen a fer iguals, i és un problema”

Primera temporada

• Raül Garrigasait: “El Parc Güell és una declaració de principis: agafo la terra més estèril i la converteixo en el centre del món”
• Oriol Nel·lo: “Avui Barcelona pesa menys sobre el conjunt de Catalunya que fa cinquanta anys”
• Julià Guillamon: “Barcelona se’ns n’ha anat de les mans”
• Sandra Bestraten: “Ens movem massa de pressa. Molta gent gran té por de sortir de casa”
• Pere Martínez Serra: “Les nostres universitats són molt pobres. No hi ha peles per a la recerca”
• Arià Paco: “Sembla una ficció compartida, que a Barcelona hi ha una cosa molt valuosa que no trobaràs mai a Igualada”
• Martí Abella: “La construcció de la Via Laietana deixa a la ciutat una ferida oberta molt gran”
• Antonio Baños: “Si Barcelona mira el mar, dóna el cul a Catalunya”
• Mercè Ibarz: “La Barcelona veritable està segrestada i ocultada”
• Llucia Ramis: “Odiar Barcelona és l’única manera d’estimar-la”
• Carme Arcarazo: “Si els llogaters s’organitzen, es pot punxar la bombolla del lloguer”
• Marc Roig: “Els comuns no s’han adonat del poder transformador de la cultura”
• Júlia Bacardit: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”
• Andreu Ulied: “Madrid té un alcalde. Barcelona està fragmentada en trenta-sis”
• Pau Vidal: “Ens volem creure la fal·làcia del bilingüisme per evitar el conflicte”
• Adrià Pujol: “Un barceloní és un ésser permanentment desubicat”
• Rita Grané: “O la societat es fa càrrec dels joves ex-tutelats, o els aboquem al sensellarisme”
• Carme Trilla: “Barcelona no té capacitat de resposta a la demanda de lloguer”
• Joan Ramon Resina: “Han volgut amagar la catalanitat de Barcelona”
• Manuel Delgado: “Amb el model Barcelona no volen controlar la política. Volen controlar-ho tot”
• Noemí Rocabert: “Ciutat Meridiana es va fer lletja per humiliar les persones”
• Javier Ortigosa: “Barcelona és el Copenhaguen de l’anar a peu. És un factor de resiliència bestial”
• Joan Magrané: “Barcelona hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va truncar”
• Amadeu Carbó: “El sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant el poder”
• Olga Subirós: “L’impacte de la contaminació que generem a Barcelona arriba fins a Vic i Begur”
• Meritxell Sánchez-Amat: “Si tens el mateix metge quinze anys, la mortalitat baixa d’un 25%”
• Vicente Guallart (Part 2): “Si el pla Cerdà s’hagués aplicat literalment, Barcelona semblaria Estocolm”
• Vicente Guallart: “Barcelona és Catalunya. Què vol dir, viure a Barcelona?”
• Itziar González: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració”
• Núria Carrera: “L’Ajuntament ha estat una de les grans experiències de la meva vida”
• “Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós
• Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona
• “Barcelona pot ser la porta d’entrada a Europa per al nord d’Àfrica”: el port, amb Sergi Saurí
• Marina Monsonís: “No té cap sentit fer plats asiàtics a la Barceloneta amb tonyina congelada”