‘Ai mare’: Lactància, de les primeres crisis al deslletament i la formació dels professionals

Diuen que la lactància té dos moments complicats: el començament i el final. Com ens preparem per a la lactància? No tan sols les mares, sinó també la parella o la família, i els professionals. Falta formació? Per què moltes mares deixen de donar el pit a contracor? Amb quines dificultats es troben? I com ha de ser una lactància reeixida? En parlem en aquest capítol amb Judit Vilar, assessora de lactància i infermera a la Unitat d’Atenció a la Dona i l’Infant de l’Hospital Universitari de Vic. Podeu escoltar el programa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

Vilar, que porta el compte d’Instagram @lamamanurse, ens parla de les primeres hores del nadó, de com ha de ser una presa òptima, de com detectar algunes crisis de lactància. Del suport que cal, per a donar el pit i també en el moment del deslletament.  De mugroneres, ingurgitacions i petits entrebancs en el camí de la lactància. De mites que encara s’arrosseguen, també (“no tens prou llet”, “al principi ha de fer mal”, “els mugrons s’han d’endurir”, “es desperta massa sovint”, “dóna-li cereals abans d’anar a dormir”):

“La majoria de dones produeix la llet suficient per al seu nadó. Sí que és cert que hi ha certes condicions que poden portar a una baixa producció de llet, i hi ha al voltant d’un 5% de dones que no produeixen prou llet per a alimentar amb lactància materna exclusiva el seu nadó”, diu Vilar, que de seguida afegeix: “Però també és cert que de vegades hi ha una baixa producció de llet per causes que es poden evitar o que es poden revertir. Per exemple, un nadó que no s’agafa bé al pit, que fa una agafada molt superficial, no pot estimular prou la glàndula mamària perquè la mare produeixi prou llet. Però això no vol dir que la mare no sigui capaç de produir prou llet per al seu nadó, sinó que s’ha de solucionar primer aquesta causa perquè pugui funcionar.” Com col·loca la boca el nadó, com succiona, quina postura adopta la mare quan es col·loca la criatura al pit… Quins referents hem tingut. I aquí ve un altre mite, el del dolor. “Quan l’agafada no sol ser correcta, un dels primers símptomes és que sol fer mal. Alletar no hauria de fer mal, ens ho hem de creure les mares i els professionals també. Ni una mica, ni gaire, ni poc.”

I aquí rau la importància de la formació dels professionals en lactància, indispensable perquè hi hagi un bon acompanyament i perquè cadascú tingui les eines necessàries per a fer la lactància que voldria. Perquè això no sempre passa, i quan no passa, sembla difícil treure’s de sobre la llosa de la culpa.

“Quan una mare no pot dur a terme la lactància que desitja, sigui exclusiva, mixta, artificial, es genera molt sentiment de culpa. I m’agradaria incidir que aquesta culpa o aquesta responsabilitat en cap cas pot recaure sobre la mare, sinó que hi ha molts factors que hi poden influir, i m’atreviria a dir que de vegades la responsabilitat hauria de recaure en l’acompanyament professional que ha rebut. Si la lactància de vegades no funciona de la manera que voldria, potser és perquè l’acompanyament professional que rep no és l’adequat per a aquesta mare.”

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Desig i sexualitat en la maternitat i la relació de parella quan ha arribat un fill, amb la psicòloga i terapeuta Elena Crespi
• Una balena embarrancada i els referents que s’han de cercar, amb la professora i investigadora Maria Rodó-Zárate
• Monomares, la tribu i drets per assolir, amb Maria Manyosa i Gala Pin
• Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons