Per què és important que el sobiranisme sigui europeista?

Hi ha una inquietud creixent sobre Europa entre el sobiranisme català. No en tinc dades, però com més volto més gent em trobo que és clarament escèptica respecte de continuar a Europa si esdevenim independents.

En part ho entenc. Ens hem passat tota la vida idealitzant la idea d'Europa, pensant que ens solucionaria tots els mals amb Espanya, i ara comencem a topar amb la realitat. I és que Europa, encara avui, és una Europa dels estats, i per molt que de tant en tant doni tocs d'atenció a l'estat espanyol per les seves males pràctiques, no és possible d'esperar-ne gaire res fins que els catalans no tinguem un mandat popular clar per a la independència.

La reacció, doncs, comença a ser de rebuig en alguns cercles, que se senten decebuts amb aquesta situació. Tanmateix, és justament ara que cal refermar el compromís europeista del sobiranisme català. Hi veig motius interns i externs.

1. Catalunya, una nació europea autònoma

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, proclama des de fa anys l'independentisme. 'Com Àustria i Dinamarca' somniem darrerament. En tot cas, sempre hi ha hagut un fort component europeista en el procés català. Un component que posa en relleu que allò que volem molts catalans no és trencar amb tot, sinó esdevenir una nació europea amb tots els ets i uts, independent d'Espanya, sí, però autònoma dins el marc europeu, com ho són avui Àustria o Dinamarca. Aquest és un missatge molt potent que no podem abandonar.

Entronca molt bé amb el sentiment europeista de molts països europeus i desperta simpaties. Crec que els catalans volem tenir control sobre la nostra hisenda, sobre la nostra educació i el nostre model social, però que a la vegada també tenim la voluntat de compartir sobirania amb Europa per tal que l'euro funcioni correctament en temps de crisi, amb una unió bancària que eviti un nou desastre com el de Bankia, o per a construir una unió energètica que redueixi el cost de la factura de la llum. Tampoc no crec que féssim fàstics a una política exterior europea realment potent i que no depengués dels capricis de les capitals.

No cal que arribem a brandar la idea dels Estats Units d'Europa (tampoc no sé si els voldríem en cas de ser un estat), però ja que som una de les nacions més europeistes del continent, potser val la pena que en fem bandera. El nostre europeisme potenciarà la nostra posició negociadora quan arribi el moment de negociar amb Espanya i Europa.

2. Eix seguretat-inseguretat amb la idea de la independència

Hi ha una part de la població per a qui continuar formant part de la UE és fonamental per a poder acceptar la idea que Catalunya esdevingui un país independent. Recordo una enquesta de La Vanguardia en què un 40% eren refractaris a la independència en cas de no formar part de la UE.

Que el sobiranisme defensi que una Catalunya independent ha de ser part de la UE és important per a atreure els indecisos. Sabem que (en principi) aquesta qüestió nola pot decidir Catalunya sola, però tanmateix cal intentar tant com sigui possible de demostrar (també de cara endins) que el projecte català és complementari a la integració europea, que no hi va en contra. En tot cas, haurien de quedar clares dues coses. La primera, que promoure la construcció europea serà una de les grans prioritats del nou estat català, i la segona que no s'admetrà cap hipòtesi en què Catalunya quedi fora del mercat únic de cinc-cents milions de persones ni de la lliure circulació de persones amb Schengen.

3. Una Catalunya independent continuarà formant part d'un món globalitzat

En un món de més de set mil milions d'habitants i amb predomini creixent d'estats continent, el nostre país representa tan sols el 0,1% de la població. A la Xina hi ha més d'una desena de ciutats que tenen més població que tot el nostre país. Així doncs, sembla que tenim incentius racionals per a formar part d'un projecte que ens permeti de negociar en peu d'igualtat amb aquests gegants i que defensi els nostres valors de democràcia i respecte pels drets socials a tot el món.

Un referèndum sobre la pertinença a la UE: una carta guanyadora?

En aquest punt, el lector pensarà que tant europeisme no servirà de res si al final ens tanquen la porta als morros amb alguna excusa legalista. Personalment, crec que això no passarà. A Europa no li interessa d'expulsar 7,5 milions d'europeus perquè democràticament han decidit de crear un nou estat independent. Però fins i tot si Espanya trobés la manera d'exercir el seu poder de vet, cal reivindicar la nostra voluntat de pertinença a la UE, el nostre europeisme.

La manera de fer-ho pot ésser un referèndum especial per a decidir si els catalans volem formar part de la UE. En aquesta situació, una victòria notable del sí amb el suport de partits i entitats sobiranistes podria servir com una excel·lent carta negociadora davant la UE. Merkel o Juncker es pot permetre de tancar la porta a un poble que reclama democràticament de continuar a la UE? Si ho fessin, els catalans (sobiranistes o no) podríem units i amb la consciència tranquil·la construir un nou estat al marge de la UE. I la UE plantaria la llavor del seu declivi a termini mitjà. Els euroscèptics d'arreu trobarien un argument molt poderós per a sortir d'una Europa que hauria insultat els propis valors.

Així doncs, crec que les contradiccions entre l'estructura actual de la UE i la defensa dels propis valors democràtics és una escletxa possible, a partir de la qual es podria forçar un canvi en l'status quo que retirés tota capacitat de vet a l'estat espanyol. Si el procés català va endavant i conserva l'energia europeista, al final Europa s'haurà d'enfrontar a una tria ineludible i incòmoda: les fronteres construïdes a base de guerres i matrimonis han d'ésser més sagrades que els vots democràtics i pacíficament expressats a les urnes?

Per tot això, crec que reivindicar l'europeisme en tot el camí que ens queda en aquest procés és el millor instrument per a aconseguir els objectius del sobiranisme i explotar les contradiccions internes en el funcionament democràtic de la Unió Europea actual per tal que (si arriba) el nou estat català sigui reconegut en peu d'igualtat en el pla europeu.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Al final Europa s'haurà d'enfrontar a una tria ineludible i incòmoda.