Opinió
-
Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'
Enric Casasses
05.09.2012
-
Josep Sort: 'Si guanya el Partit Quebequès, els plans d'un referèndum serien a llarg termini'
Josep Sort
04.09.2012
-
Gerard Horta: Crida urgent a la solidaritat per l’educació pública catalana
Gerard Horta
03.09.2012
-
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència'
Arcadi Oliveres
01.09.2012
-
Lois Rodríguez: 'Als tres grups del parlament actual els interessa l'avançament'
Lois Rodríguez
27.08.2012
-
Marcos Pérez Pena: 'Era l'opció preferida de Mariano Rajoy'
Marcos Perez Tena
27.08.2012
-
Quim Torra: 'Encara tenim pressa, president Barrera'
Quim Torra
27.08.2012
-
Salvador Garcia: 'Continuar a l’estat espanyol és garantia d'anys de retallades i de crisi econòmica'
Salvador Garcia-Ruiz
23.08.2012
-
Josep Vendrell (ICV): 'Estarem atents perquè no s'instrumentalitzi el pacte fiscal en benefici propi o electoral'
Josep Vendrell
10.08.2012
-
Gallego (CC OO Catalunya): 'No es pot criminalitzar Gordillo i ser permissiu amb les corrupteles polítiques'
Joan Carles Gallego
09.08.2012
-
Enric Morera: 'El decret és part de l'estratègia recentralitzadora del PP'
Enric Morera
07.08.2012
-
Ximo Puig: 'Amb el decret el PP vol posar en qüestió la potència vehicular del valencià'
Ximo Puig
07.08.2012
-
Marga Sanz: 'El decret de plurilingüisme és un cop letal a la normalització del valencià'
Marga Sanz
07.08.2012
Joan-Lluís Lluís
10.01.2014
Ara és hora, immigrants!
Indubtablement, ara és hora, immigrants, d'afegir-vos a l'apassionant tasca de construir un país nou. Alguns ja ho feu, és clar, però molts, moltíssims, viviu fora d'aquest procés; no és que sigueu indecisos, més aviat podeu semblar absents, com si fóssiu translúcids, vaporosos, éssers ectoplasmàtics que viuen aquí sense ser-hi del tot. Però no, el desig de viure amb dignitat i en llibertat us emplena tant com a nosaltres i pot agafar cos en la participació activa en el projecte d'independència de Catalunya. Podria ser, però, que una de les causes d'aquesta mena d'absència que sembla caracteritzar alguns de vosaltres fos el desinterès dels catalans de soca i d'arrel a integrar-vos plenament? Podria ser, en part. És clar, aquests catalans de soca i d'arrel, si es desinteressen de vosaltres, comenten un error gravíssim, un error tan enorme que pot ser fatal a l'ideal d'independència de Catalunya. Perquè si no us tenim amb nosaltres, podria ser que us tinguéssim contra. Els espanyolistes ja van per feina i no són avars de mentides i de demagògia: 'En una Catalunya independent no tindreu prestacions socials', 'si no parleu català us expulsaran', 'no us atorgaran mai la nacionalitat catalana'... Mentides, sí, però que poden ser mortíferes.
És clar que alguns de vosaltres, d'orígens diversos, ja treballeu en favor de la independència, en particular els qui sou d'origen espanyol, com l'excel·lentíssima gent de Súmate o d'algunes altres entitats més discretes. Avui, però, quants de vosaltres, dels que vau néixer a Espanya i immigrar a Catalunya, sabeu què és Súmate? Bastant pocs, més val saber-ho i dir-ho. Aquesta ignorància no és del tot culpa vostra: els mitjans de comunicació que en parlen deuen ser els que menys consumiu i, en canvi, les televisions i els diaris que mireu i llegiu, es guarden bé prou de parlar-ne mai. Aleshores, Súmate és molt útil, però no és suficient. I, si més no, caldria un Súmate també per als sud-americans, els paquistanesos, els italians, els russos, els xinesos, els nord-africans, els senegalesos, els britànics, els romanesos, etc. Perquè molts de vosaltres votareu, i volem que voteu amb nosaltres, volem que ens ajudeu. Us necessitem, i qui no ho vegi no veuria aigua a mar. Us necessitem des de la vostra extrema diversitat, amb la multitud de llengües que parleu a casa, tal com, des de sempre, Catalunya ha necessitat gent vinguda de fora, per fer-ne aviat nous catalans de soca i d'arrel. Amb noves soques que es barregen a les velles arrels, i viceversa.
Com ho hem de fer, doncs, per convèncer-vos, per seduir-vos, per atreure-us? El preu de no fer-ho podria ser la derrota. Va ser el preu que van pagar els quebequesos el 1995. Aquell any van mancar la independència d'un mig gra de sorra: 49,4% van votar-hi a favor. I entre els vots que van faltar hi havia, massivament, els anglòfons i els immigrants. El projecte quebequès era essencialment un projecte de soca i d'arrel, un projecte d'unitat d'una nació que es resistia a veure's tal com era en realitat: diversa, heterogènia, policroma. Aquest encegament els va costar les dècimes de punt necessàries per a guanyar una independència per una altra banda merescuda. Cometrem, a Catalunya, el mateix error històric? Els quebequesos van ignorar aquells que anomenaven 'els altres' i aquesta ignorància els va ser fatal. A Catalunya, els altres, vosaltres, heu de venir cap a nosaltres, fins que no hi hagi cap diferència entre uns i altres. I per això us hem de venir a cercar, allò on viviu, allà on treballeu. Fer veure que no us veiem, que no hi seu, que no compteu seria com disparar-nos una bala a la templa.
Com ho hem de fer, doncs, per atreure-us? Diria que amb algunes notables excepcions els grans moments de la història de Catalunya no us deuen motivar gaire: us sona, 1714? Us sona, Guifré el Pelós, la revolta dels Segadors, l'assassinat del president Companys? Us sona, la repressió lingüística? Podria ser que no, podria ser que aquests arguments fossin inoperants, perquè la precarietat social mai no deixa gaire temps per a l'estudi de la història d'un país. I l'espoliació fiscal, us interessa? Potser no gaire, tampoc: alguns de vosaltres heu hagut de sobreviure a tantes espoliacions d'estats, de funcionaris corruptes i de màfies que en comparació l'espoliació espanyola encara us podria semblar un mig regal... Aleshores, què? Més que parlar-vos del passat i del present potser hauríem de venir a trobar-vos per parlar del futur. Potser podríem parlar-vos de Catalunya com a ascensor social. Podríem dir-vos que aquest país nou serà també el vostre país, que hi podreu assaborir molt millor que avui la sensació tan dolça d'haver arribat on podeu quedar-vos. I hauríem de dir-vos que els vostres fills, en una Catalunya independent, seran catalans com tots els altres, catalans de soca i d'arrel del color de pell que sigui i amb la llengua d'origen que sigui. Els vostres fills parlaran català, que serà la llengua de referència absoluta del nou país, i parlant català tindran accés al ple domini d'aquesta terra, a la qual seran lleials com qualsevol altre català. No ho trobeu apetitós, això? Engrescador? No és això que voldríeu que els independentistes us vinguessin a dir, allà on viviu, allà on treballeu? Que us donessin els arguments racionals per fer-vos entendre que aquesta Catalunya nova és possible i desitjable, però també que us commoguessin amb somriures fraternals i ulls que brillen? Que us fessin tastar la il·lusió d'aquest futur que s'acosta també per a vosaltres?
És clar, alguns catalans de soca i d'arrel semblen entestats a no voler parlar gaire d'aquest tema, és a dir de vosaltres, com si només comptés l'opinió dels qui són catalans des d'un mínim de tres generacions. Però no és així, oi que no? No és així per una qüestió purament humana: seu aquí i, per tant, compteu. I també per una qüestió clarament estratègica: seu aquí i, per tant, voteu. És clar que no tots voteu, però seria irresponsable de menystenir poblacions senceres pel fet que una part d'aquestes, menor o major, no té dret de vot. Aquell qui no vota compta tant com aquell qui vota, perquè aquell qui no vota també pot convèncer, argumentar, il·lusionar. Sí, cada habitant d'aquest país, sigui quina sigui la seva nacionalitat oficial, pot esdevenir un agent de contagi de la feliç idea d'independència i, per tant, cal que els independentistes s'afanyin a trobar maneres eficaces de connectar amb tots vosaltres. Alguns, des d'entitats, organitzacions i partits, ja ho fan, però amb tota evidència no n'hi ha prou i, ara, ja no podem esperar més; ni mig segon.
Hem d'aprendre les lliçons que ens vénen donades, i la del Quebec és més clara que l'aigua d'un llac d'aquell país: sense l'adhesió activa d'una part notable de castellanoparlants i d'immigrants d'arreu del món, Catalunya no serà mai independent. Com es diu, Súmate, en urdú?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015