Justícia històrica per la República i la plaça de Llucmajor

L’Ajuntament de Barcelona vol canviar el nom de la plaça de Llucmajor, del districte de Nou Barris, a Barcelona. Volen el nom de plaça de la República. També vol deixar-hi l’estàtua que hi ha. Jo, que sóc republicà, i de Nou Barris, no hi estic d’acord, i crec que la cosa no és trivial. Ni comparteixo que canviïn el nom de la plaça de Llucmajor ni que ens quedem l’estàtua de la República.

La plaça de Llucmajor és un dels grans noms referencials del barri, com Via Júlia o Virrei Amat. Jo mateix vaig néixer a la plaça de Llucmajor, on vaig viure els meus primers vuit anys i sé que la plaça és una eina identitària de primer ordre, al barri. Ma mare ja m’ho diu: si hi canvien el nom, jo continuaré dient-ne Llucmajor. Canviar aquest nom, un dels elements identificadors del barri, no és bo. Jo no el canviaria i no veig cap justificació prou rigorosa per a fer-ho.

Cal entendre què és Nou Barris. Nou Barris neix del desmembrament de la trama de Sant Andreu i de l’arribada de 150.000-200.000 persones de cop als anys seixanta o setanta. Aquesta part de la ciutat era totalment desarticulada, i tenia i té una necessitat vital d’articular-se socialment. Com es va fer? A través de la lluita veïnal i a través dels elements d’identificació. Elements com la plaça de Llucmajor. Que ara ens agafin uns elements primordials i ens els canviïn per una qüestió electoralista, doncs no ho veig bé. Si em diguessin que restitueixen un nom històric, ho podria entendre. Però no és el cas. La plaça de Llucmajor es va construir damunt de camps. No s’havia dit mai plaça de la República.

Després, tampoc no veig bé que ens quedem l’estàtua de la República que actualment hi ha a la plaça de Llucmajor. És una estàtua que ens hem apropiat indegudament. Suposo que la majoria de la gent no en sap la història. L’estàtua forma part d’un monument a la I República espanyola, que s’inaugura amb el president Companys, i es col·loca a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia. Quan Franco guanya, fa retirar l’estàtua i bateja l’indret amb el nom de plaça de la Victòria. Passen quaranta anys. I quan arriba el règim de l’any 1978 no s’atreveixen a retornar l’estàtua republicana al lloc original. A sobre, a la plaça de la Diagonal li posen el nom de plaça de Joan Carles I. Suposo que posar una estàtua de la República a la plaça de Joan Carles I no quadrava. Allò va ser una covardia política. No es van atrevir a fer el pas i, finalment, com que no saben què fer-ne, posen l’estàtua a la plaça de Llucmajor. Amb el temps, la gent se l’ha feta seva, l’estàtua. Per la necessitat que dèiem, d’elements identificadors.

A la gent de Nou Barris els diria que no podem construir identitat a partir d’elements que no són nostres. Elements que ens hem apropiat indegudament. Al contrari, crec que, per justícia històrica, l’estàtua hauria de tornar al lloc original: Diagonal – passeig de Gràcia. Perquè això que fem ara a Nou Barris és igual que fan a Salamanca: quedar-nos una cosa que no és nostra. S’ha d’explicar d’on ve aquesta estàtua i tenir la valentia política de retornar-la al lloc d’origen. Per cert, és exactament el mateix que reclamen les classes populars de Gràcia.

Per sentit de justícia històrica, l’estàtua ha de tornar al seu lloc original. Si l’ajuntament vol fer un homenatge als ideals republicans, que no ens canviïn el nom de Llucmajor. Crec que no tornar l’estàtua al seu lloc és sé còmplice amb la voluntat de la dictadura, i la covardia política del PSC de la transició. Recuperació de la memòria històrica? No, eliminar el nom de Llucmajor és destrucció de la memòria històrica. Ideals de justícia republicans? No, si es basen en la injustícia de no posar l’estàtua al lloc que li correspon.

(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb.)