02.08.2017 - 12:06
Considera que els presos estan “desanimats” i que ara com ara no estan en condicions de desvincular-se de la banda terrorista
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha rebutjat “ara com ara” canviar la política penitenciària i atendre la petició de posar fi a la dispersió dels presos d’ETA justificant la seva negativa en què la banda terrorista encara no s’ha dissolt ni tampoc ha assumit la legalitat.
“Ara com ara no estan en condicions de dissoldre la banda terrorista perquè és que ni tan sols acaben de fer una declaració que volen contribuir a esclarir els fets, demanar disculpes i pagar els deutes amb les víctimes”, ha assenyalat Zoido en una entrevista a Europa Press.
“Primer”, ha insistit Zoido, “hauria de resoldre’s la dissolució definitiva d’ETA, demanar perdó, l’entrega definitiva de les armes i, un cop s’haguessin penedit i fins i tot esclarit temes pendents, és quan es podrien fer alguns passos per veure què es pot fer”. El ministre ha respost amb un ‘sí’ en ser preguntat per Europa Press si aquests passos inclouen tant l’acostament com el traspàs de presons.
“NO VOLEN A TÍTOL INDIVIDUAL”
Zoido considera que els presos d’ETA “passen per un moment difícil” en el qual condeix el “descoratjament”. “Cada cop tenen menys suport, sobretot de la gent jove, que ara mateix no els para l’atenció que els parava en el seu moment”, ha comentat. “Si a títol individual no ho volen fer”, ha assenyalat, “no veig que sigui possible que d’una manera col·lectiva puguin decretar la seva dissolució”.
La qüestió dels presos d’ETA ha pres rellevància aquesta setmana després de la mort per un atac de cor mentre practicava esport a la presó de Badajoz del pres d’ETA Kepa del Hoyo, que complia una condemna de 30 anys. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha mostrat el seu “pesar” i s’ha compromès a “treballar” perquè el Govern de Mariano Rajoy modifiqui la seva política penitenciària.
El lehendakari ha recordat també a l’esquerra abertzale i a col·lectius en defensa dels presos d’ETA com Etxerat que els condemnats pels crims de la banda terrorista tenen a les seves mans acollir-se a beneficis individuals, després del debat intern en el qual van renunciar a reclamar de manera col·lectiva la fi de la dispersió, és a dir, la que va ser durant anys una de les seves ‘línies vermelles’.
NO S’ACONSEGUEIX “DE LA NIT AL DIA”
“Jo crec que que els costa reconèixer les coses perquè, a més, haurien de col·laborar per a l’esclariment dels crims sense resoldre”, ha reflexionat Zoido sobre la falta de passos dels presos d’ETA per desvincular-se definitivament d’ETA després de l’anunci del cessament definitiu dels atemptats el 20 d’octubre del 2011.
Entén Zoido, no obstant això, que el PNB reclama les competències en política penitenciària perquè és una competència inclosa en l’Estatut basc. “Si el té ja Catalunya, és lògic que el País Basc consideri oportú iniciar el camí de sol·licitar la competència”, ha assenyalat, subratllant que això no es fa efectiu “de la nit al dia”. “Passa fo*ça temps”, ha subratllat Zoido.
El ministre ha assenyalat que el pilar bàsic de la lluita antiterrorista del Govern central és mantenir la “defensa de les víctimes del terrorisme i els seus conceptes tan clars de memòria, justícia i veritat”, ja que, d’aquesta manera, es garanteix que prevalgui “el relat basat en la realitat sense utilitzar vies indirectes o eufemismes”.
També ha apel·lat a l’enteniment amb la resta de partits per mantenir els “principis bàsics” en la lluita antiterrorista o per acostar postures en la coordinació entre les forces de seguretat de l’Estat i les policies autonòmiques.
Zoido s’ha congratulat de la Junta de Seguretat celebrada el 14 de juny en la qual es va acordar amb el Govern basc la integració plena de l’Ertzaintza al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), un organisme depenent d’Interior. Setmanes després es va adoptar a Catalunya la mateixa decisió amb els Mossos d’Esquadra.
