Zoido i Cañas perden els estreps a l’eurocambra pel Catalangate i els han de tallar

Els eurodiputats espanyols Juan Ignacio Zoido –que era ministre d’Interior durant el referèndum del Primer d’Octubre– i Jordi Cañas han perdut els estreps durant la comissió del Parlament Europeu que investiga el ciberespionatge de Pegasus. L’ex-ministre ha dit que donar lliçons al govern espanyol en estat de dret era difícil de justificar i que no es perseguien idees, sinó l’intent de violar la constitució espanyola. Durant el discurs ha esmentat el procés independentista, i el president de la comissió, Jeroen Lenaers, l’han hagut de tallar per deixar-li clar que aquella comissió no té res a veure amb la política espanyola. A Cañas el president també li ha hagut de cridar l’atenció més d’una vegada.

Tot aquest espectacle ha passat davant Toni Comín, Diana Riba, Jordi Solé i Carles Puigdemont, també eurodiputats, que van ser espiats amb el programari Pegasus. Tots quatre hi han comparegut com a afectats.

Zoido ha dit que el Catalangate era una “maniobra orquestrada” i que no va ser fortuït que es descobrís. I que abans de l’escàndol ja s’havia enregistrat un espot sobre el Catalangate i s’havia registrat un domini amb aquest nom. També s’ha referit a Elies Campo, membre de Citizen Lab, com a activista independentista reconegut. Com ja ha fet algunes altres vegades, ha justificat l’espionatge a independentistes adduint que són una amenaça per a la integritat de l’estat espanyol: “Quin sentit tenen les paraules ‘Ho tornarem a fer’? A Espanya no es persegueixen les idees, sinó els intents d’escapar de la llei.” I, adreçant-se als compareixents, ha afegit que, possiblement, el projecte independentista havia fracassat: “Ara no els queda cap més opció que victimitzar-se i agafar-se al Catalangate.”

Cañas ha tornat a posar damunt la taula que es perseguia Puigdemont pels suposats contactes amb Rússia. També ha parlat del Tsunami Democràtic i de l’advocat Gonzalo Boye. Com que no li ha fet cap pregunta, Lenaers li ha retirat la paraula.

Jordi Solé ha parlat de la foscor que envolta l’espionatge i ha dit que, en el seu cas, ni tan sols es va fer amb cap autorització judicial. “Quin jutge pot autoritzar d’espiar un representant de la gent que ens ha votat?”, ha demanat. I ha afegit: “I si es va autoritzar, això és prevaricació.” Diana Riba ha lamentat que amb l’espionatge s’havien deixat exposades les converses amb altra gent: “Treballava en una qüestió important per al parlament i discutia certes qüestions amb advocats mentre m’espiaven.”

També ha dit que, després d’haver-se reunit amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, s’han fet passos en bona direcció: “Valorem positivament la visita del comissari a Madrid, en la qual va demanar explicacions sobre l’ús de Pegasus, i la implantació al Parlament Europeu d’un servei tècnic de detecció d’infeccions, però no n’hi ha prou.” Com a proposta, ha exigit la creació d’un protocol d’actuació contra el ciberespionatge que estableixi la resposta que les institucions europees han de donar quan un representant públic europeu rep un atac d’aquestes característiques.

Comín ha demanat de saber qui va fer l’espionatge: “Quin òrgan de l’estat espanyol m’ha espiat? Aquesta comissió té el deure de fer aquesta pregunta a l’estat espanyol; i amb quina cobertura legal, si és que n’hi ha. I si n’hi ha, amb quins motius? Què he fet jo perquè un jutge m’espiï?”

Paz Esteban, ex-directora del CNI, va reconèixer que s’havien espiat divuit persones amb autorització judicial del Tribunal Suprem espanyol, però, segons Citizen Lab, hi ha pel cap baix seixanta-cinc persones del moviment independentista espiades. Comín ha explicat que si sap que va ser espiat és perquè l’anàlisi de Citizen Lab li ho va confirmar: “Va ser el gener del 2020, pocs dies després d’haver estat elegit eurodiputat. Ja teníem immunitat per a circular per països de la Unió Europea, que –tot sigui dit– l’estat espanyol no respecta.”

“Són una fàbrica de notícies falses”

El president Carles Puigdemont ha estat el darrer a intervenir com a exemple de persona espiada per mitjà del seu entorn: el programari Pegasus va infectar la seva esposa, Marcela Topor, i els seus advocats, Gonzalo Boye i Josep Costa. Ha denunciat que les autoritats que haurien de perseguir l’espionatge són les mateixes que l’han ordit i ha lamentat que en el context, que tan sols alimenta la impunitat, difícilment es podrà esclarir la magnitud de l’escàndol.

Puigdemont també ha hagut de suportar els atacs de l’eurodiputat Jordi Cañas, que ha provat de justificar l’espionatge pels suposats vincles de Josep Lluís Alay i Boye amb Rússia, tot i que la justícia espanyola els ha desmentits. En aquest punt, l’eurodiputat de Junts li ha retret que utilitzi notícies falses per pur interès polític. “Si vol debatre d’aquestes coses, jo estic encantat de fer-ho, però no aquí, sinó en la comissió sobre les notícies falses perquè vostès són una fàbrica de notícies falses”, ha declarat.

Després de la intervenció de Puigdemont, que ha tancat la sessió, Cañas ha provat de continuar proferint atacs, però el president de la comissió li ha parat els peus i li ha tallat el micròfon. Més tard, l’eurodiputat de Ciutadans s’ha encarat amb el president i li ha retret la seva actitud.