Zemmour avança la resta de candidats i es consolida com el contendent de Macron

Els sondatges d’opinió de les eleccions presidencials franceses acaben la setmana d’una manera inesperada: amb Éric Zemmour segon en la intenció de vot, a molta distància de Macron, però destacat sobre Marine Le Pen i Valérie Pécresse, dirigents del Rassemblement National i Les Républicains. El periodista d’extrema dreta, que és la sorpresa dels comicis, s’enfrontaria a l’actual president en la segona volta si el resultat fos el que mostren les enquestes ara per ara.

Zemmour ha aprofitat una setmana difícil per a les altres dues candidates. Marine Le Pen ha tornat a veure com membres del seu equip es passaven a les files de Zemmour, especialment qui havia estat el seu portaveu, Nicolas Bay, que ahir va participar amb Zemmour en un acte al Mont Saint-Michel, a la frontera entre Normandia i la Bretanya. La marxa de Bay ha estat acompanyada d’una intensa polèmica perquè Le Pen l’ha acusat d’haver-se endut informació confidencial de la campanya per passar-la a Zemmour, amb qui es disputa els vots de l’extrema dreta.

Respecte de Valérie Pécresse, la dirigent de la dreta moderada també té fugues de dirigents del seu partit cap al de Zemmour, però, a més, ha hagut de remuntar un primer acte de campanya a París ple de polèmiques que l’ha posada a la defensiva.

Mentrestant, el president Macron continua sense anunciar oficialment que és el candidat i l’esquerra continua dividida en fraccions sense cap oportunitat d’aconseguir de passar a la segona volta. Macron prova d’aprofitar la crisi a Ucraïna i la presidència de torn de la Unió Europea per mostrar una imatge presidencial per damunt de les polèmiques de campanya.

Probablement per això, Zemmour va fer ahir un acte al Mont Saint-Michel, on es va voler presentar com a cap d’estat tot parlant de les decisions que prendrà en matèria de política internacional i defensa. El candidat ultra va recórrer a De Gaulle, tal com ha fet constantment aquests darrers dies, per defensar un estat francès “independent dels imperialismes”, una potència nuclear que no hauria d’estar al comandament unificat de l’OTAN i que, segons ell, tindria interessos i ambicions mundials.