The Washington Post, per Lizzie Johnson, Serhiy Morgunov

Kíiv. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va dir dimarts que la incursió llampec d’aquest mes a Rússia, on fins ara s’han capturat gairebé 600 soldats russos, forma part d’un pla més ampli per a posar fi a la guerra al seu país.

En una conferència de premsa amb alts càrrecs, Zelenski va dir que no tenia la intenció d’annexionar permanentment la regió i que presentaria el seu pla al president nord-americà, Joe Biden, i als candidats presidencials Kamala Harris i Donald Trump aquesta tardor.

“El punt principal d’aquesta acció és forçar Rússia a posar fi a la guerra”, va dir Zelenski. “Nosaltres volem justícia per a Ucraïna. I si aquest pla s’accepta i s’executa, creiem que l’objectiu principal s’assolirà.”

El president d’Ucraïna va refusar de donar detalls més concrets del seu pla.

Part de la regió fronterera de Kursk, incloent-hi la ciutat de Sudja, va ser ocupada en un atac sorpresa el 6 d’agost, fet que va aixecar l’ànim de molts ucraïnesos frustrats per la incapacitat del seu exèrcit de recuperar territori perdut a Rússia, tot i que també va generar dubtes sobre quin era l’objectiu final de l’operació i si es faria a costa de perdre territori a l’est d’Ucraïna.

El comandant en cap de l’exèrcit d’Ucraïna, Oleksandr Sirski, va dir que fins ara havien capturat 100 assentaments i havien fet presoners 594 soldats russos. Ucraïna controla uns 1.300 quilòmetres quadrats a Kursk [nota de VilaWeb: això és l’equivalent a dues vegades l’illa de Menorca] i encara avança i “causa danys palpables”. Però Rússia ha traslladat més de 30.000 soldats a la zona, molts d’ells des dels camps de batalla al sud d’Ucraïna, i hi ha uns “50 enfrontaments amb l’enemic” cada dia.

Així i tot, els combats més intensos continuen a l’est d’Ucraïna, on l’empenta constant de Rússia en el seu intent per conquerir tota la regió industrial del Donbàs avança. En aquesta batalla, és clau el centre logístic de Pokrovsk, a la cruïlla de dues carreteres principals. L’exèrcit ucraïnès “fa tot el possible per estabilitzar la situació en aquesta direcció”, segons Sirski, però la tasca continua essent “força difícil”.

Mentre aquests combats continuaven, Ucraïna va rebre dimarts una altra onada d’atacs amb drons i míssils, que van destrossar un hotel freqüentat per periodistes a la capital i van matar dues persones. L’atac arribava quan feia pocs dies que un hotel a Kramatorsk, a l’est d’Ucraïna, havia estat atacat, fet que va matar un assessor de seguretat de l’agència de notícies Reuters i va ferir dos dels seus periodistes.

Dilluns al matí, Rússia va llançar una de les seves onades d’atacs més grans de la guerra, poc després del Dia de la Independència d’Ucraïna, dirigides a infrastructures energètiques, i va causar talls de llum a tot el país. Els atacs van matar deu persones, pel cap baix, i van ferir-ne desenes.

Zelenski va confirmar que Ucraïna havia fet servir avions de combat F-16 adquirits dels aliats occidentals –aeronaus que el país havia insistit durant molt de temps que significarien un canvi en la guerra– per abatre alguns dels míssils russos.

Però, fins i tot, abans de l’anunci de Zelenski sobre un nou pla per a posar fi a la guerra, el ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ja va refusar dimarts els intents d’Ucraïna de negociar.

“Si Occident està interessat a normalitzar la situació a Europa, cal seure a la taula de negociacions sense paperassa en forma de la ‘fórmula Zelenski’”, va dir, referint-se a una cimera de pau anterior que no va incloure Rússia.

Rússia també ha acusat les forces ucraïneses de posar en perill la seva central nuclear a la ciutat de Kursk, a uns 25 quilòmetres del front. El director general de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica va inspeccionar el lloc dimarts. “Quant al funcionament de la central nuclear, he vist que l’estació funciona en condicions molt properes a la normalitat”, va dir Rafael Grossi en una conferència de premsa a la regió de Kursk. “No obstant això, és clar que hi ha hagut activitat a prop d’aquí. He estat informat sobre l’impacte dels drons. Em van mostrar algunes de les restes d’aquests drons i els senyals de l’impacte que van tenir.”

Va dir que equiparar la situació a la planta de Kursk amb Txernòbil –escenari del desastre nuclear del 1986– era “una exageració”, però que era el mateix tipus de reactor “i no hi ha protecció específica, i això és molt, molt important”.

Mentrestant, el servei de seguretat FSB de Rússia ha obert casos penals contra set periodistes estrangers, acusats d’haver entrat il·legalment en territori rus per informar de Kursk estant.

Citant l’FSB, les agències estatals russes van informar dimarts que s’havien obert casos addicionals contra un corresponsal de l’emissora alemanya Deutsche Welle i un periodista del canal de televisió ucraïnès 1+1 després dels seus informes de Sudja estant. A començament d’aquest mes, l’FSB va informar que havia començat uns processos penals contra periodistes de la CNN i de l’emissora italiana RAI.

Serhii Korolchuk i Anastacia Galouchka, a Kíiv, Natalia Abbakumova, a Riga, Letònia, i Francesca Ebel i Paul Schemm, a Londres, han contribuït a aquest informe.

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb