01.06.2022 - 14:51
|
Actualització: 03.06.2022 - 10:23
L’absolució definitiva de Tamara Carrasco, després de més de quatre anys de persecució i linxament, ha estat rebuda amb un silenci eixordador per part de la maquinària mediàtica espanyola, tot i que temps enrere va fer mans i mànigues per inflar el relat que associava els CDR, i en particular l’activista de Viladecans, amb un complot que preparava atacs violents i terroristes.
El 10 d’abril del 2018, la Guàrdia Civil va detenir Carrasco a primera hora del matí a casa seva i la va traslladar directament a l’Audiència espanyola, on el jutge Diego de Egea va ordenar-ne l’ingrés en presó preventiva. Sobre la taula, hi havia l’acusació de la fiscalia per delictes de terrorisme i rebel·lió.
Una acusació que tan sols es basava en un àudio de WhatsApp que la Guàrdia Civil va aconseguir de manera fraudulenta. Per tant, la detenció de Carrasco —i l’intent d’arrest d’Adrià Carrasco— tan sols es pot entendre com l’acrobàcia final d’una estratègia político-mediàtica contra els CDR, que durant la Setmana Santa del 2018 van fer diverses accions de protesta tallant carreteres i aixecant peatges.
Aquell mateix 10 d’abril, el telenotícies de TVE, presentat per Pilar García Muñiz, va obrir de la següent manera: “Detinguda a Viladecans una dona considerada una de les coordinadores dels autodenominats Comitès de Defensa de la República en una operació dirigida des de l’Audiència Nacional. La fiscalia l’acusa de terrorisme i rebel·lió per haver organitzat els sabotatges contra els peatges catalans per Setmana Santa.”
D’altra banda, el telenotícies de Telecinco, presentat per David Cantero i Isabel Jiménez, encara va anar un pas més enllà. “Cop policíac als Comitès de Defensa de la República, la Guàrdia Civil ha detingut qui seria la coordinadora dels atacs violents, que van causar talls en diferents carreteres de Catalunya”, va dir Cantero mentre es barrejaven imatges de la detenció amb d’altres d’aldarulls i enfrontaments amb els Mossos.
Imaginad que solo os informáis a través de Telecinco, Antena 3, La 1 o Cuatro y la prensa del régimen. Viendo este aluvión “informativo” parece que han capturado a la terrorista más buscada. Lo confiesa Rivera: “Había que enviar un mensaje”. Hoy es ella, pero #MañanaPuedesSerTú. pic.twitter.com/Si6RbYn5xU
— Kasper Juul (@KasperJuuI) April 10, 2018
Per la seva part, El Confidencial va obrir la seva web amb una notícia que assegurava que, en l’escorcoll a casa de Carrasco, els agents hi havien trobat papers amb informació sobre una caserna de la Guàrdia Civil, insinuant que podria ser un objectiu dels atacs dels CDR. La realitat, però, era força més mundana. Els papers eren un mapa fet a mà sobre com arribar a una manifestació a la prefectura de la Guàrdia Civil a Barcelona.
L’endemà de la detenció, els principals diaris espanyols van assenyalar directament Carrasco com “la capitost” de la suposada deriva violenta i terrorista dels CDR. En aquest sentit, l’ABC va il·lustrar tota la portada amb una fotografia de l’activista escortada per uns quants agents de la Guàrdia Civil com si fos una criminal amb delictes de sang. Quatre anys més tard, cap d’aquest diari ha dedicat una sola línia de les seves portades a esmentar la victòria judicial de Carrasco.
Un altre engranatge clau en la campanya de linxament fou el programa d’Antena 3 Espejo Público, que dirigeix Susanna Griso. L’11 d’abril, amb Carrasco encara tancada al calabós de l’Audiència, va entrevistar el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza —que ha fet el darrer intent desesperat per empresonar a l’activista—, que va dir que allò que passava a Catalunya amb els CDR era molt similar “al terrorisme de baixa intensitat” perpetrat per grups juvenils al País Basc.
“Quan es tracta d’actes de sabotatge, danys, incendis, estralls, talls de vies ferroviàries, com que passa aquí, i es fa amb un propòsit determinat, com és el de subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública, això pot ser considerat terrorisme. Llavors, la posició jurídica que ha adoptat la fiscalia de l’Audiència Nacional i el jutge central d’instrucció és correcta. És molt defensable”, va afegir Zaragoza.
🎥Javier Zaragoza, fiscal del TS: “Lo que está sucediendo en Cataluña con los CDR es una situación similar a lo que pasaba en el País Vasco con los grupos juveniles que cometían lo que se llamaba terrorismo de baja intensidad” #CDRsCatESP pic.twitter.com/gs5sjfS7f5
— Espejo Público (@EspejoPublico) April 11, 2018
L’endemà de les declaracions del fiscal del Suprem, el jutge Diego de Egea va ordenar l’alliberament de Carrasco, tot descartant les acusacions per terrorisme i rebel·lió. Tanmateix, el malson de l’activista tot just acabava de començar. El relat i la intoxicació sobre els CDR havien fet impacte en la societat espanyola i, tot i la manca de proves, el magistrat va decidir de mantenir la causa oberta per desordres públics.
A més, li va imposar unes mesures cautelars duríssimes que la van tenir confinada a Viladecans fins el 28 de maig de 2019, quan la jutgessa del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona va posar-hi fi. Per recuperar la llibertat completa, Carrasco ha hagut de passar tres anys més de periples judicials. Tres instàncies diferents l’han absolta d’un delicte d’incitació als desordres públics, malgrat l’obsessió de la fiscalia, que li volia imposar tant sí com no una condemna de set mesos de presó.
