13.02.2019 - 19:54
|
Actualització: 13.02.2019 - 22:50
L’endemà de sortir de la presó, i que s’aixequés el secret de sumari, s’han conegut més detalls sobre la investigació sobre Eduardo Zaplana. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil revela en un informe al Jutjat d’Instrucció número 8 de València sobre el cas Erial, en el qual està imputat l’ex-president de la Generalitat Valenciana, que es desconeix la destinació de part dels fons provinents dels concursos de les llicències ITV i el Pla Eòlic Valencià –3,5 milions–, però apunta a la possibilitat que aquest capital haguera sigut transferit de Luxemburg a dues societats de l’Uruguai, relacionades amb tres suposats testaferros.
Un d’ells, Fernando Belhot, va participar juntament amb l’ex-president valencià i el de la Comunitat de Madrid Ignacio González, –investigat en el cas Lezo– en un negoci de comercialització d’un producte de desinfecció d’aigües que intentaven efectuar. Belhot també està relacionat amb estructures de blanqueig de capitals d’un cas de corrupció política a Sud-amèrica, el cas ‘Ciccone’.
Així consta en un informe de data 16 de febrer de 2018 de la UCO que explica, en primer lloc, l”operativa de compravenda de participacions’ entre empreses radicades a Luxemburg i Espanya a través de la qual ‘es podria haver efectuat de forma vetlada el pagament de comissions relacionades amb les adjudicacions de servei d’ITV i el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana’.
Per a justificar la sortida de fons amb destinació a una societat ‘amb cert perfil ‘offshore”, es comprava primer participacions d’una mercantil establida a València, Inversions Imison, vinculada igualment a Sedesa i la família Cotino. ‘Resulta que es compren les mateixes participacions que quatre anys abans havia venut la mateixa Sedesa a Imison Internacional, però abonant-se per elles una quantia extraordinària’, assenyala.
Segons la Guàrdia Civil, la societat luxemburguesa es va utilitzar com a ‘vehicle corporatiu’ per a ‘canalitzar fons que presumptament van tenir per objecte el pagament de comissions pactades en ocasió de determinades adjudicacions públiques’. En total, els investigadors assenyalen que entre els anys 2005 i 2006 el grup Sedesa va transferir 6,4 milions a la societat Imison Internacional. La mateixa operativa es va seguir, suposadament, amb les comissions il·lícites que van anar a parar a les mans del que fóra director de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García.
Els investigadors indiquen en l’informe que García estava relacionat amb una sèrie d’entrades de divises en territori nacional en 2012 i 2013, procedents de la societat Luxemburguesa Fenix Investments SA per 2.239.107 euros i, vinculades amb aquestes entrades de divises, apareix una declaració tributària especial, per la qual cosa “sembla ser que aquesta persona es va acollir a l’amnistia fiscal que es va desenvolupar a Espanya durant l’any 2012”.
En relació a la resta dels diners expatriats a Luxemburg i que s’acumulava en la societat Imison Internacional, de la qual darrere estaria l’expresident Zaplana, la UCO assegura que “no s’han detectat de moment operacions de tornada i integració en béns del territori nacional” i xifra aquesta quantitat en 3,5 milions d’euros.
Cap la possibilitat, destaca l’informe, “que la resta de fons investigats hagueren tingut la mateixa destinació i hagueren passat a l’esfera d’aquestes dos noves societats –radicades a l’Uruguai– Disfey SA i Misnely SA”, constituïdes al novembre de 2009 i que declaraven posseir un percentatge paritari de l’espanyola Medlevante, l’administrador únic de la qual era l’ex alt càrrec de Zaplana i presumpte testaferro Joaquín Barceló, que al seu torn fins al moment havia declarat posseir la luxemburguesa Imison Internacional.
Zaplana, Barceló i l’exsecretari del consell d’administració de la CAM, Francisco Grau, van quedar la passada setmana en llibertat després que la magistrada bloquegés 6.330.000 euros que considera que tenien en dos comptes a Suïssa, fet que per a la instructora “minimitza” el risc de fugida.
Aquestes societats apareixen relacionades als uruguaians Juan Francisco Mutio Cerdeiras i Daniel García Belhot, i aquest, al seu torn, a Washington Fernando Belhot Fierro, del que es coneixen relacions amb Eduardo Zaplana. Tots dos figuren en un mateix vol procedent de Londres i comparteixen el negoci de comercialització d’un producte de desinfecció d’aigües que intentaven efectuar al costat de l’expresident madrileny Ignacio González.
La UCO subratlla que el perfil professional de Fernando Belhot “podria assemblar-se al de Beatriz García Paesa, advocada de serveis de decomís i estructures societàries a Luxemburg. “Indiciàriament cap la possibilitat que aquestes persones podrien obtenir empreses pantalla opaques i traslladar fons ocults en favor dels investigats”, afegeixen.
A més, Fernando Belhot, vinculat amb la firma BGL Asesores Legales i Fiscales SRL, és posseïdor de relacions societàries en països com l’Uruguai, el Brasil, Panamà, Hondures i l’Iraq, mentre que Daniel García Belhot, pel que sembla assalariat i nebot de l’anterior, en llocs com l’Uruguai, Panamà i Argentina. Així mateix, BGL hauria actuat d’intermediària en una suposada operació de blanqueig de capitals juntament amb el despatx Mossack Fonseca, coneguda firma panamenya relacionada amb múltiples societats ‘offshore’, detallen els investigadors.
