22.05.2018 - 20:19
TEMA DEL DIA
Encausats. Tres dels quatre presidents de la Generalitat que ha tingut el PP són encausats per corrupció. Francisco Camps, José Luís Olivas i ara Eduardo Zaplana, aquell a qui atribueixen que va dir que entrava en la política per fer-se ric i ho ha aconseguit, si més no fins ara. De tots tres, només és condemnat Olivas, justament el que va exercir pocs mesos el càrrec, del 24 de juliol del 2002 al 25 de maig del 2003. Va ser condemnat a un any i mig de presó per haver falsejat una factura i haver defraudat la Hisenda. Francisco Camps és encausat en nombrosos casos, com el de la fórmula 1 i el de la visita del papa, però encara no ha estat mai condemnat. I finalment Zaplana, acusat d’emblanquiment de capitals i malversació de cabals públics, després sortir indemne dels casos de Terra Mítica i el cas Naseiro. L’únic ex-president del PP que no té cap causa oberta és Alberto Fabra, que diuen que el van anar a cercar perquè estava net.
Però Zaplana va ser, també, ministre de José María Aznar, de Treball, per a més ironia. La relació amb Aznar l’ha mantinguda perquè Zaplana forma part del patronat de la FAES. Hi va entrar justament quan Aznar es va distanciar de Rajoy, per moderat. L’encausament de Zaplana fa que dotze ministres dels catorze de José María Aznar en el govern del 2002 hagin passat pels tribunals o encara hi siguin per diverses causes. En són exemples Jaume Matas i Rodrigo Rato. Tota una generació de dirigents que va governar Espanya durant molts anys i que encara continua donant lliçons, sobretot Aznar.
Però fa molts anys que la corrupció al PP no és pas un problema de persones, sinó estructural. És un sistema que ha funcionat durant molt de temps amb una impunitat total i fins ara, quan el PP sembla que està en declivi, la justícia no ha decidit de passar comptes. El principal afectat per aquesta acumulació de casos és Mariano Rajoy, perquè el desgast comença a ser majúscul, per molt que una part del seu electorat li ho perdoni i per molta capacitat que tingui ell de fer veure que tots aquests afers no són cosa seva.
El problema és que el beneficiari d’aquest desgast del PP no serà una alternativa de regeneració ètica de la política, sinó la versió radical del PP, tant nacionalment com socialment. L’alternativa al PP no arriba per l’esquerra transformadora, perquè el PSOE ja no és alternativa de res i Podem està distret amb la casa on ha de viure el seu dirigent.
L’alternativa és Ciutadans, un partit que es pot presentar davant l’opinió pública amb la bandera de la regeneració perquè no té casos de corrupció remarcables, tot i que gent com Zaplana mateix hi han col·laborat discretament subministrant-los quadres. La victòria de Cs la preveuen gairebé totes les enquestes i, tret que hi hagi sorpreses, serà la força més votada a les eleccions espanyoles. La corrupció del PP serà rellevada per un nacional-populisme disfressat de liberal i sobretot embolcallat amb la bandera espanyola. Albert Rivera va dir aquest cap de setmana que no veia obrers ni empresaris, només espanyols. Una frase que el situa més a prop de Le Pen que no pas de Macron, però que en una Espanya en crisi de valors pot funcionar. Una manera de veure Espanya que no convé gens a Catalunya, que serà la primera de rebre si no ha pogut fugir-ne abans.
MÉS QÜESTIONS
Nou revés de la justícia alemanya a Llarena per Puigdemont. La justícia alemanya continua inalterable a les pressions de tota mena que rep d’Espanya. El tribunal de Slesvig-Holstein manté el refús a incloure el càrrec de rebel·lió en el procés d’extradició contra l’ex-president català Carles Puigdemont. En una decisió adoptada avui, l’audiència manté explícitament la seva posició del 5 d’abril, quan va considerar ‘inadmissible’ una extradició de Puigdemont per rebel·lió. Avui responia a una petició de la fiscalia del 9 de maig perquè ho considerés. El tribunal insisteix que no es compleixen les condicions per a tipificar el delicte d’altra traïció (que a Alemanya es correspondria amb el de rebel·lió) perquè ‘les informacions addicionals sobre fets concrets no canvien res sobre això’. Refusa també que els fets es puguin considerar una pertorbació de l’ordre públic perquè, segons que diu el tribunal, Puigdemont no pot ser responsabilitzat personalment d’aquest delicte.
Armengol marca distàncies amb el PSOE pel 155. La presidenta del govern balear, Francina Armengol, ha parlat al parlament sobre Catalunya: ‘L’única solució en un conflicte polític és la política’, ha dit. Així s’ha desmarcat de solucions com l’aplicació de l’article 155: ‘Amb mesures judicials no se soluciona un problema de fons, sinó que es complica.’ Aquestes afirmacions les ha fetes al parlament, responent a una pregunta del cap de llista de Ciutadans, Xavier Pericay, que pretén traslladar el conflicte català a les Illes. Pericay lamenta que Armengol no faci costa al PSOE i veu ‘poc constitucionals’ les seves afirmacions. Armengol ha aprofitat l’avinentesa per retreure-li el discurs d’aquest cap de setmana de Rivera, que ha dit que era ‘d’altres èpoques’, quan afirma que no li importen els problemes de les persones, sinó si són espanyoles.
El parlament balear insta el govern espanyol a despenalitzar l’eutanàsia. El Parlament de les Illes Balears ha aprovat una iniciativa en què insta el govern espanyol i el congrés a estudiar i tramitar una iniciativa legislativa que faciliti una mort digna i que despenalitzi l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Aquesta proposició no de llei, presentada pels socialistes, va dirigida a aquells casos en què la persona demani, per decisió pròpia, de posar fi a la seva vida. En la mateixa iniciativa, es proposa una iniciativa legislativa per regular de manera sistemàtica i ordenada els casos en què l’eutanàsia no sigui objecte de causa penal. Tant Més per Mallorca com Podem hi han donat suport, tot i que aquests últims han lamentat que el PSOE s’abstingués quan l’eutanàsia es va debatre al congrés espanyol.
LA XIFRA
2.000 manifestants han recorregut els carrers de Perpinyà en defensa dels serveis públics. La convocatòria, feta unitàriament per tots els sindicats francesos, era per a protestar contra l’anunci del govern francès de suprimir 120.000 llocs de treball públics d’ací a cinc anys.
TAL DIA COM AVUI
El 22 de maig de 1859 va néixer a Edimburg l’escriptor Arthur Conan Doyle, a qui devem els casos del cèlebre detectiu Sherlock Holmes i el seu company John H. Watson
