La Guàrdia Civil conclou que Zaplana es va lucrar en una operació immobiliària a través de Bancaixa

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil espanyola ha conclòs que l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana es va lucrar de manera directa i indirecta, a través d’empreses pantalla, d’una operació immobiliària en la qual va demanar la col·laboració del llavors president de Bancaixa, José Luis Olivas.

Tot això apareix en un informe aportat al Jutjat d’Instrucció número 8 de València, que investiga, en el marc del cas Erial, el possible cobrament de comissions derivades de les concessions de les ITV i parcs eòlics del País Valencià, així com tot un entramat per a la repatriació i inversions d’aquests fons suposadament il·lícits.

La UCO recull el testimoni del qui va ser director territorial de Bancaixa a la Comunitat de Madrid i Castella-la Manxa entre 2005 i 2011, que va assegurar als agents que va rebre la trucada del president de l’entitat, José Luis Olivas, perquè atengués a Zaplana. Aquest li va demanar un esforç per a materialitzar una operació de refinançament del grup empresarial Provimola que finalment Bancaixa va dur a terme mitjançant la compra d’actius, concretament immobles a Eivissa, per uns 100 milions d’euros.

Aquest testimoni diu que Zaplana es va interessar per a aquesta operació i que ho va saber perquè li ho va dir el president de Bancaixa, a qui va rebre i amb qui va mantenir diverses reunions.

En les seves declaracions, aquest directiu creu que la relació entre Zaplana i Carlos Gutiérrez, propietari de Provimola, era d’amistat, encara que no ho assegura i desconeix si Zaplana tenia interès econòmic en l’operació. En aquesta operació, segons que ha explicat als investigadors es van fer excepcions, perquè en altres operacions Bancaixa va mantenir posicions més rígides i restrictives. “Aquestes excepcions van ser principalment l’obtenció de liquiditat per part de Provimola, que va ser d’uns 3 milions d’euros, a través de diversos xecs nominatius”, diu aquest testimoni.

Això vol dir, que el benefici líquid obtingut per la signatura a la qual Zaplana va ajudar va ser proper als 3 milions d’euros, i aquests fons es van repartir en diversos xecs, de manera que el compte es va quedar sense saldo i es va cancel·lar.

En definitiva, la Guàrdia Civil creu que les empreses destinatàries d’aquests fons podrien haver-los utilitzat per a suportar despeses generades pel mateix Zaplana, com el pagament de lloguers d’embarcacions o avions privats. La Guàrdia Civil també creu que l’advocat uruguaià Fernando Belhot, considerat testaferro de Zaplana, estava al corrent de tot això.