El judici a Zaplana pel cas Erial, vist per a sentència

L’Audiència de València ha conclòs el judici del cas Erial, que ha assegut al banc dels acusats l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana, i catorze persones més, tot i que al final del judici ja se n’han absolt tres. Durant dos mesos —les vistes judicials van començar el 21 de març— s’ha analitzat el suposat cobrament de comissions il·legals per concessions d’ITV i parcs eòlics al País Valencià. La fiscalia demana que Zaplana sigui condemnat a disset anys de presó pels delictes d’organització criminal, emblanquiment de capital, suborn, falsedat en document mercantil i prevaricació administrativa. A més de la pena de presó, el fiscal demana una multa de quaranta milions d’euros i unes altres dues de 72.000 i 36.000 euros.

A més de Zaplana, també s’ha jutjat José Luis Olivas, que va ser president de la Generalitat durant un breu període entre la marxa de Zaplana a Madrid per a ser ministre i la investidura de Francisco Camps; familiars de l’ex-president de les Corts Juan Cotino —mort el 2020—, col·laboradors de Zaplana i altres empresaris.

Després d’haver escoltat tots els testimonis i haver examinat les proves, el fiscal va retirar l’acusació contra l’empresari Ángel Salas, l’ex-diputada del PP Elvira Suanzes i Pedro Romero, perruquer de Zaplana. A més, va pactar una condemna rebaixada en canvi de la confessió amb els germans Vicente i José Cotino; el testaferro confés Joaquín Barceló, Pachano; i l’ex-cap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García

El judici va començar gairebé sis anys després de la detenció de Zaplana (el 22 de maig de 2018), que va ser a la presó fins el 7 de febrer de 2019, tot i que entre el desembre del 2018 i el febrer de l’any següent va estar ingressat a l’hospital de La Fe per una malaltia oncològica.

En el seu torn final de paraula, Zaplana ha dit que durant el judici s’havia volgut traslladar una imatge d’ell com a dirigent d’un grup criminal o d’una persona que “usa i abusa de les seves relacions personals”. “També ha sobrevolat aquesta sala la imatge d’una persona que es dedica a amagar les seues activitats i la seua vida d’una manera gairebé paranoica davant no sé quines pors o amenaces que, sincerament, no em van preocupar mai, però vist el que he vist probablement m’haurien hagut de preocupar”, ha dit.

“Tots els meus béns els vaig aportar estant a la presó, no n’hi ha més”, ha afegit, i ha dit que va arribar a redactar un testament en els moments més complicats del seu càncer. “Després d’escorcolls, intervencions, enregistraments, comissions rogatòries i nou mesos de presó dic el mateix que vaig dir: que no vaig cometre mai cap il·legalitat al capdavant de la Generalitat i que no he tingut mai diners a l’estranger”, ha dit.

El president del tribunal li havia demanat que fos breu, però Zaplana ha aprofitat l’ocasió per a recordar la seva etapa política: “Els bons records superen els dolents, i tant els uns i com els altres els he intentat d’afrontar amb responsabilitat i dignitat. I avui, en aquesta etapa tan difícil, continuo manifestant gran satisfacció pels anys de dedicació a la vida pública i a la presidència de la Generalitat. […] També va ser un honor dirigir equips de persones que van donar el millor de si mateixos en aquesta etapa. Ha estat un privilegi dedicar-me a la vida política, una activitat digna, i encara que el seu exercici m’hagi portat fins aquí, d’això no en té culpa la política.”