09.04.2022 - 16:14
|
Actualització: 09.04.2022 - 18:32
L’Associació de Veïns de la Punta la Unificadora, l’associació Per l’Horta i la Comissió Ciutat-Port han celebrat l’anul·lació per part del TSJCV del Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València després de vint-i-vuit anys de lluita incansable. Així ho han explicat els portaveus d’aquestes organitzacions en una conferència de premsa convocada aquest migdia, en què també han demanat que es depurin responsabilitats polítiques i que l’administració compensi els afectats.
“El nostre poble ha estat arrasat”: victòria després de vint-i-vuit anys de lluita
Mireia Vidal, membre de l’Associació de Veïns de la Punta La Unificadora, ha explicat que la Punta no eren tan sols uns terrenys, sinó encara més, un poble en què vivien persones, i que per això calien moltes accions més que revertir-ne l’estat en què es troba. “Fa prop de vint-i-vuit anys que estem fora de casa nostra i el nostre poble ha estat arrasat per aquest pla que no tenia cap sentit des del principi i no el tindrà mai. Ens hi hem deixat la vida”, ha remarcat, visiblement emocionada.
El membre de Per l’Horta i de la Comissió Ciutat-Port Antonio Montiel, per la seva banda, ha reclamat que la Generalitat i l’ajuntament facin complir immediatament el mandat del tribunal. “Que l’hagin omplert de ciment és una aberració i una il·legalitat”, ha afegit. “Costa el mateix desurbanitzar allò que ha estat construït il·legalment que no pas urbanitzar allò que no es pot ocupar.” Montiel, a més, ha criticat que el Botànic i l’Ajuntament de València hagin seguit la “lògica errònia d’intentar donar aparença de legalitat a un pla que va néixer viciat i va ser una autèntica destrossa”. I ha reblat: “En qualsevol país civilitzat, els responsables haurien d’haver dimitit fa temps.”
El portaveu de Per l’Horta, Josep Gavaldà, espera que després de la sentència tant l’ajuntament com el Consell s’adonin que és “absolutament insensat”, quan hi ha un parc natural a uns quilòmetres de la ciutat, situar-hi un polígon industrial dins, i ha demanat que desisteixin de la ZAL: “No és progrés, solament desastre territorial, social i paisatgístic.”
“Sóc conscient que restituir parcel·la per parcel·la, alqueria per alqueria per a reparar als hereus de la gent és el més just, però sent realista és complicat. Allò que sí que es podria fer és un projecte d’intervenció territorial i paisatgística, no pas en el sentit d’anar plantant arbrets sinó en el sentit de teoria d’ecologia del paisatge”, ha reclamat Gavaldà, que ha afegit que el moviment veïnal disposava d’informes professionals que indicaven que amb un pressupost de quatre milions d’euros es podrien fer actuacions significatives en aquesta línia.
Els afectats demanen depurar responsabilitats per posar fi a la política de fets consumats
“Una manera de no repetir una altra vegada aquest cicle de polítiques de fets consumats [les obres de condicionament de la ZAL van començar el juliol passat, abans que no es resolguessin els recursos interposats per les associacions veïnals] seria depurar responsabilitats”, ha assenyalat Pau Monasterio, membre de la comissió Ciutat-Port. “No podem permetre que es normalitzi encadenar un i un altre projecte amb el mateix modus operandi. Si no, això no s’acabarà mai.”
Monasterio, a més, ha titllat d’indignant que hagin de ser la ciutadania, els col·lectius socials i la societat civil aquells qui vetllin perquè les coses es facin bé: “Aquells qui vetllin per les futures generacions, per l’ús raonable dels recursos econòmiques i per la dignitat d’aquelles persones que habiten el territori.” Considera el procés de la ZAL és simptomàtic d’un model més ampli de “megainfrastructures” que afecta profundament la ciutadania i és “totalment antitètic” amb els temps d’avui i el canvi climàtic.
Compromís i Unides Podem fan costat als veïns
Compromís ha instat la Generalitat a assumir la sentència i no plantejar-hi recurs, com també a treure conclusions sobre el fet que la justícia assenyali que no s’ha dut a terme una avaluació ambiental adequada del projecte. A parer de la coalició, ara s’obre una oportunitat perquè s’estudiï quines són les millors alternatives per a aquesta infrastructura fora de la ciutat de València, en àmbits en què tingui més bon encaix territorial. És per això que la formació creu que la sentència és una oportunitat per a repensar, tot tenint en compte la participació ciutadana, el futur d’aquest espai de connexió entre l’antic cabal del Túria, l’Horta de la Punta, el nou cabal del Túria i l’Albufera.
És una visió semblant a la del batlle de València, Joan Ribó, que en una piulada a Twitter publicada aquest matí ha instat l’administració a bastir ponts al diàleg per construir un futur digne i sostenible per al poble de València. “Gràcies al veïnat de la Punta, esta sentència obri una nova etapa després de vint-i-vuit anys de lluita ciutadana.”
🟢 Gràcies al veïnat de #LaPunta, esta sentència obri una nova etapa després de 28 anys de lluita ciutadana. Les administracions públiques hem d'assumir la responsabilitat i tendir ponts al diàleg per construir un futur digne i sostenible per a este Poble de #València pic.twitter.com/vrbibJlapv
— Joan Ribó (@joanribo) April 9, 2022
Unides Podem, per la seva banda, també ha valorat positivament la sentència judicial contra la ZAL, segons que ha explicat la formació en un comunicat. Pilar Lima, síndica d’Unides Podem, ha recordat que aquesta ja és la quarta decisió judicial contra la ZAL, que ha estat paralitzada durant més de dues dècades per irregularitats urbanístiques. A parer de Lima, la resolució posa l’accent en la necessitat d’una justificació ambiental i qüestiona la legalitat del pla. I ha advertit: “Si no hi ha una avaluació que prevegi totes les implicacions ambientals d’aquests projectes, tornem a cometre el mateix error que amb l’ampliació del port.”
