21.04.2023 - 21:40
Us n’explico els antecedents, Maria i Vicent, tot i que molts dels vostres lectors ja deu conèixer prou bé el cas Zabalza. El novembre del 1985, en una operació contra ETA, la Guàrdia Civil va detenir el navarrès Mikel Zabalza, conductor d’autobusos municipals de Sant Sebastià. És indubtable que va morir torturat per la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo.
Poc després de la detenció, la Guàrdia Civil va dir que, mentre el duien a investigar un amagatall als voltants del Bidasoa, Zabalza havia fugit, havia saltat al riu i li havien perdut la pista. El cos de Zabalza va aparèixer vint dies després de la detenció, en una part del riu que els bussos ja havien examinat moltes vegades. Ningú no es va creure la versió oficial en aquell moment, ni ara tampoc. Era inversemblant.
Arturo Espejo, nomenat fa poc general de la Guàrdia Civil, va ser l’instructor de l’operació per a detenir Zabalza; és a dir, era el responsable directe dels guàrdies civils que van estar amb Zabalza i, per tant, el responsable judicial de tot allò que havia passat. Aquesta setmana, el PNB i Geroa Bai han demanat explicacions sobre aquest nomenament al ministre d’Interior espanyol, Grande-Marlaska.
Mancat d’arguments que justifiquin el nomenament, Marlaska va utilitzar, sense canviar ni una sola paraula, el mateix subterfugi que havien utilitzat els ministres d’Interior anteriors cada vegada que els preguntaven sobre tortures o guerres brutes: no és encausat.
El cas Zabalza és emblemàtic, perquè reuneix tots els ingredients necessaris per a ser-ho. Tortura, negació, mentides, una versió inversemblant, un cos trobat en un riu, i la llosa pesant dels secrets oficials que cobreix la veritat perquè no sapiguem què va passar i com va passar en realitat.
La democràcia i els secrets d’estat són conceptes antagònics i incompatibles. En realitat, els secrets d’estat són una eina que serveix per a ocultar delictes i per a protegir de la justícia els qui els han comès, a fi d’evitar que els qui transiten per les clavegueres de l’estat hagin de retre comptes. La família de Mikel Zabalza té el dret de saber fil per randa tot allò que va passar, i ja sabem on hi ha la informació. Això de Zabalza va passar mentre governaven els socialistes, i tenen el deure de desclassificar els documents corresponents.
