Yuval Noah Harari: ‘Ni fam, ni guerra, ni pesta ni humanisme ni…’

L’historiador i escriptor Yuval Noah Harari sembla un home fred. I ho deu ser en part per poder treballar amb la quantitat de dades que baralla. Tanmateix, no es tracta d’un home flegmàtic sinó d’un apassionat. Li surt quan parla. El seu llibre ‘Sapiens’ sembla que és el llibre d’assaig més venut de la història. Si no ho és, és un dels més venuts d’entre els contemporanis. Com aconsegueix Harari la connexió amb el lector que no és avesat a llegir assaig? Doncs sobretot perquè té un escriure divulgatiu i didàctic i també (igual d’important), pel punt de vista que utilitza. Capgira la manera de mirar-se la història, trencant el tòpic i el discurs oficial, a vegades per arribar a les mateixes conclusions que la majoria, però a vegades no. És una manera de trencar apriorismes, exercici sa, també arriscat, que necessita bons arguments per a sostenir-se. I amb aquesta finalitat utilitza les dades i les creua de manera que d’entrada fa un efecte d’il.lusionista.

Aquesta setmana ha estat a Barcelona per presentar el seu nou llibre, Homo Deus, continuació de Sapiens, que també publica Edicions 62. I coincidint amb la novetat literària, també ha participat i obert el cicle Converses a la Pedrera 2006, dialogant amb Jorge Wagensberg. Us resumim la trobada que va fer amb els periodistes, llarga, dilatada, didàctica i terrorífica.

D’entrada Harari va explicar què pretén Homos Deus: és un llibre sobre el present i el futur de la història de la humanitat, que comença amb una nota positiva: constata que els darrers cent anys la humanitat ha aconseguit grans èxits, que es resumirien en tres fets: s’ha acabat la fam, la pesta (que vol dir les malalties infeccioses) i la guerra. L’autor explica que “al món ja no hi ha fams naturals, només hi ha fams polítiques.” I tot seguit assegura que encara que centenars de milers de persones passin gana gairebé cada dia, a la majoria de països mor molt poca gent d’inanició. Llegim en el seu llibre: “Aproximadament el 10%  de la població pateix inseguretat nutricional. Però tanmateix, inseguretat alimentària no és el mateix que fam”. En canvi, Harari capgira la percepció de la idea de la fam mundial quan assegura: “El 2030 es preveu que la meitat de la humanitat tindrà sobrepès. El 2010 la fam i la desnutrició van matar un milió de persones aproximadament, mentre que l’obesitat en va matar tres milions.”

Harari també argumenta amb dades que avui hi ha més gent que mor per suïcidi i per diabetis que per les guerres, pel terrorisme o per la violència humana en general. En aquest sentit, ofereix algunes frases llampants, com ara: “Actualment el sucre és més perillós que la pólvora.” I també: “La Coca-Cola representa una amenaça més mortal que Al-Qaeda.”

La recerca de la immortalitat i la felicitat

Però dit això, que en les primeres dècades del segle XXI la fam, les malalties infeccioses i la guerra ja no són tragèdies inevitables fora de la comprensió i el control d’una humanitat indefensa, Harari també assegura: “La història no tolera el buit. Alguna altra cosa ocuparà el seu lloc a l’ordre del dia de la humanitat. Val més que pensem bé què serà. Quins són els projectes que substituiran la fam, la pesta i la guerra al primer punt de l’ordre del dia al segle XXI?” I és aquest el punt de partida de llibre, que assegura Harari que no vol ser un llibre profecia sinó un llibre de reflexió sobre possibles camins de futur de la humanitat que es poden preveure avui en dia. I davant les previsions que planteja, assegura que avui encara poden fer coses per intentar canviar-les, si no ens agraden.

Yuval Noah Harari planteja un futur que fa basarda: parla dels intents ja des d’avui que fa la gent de Google estudiant la immortalitat de l’home. Google ha creat l’empresa Calico amb la finalitat de resoldre el problema de la mort. I una part de les ments privilegiades de Silicon Valley també s’hi dediquen. Molts laboratoris inverteixen temps i diners en aquest tema. L’historiador és escèptic sobre la immortalitat, però sí que dóna valor al fet que l’esperança de vida dels humans cada vegada és més alta i això ja provoca canvis i problemes socials i econòmics importants.

Un segon gran projecte que es prepara i es projecta en el futur és trobar la clau de la felicitat. I això avui en dia radica en escrutar com funciona la nostra ment. Tanmateix, adverteix l’historiador, que la resposta a aquest misteri és altament consumista: s’anima a comprar per satisfer aquest desig de felicitat. Això comporta un greu problema ecològic, perquè la terra no pot aguantar aquest ritme. Avui un xinès no pot mantenir el mateix grau de consum que un nord-americà. Però, és clar, no podem dir a un xinès que no té dret a tenir les mateixes coses que un nord-americà. I assegura Harari: “Si no trobem una manera diferent de satisfer aquesta necessitat, ens acostarem a una catàstrofe ecològica.”

El tercer gran tema que explora Homo Deus és com es treballa per millorar els éssers humans per convertir-los en déus, dotant-los d’habilitats que antigament només estaven reservades als déus. L’historiador recorda que el Gènesi explica com es crea la vida segons els desitjos de déu. Això avui ja ho fan els humans, i van més enllà: no només són capaços de crear matèria orgànica sinó també construir vida inorgànica. La intel·ligència artificial és a punt de crear les primeres formes de vida inorgànica. D’aquí ve el títol del llibre. Perquè ens trobem en el pas de l’Homo Sapiens a l’Homo Deus.

Perills que es veuen  a venir

Però, adverteix Harari que tots aquests projectes van acompanyats d’una sèrie de perills. I és aquí on ens mostra un possible futur que horroritza. Yuval Harari explica que per aconseguir ser l’Homo Deus, per aconseguir la felicitat, necessitem una gran capacitat de càlcul, de dades, que es troba fora de la capacitat humana. Per això en un futur poc llunyà confiarem en algoritmes externs que facin aquesta feina. Són algoritmes que processen dades sobre nosaltres, que fan que ens entenguin millor que nosaltres mateixos. Quan els algoritmes treballin millor que els humans, una part dels humans quedarà fora del mercat laboral. Segons Harari, aquesta nova revolució tecnològica convertirà una part dels humans en inútils. Naixerà la generació dels inútils. I serà el principi de la fi de l’humanisme.

L’Homo Deus també prefigura la creació de classes biològiques, fet que significa que per primera vegada l’economia crearà diferències físiques i mentals entre els humans. I quan això s’esdevingui també s’obrirà una escletxa, que cada vegada serà més oberta i més difícil de tancar.

La feina dels poetes

Aquestes són alguns dels perills i de les implicacions socials, polítiques i religioses que tenen les noves tecnologies i que reflexiona Yuval Noah Harari en el seu nou llibre, Homo Deus, que porta de subtítol Una breu història del demà.

Sobre el risc de la mort de l’humanisme, l’historiador va desgranar el procés: tenint en compte que en l’humanisme regeix la llibertat humana de sentir i d’escollir, ara se sap que aquesta capacitat és resultat d’uns processos bioquímics que fan que ens decantem per una cosa o per una altra. Per això Harari creu que la potència de càlcul permetrà manejar i manipular els éssers humans, permetent que les decisions les acabin prenent algoritmes externs a l’ésser humà. I això podria fer que el poder acabés recaient fora de l’ésser humà.

L’historiador va posar un exemple molt revelador: avui Amazon ja utilitza algoritmes senzills que li permeten dir als seus clients: ‘conec els teus gustos i et puc recomanar altres llibres que llegeix altra gent amb gustos similars als teus.’ Amazon ja tria per tu. A més, Kindle, el lector de llibres d’Amazon, a més de facilitar-te la lectura també et llegeix a tu (recopila informació sobre nombre de pàgines llegides cada dia, velocitat de lectura, on et pares quan llegeixes…). Són dades que van a parar a Amazon i aquesta empresa les utilitza amb finalitats comercials i lucratives. Si a aquests algoritme senzills li sumem futurs sensors que portarem dins el cos, que ens mesuraran la pressió, el ritme cardíac, etc, això permetrà una lectura de l’impacte emocional que t’ha provocat un llibre. Avui Amazon ja envia productes no demanats als seus clients, amb la pretensió de saber que bona part d’aquests els clients els compraran. I el mateix principi es pot aplicar a moltes altres coses: el partit que vull votar, per exemple. Això portat a l’extrem apunta que el consum recaurà en cossos, cervells i ments: quina personalitat vull tenir?

Harari es declara força escèptic. Recorda que com a historiador es limita a recollir la visió general i dominant de l’actualitat. Recorda que els ordinadors no desenvolupen emocions però sí que tenen la capacitat d’analitzar-les. Tanmateix, quan se li pregunta quin paper jugarà la cultura i les arts en aquesta futura societat tan tecnificada, assegura que seran d’una importància capital, perquè s’ha de donar sentit a la vida de la gent i la imaginació serà un aspecte d’una gran potencialitat. Recorda que la tecnologia no ens diu mai què hem de fer i és la feina de la gent de cultura pensar com s’ha d’utilitzar la tecnologia. Aquesta reflexió pot donar lloc a societats molt diferents. I assegura: “El gran repte de poetes, artistes, filòsofs, intel·lectuals, pensadors, serà el de pensar un sistema alternatiu al capitalisme.”

Sorpresos que hagi anomenat els poetes, li fem avinent que no tothom es recordaria dels poetes per a aquesta gran comesa i que en canvi és ben exacte citar-los. Yuval Noah Harari diu que són els creadors els que conformen la imaginació, són els que ens fan somniar. I són els somnis el més important per conformar el món. La feina més important dels poetes és imaginar aquests mons.