10.05.2020 - 21:50
Les seves veus ja estan silenciades. Ja no podran cantar ni pujar a l’escenari. Les seves cançons s’han convertit en himnes i instruments per a demanar justícia i drets a les minories ètniques i religioses a Turquia. Dos membres del Grup Yorum han mort després d’una vaga de fam de més de dos-cents cinquanta dies: Helin Bolek (288 dies) i Ibrahim Gökçek (323 dies).
‘No som pallassos en palaus. No matàvem gent. Només cantàvem. Maleït sigui aquest sistema’, són paraules de Gökçek després d’haver estat condemnat per la justícia turca. Tant ell com Bolek denunciaven la persecució política al seu país i protestaven contra la prohibició dels concerts de la banda. Però les autoritats turques acusen els membres de Grup Yorum de tenir llaços amb el Partit-Front Revolucionari Alliberament del Poble (DHKP-C), un grup d’extrema esquerra considerat terrorista per Ankara.
Un fiscal d’Istambul va reclamar el 2019 penes de quinze anys de presó contra els membres de la banda per la seva suposada vinculació amb el DHKP-C.
El novembre del mateix any, dos-cents dies després d’haver anunciat una vaga de fam a la presó i sota la pressió de l’oposició, les autoritats turques van decidir d’alliberar Bolek, però va mantenir la vaga de protesta mentre continuen perseguint la resta dels seus camarades. El 3 d’abril, el cos d’Helen Bolek es va rendir i va morir. Ibrahim Gökçek va continuar la seva vaga de fam fins al 5 de maig, però es va morir tres dies després a causa de la deterioració del seu estat de salut, segons que ha informat la banda a Facebook.
‘Fa 35 anys que Yorum canta per la germanor entre els pobles del món, no solament el poble kurd o turc. Canten per la llibertat i la victòria dels pobles’, diu el cantant kurd Azad Bedran des de Diyarbekir, la ciutat de majoria kurda al Kurdistan turc. ‘Avui les seves veus estan silenciades. No vam poder fer-hi res. Avui l’art i la música són mortes’, afegeix Bedran.
Aquesta banda interpreta cançons de protesta política des de principis dels anys vuitanta, i l’opció de combinar peces tradicionals amb música rock n’ha augmentat la popularitat tant al país com a fora. Però aquesta fama i la difusió dels seus àlbums a la societat turca van conduir a la persecució per part dels serveis d’intel·ligència turcs, la confiscació dels àlbums i l’arrest dels components.
‘El seu concert del 2010 i un altre pel trentè aniversari de la fundació van ser els més grans de la història moderna de Turquia’, assegura el periodista Mehmed Kizmaz des de Turquia. ‘La policia no els deixava en pau: van entrar molts cops al seu centre a Istanbul, els va trencar els instruments. De fet, la imatge d’un dels seus àlbums és la foto dels seus instruments musicals trencats per la policia, que es diu Lluita a tota costa‘, afirma Kizmaz.
La policia no va deixar participar al funeral dels dos cantants, i fins i tot van atacar la mesquita amb gas lacrimogen per dispersar qui volia acomiadar-se de Gökçek. ‘La causa principal d’aquesta situació és la llei antiterrorista turca, que permet de detenir representants del moviment kurd, gülenistes, periodistes crítics o acadèmics’, afirma Mehmet Siginir, fundador de la plataforma Pro Drets i Llibertats a Madrid.
Gökçek va poder participar en el funeral de la companya Bolek. Dies després va trencar la vaga de fam i va escriure en una carta oberta: ‘Em van treure el meu baix, així que, per expressar-me, vaig convertir el meu propi cos en instrument.’ Més de dos-cents agents de la policia turca va entrar a la mesquita per robar el cos del cantant i el van traslladar en silenci als afores de la ciutat.
