28.04.2024 - 18:09
|
Actualització: 29.04.2024 - 13:10
La pluja ha obligat els Comuns i Yolanda Díaz a aixoplugar-se el tercer dia de campanya de les eleccions a Catalunya. “Mira’ls, com s’amaguen”, comentava un veí de l’Hospitalet de Llobregat. L’acte previst a la plaça de Lluís Companys s’ha fet finalment a l’auditori de la Farga, on les 213 butaques han fet curt. “Això és molt petit. No sé què hi fan tots aquests aquí”, lamentava un grup de simpatitzants, tenint en compte que els periodistes i les càmeres ocupaven el 25% de les fileres.
La sala s’ha omplert amb desenes de persones col·locades als laterals, una escala –amb destí incert– i al rebedor. L’aire s’ha espessit amb cada minut de retard, tot i que els altaveus intentaven de dissipar-lo al ritme de rumba i Manel. Cinc minuts, deu, quinze, vint… L’eufòria, quan ha entrat la vice-presidenta espanyola, ha condonat qualsevol conat de queixa, greuge o fugida anticipada.
Díaz, flanquejada per la candidata Jéssica Albiach, el ministre Ernest Urtasun, el fitxatge Andrés García Berrio i la diputada Núria Lozano, ha estat ovacionada. Dalt l’escenari els esperaven quatre tamborets –que han servit per a fer un joc de la cadira imaginari–, un faristol i una senyera. Ni rastre de la bandera espanyola que apareix en les fotografies corporatives de la sala.
Lozano i Berrio han estat els primers a intervenir. Tots dos han parlat de greuges, però també de la diversitat i el mestissatge de Catalunya. La diputada ha parlat com a hospitalenca i filla d’immigrants andalusos, i l’advocat com a fill d’una mare gitana del Camp de la Bóta i un pare de Burgos. També han coincidit en la necessitat de defensar la democràcia contra els embats de la dreta i l’extrema dreta espanyoles.
“Cal combatre la lawfare i posar el garantisme al centre”, ha dit Berrio en referència a casos com ara el que afecta Begoña Gómez, parella de Pedro Sánchez. Dit això, ha recordat que la màquina del fang fa temps que empastifa polítics, però també ciutadans. “Jesús Rodríguez és un periodista que ara és a Suïssa per la causa del Tsunami Democràtic. Està imputat per terrorisme fer la seva feina i això és intolerable”, ha dit.
Berrio ha desitjat que la llei d’amnistia blindés tots els afectats pel Tsunami i ha agraït la feina de Jaume Asens en les negociacions. “Ni fer periodisme, ni protestar és terrorisme”, ha conclòs. L’advocat, que s’ha mostrat certament nerviós durant el parlament –amb unes quantes entrebancades–, ha cedit el faristol a Urtasun. Una volta refugiat al tamboret, Albiach li ha donat un copet afectuós a l’espatlla. “Molt bé”, li ha dit.
En canvi, el ministre ha demostrat que fa dècades que es mou per l’esfera política i, sense fer servir cap mena de nota, s’ha endinsat a la trinxera brandant la bandera de l’antiga ICV. Ha tingut un record per als treballadors de la Nissan, però sobretot ha marcat les línies vermelles –més aviat verdes– de la legislatura vinent. Posteriorment, ha llançat un arsenal de dards a Junts i Carles Puigdemont.
“No hem de fer una competició de qui ha patit més. […] Però no ens han de donar lliçons de lawfare [en referència a Junts] perquè ho han patit Ada Colau, Mónica Oltra i moltes més”, ha dit. Urtasun ha reiterat la idea que calia plantar cara a l’extrema dreta espanyola en la seva ofensiva retrògrada. “Si els molesta un govern d’esquerres. A partir del 12 de maig en tindran dos”, ha acabat.
I ha arribat el moment que tota la sala esperava: Yolanda Díaz. Abans d’acostar-se als micròfons, entre aplaudiments, s’ha dirigit a Albiach, li ha fet un petó i una moixaina a la galta. A cada costat de la tarima, s’hi han falcat dos guardaespatlles. “Bona tarda”, ha dit, en gallec. “Sóc feliç de ser aquí perquè els Comuns estan destinats a canviar la vida de la gent”, ha continuat. La vice-presidenta espanyola ha dit que els seus es “trencaven la cara” per millorar per la vida dels treballadors.
Per això, ha demanat que el 12-M els hospitalencs es mobilitzessin com ho van fer en les eleccions espanyoles de l’estiu passat. “Van dir que la dreta arrasaria, però els vam derrotar”, ha dit. Ara, el 23-J, qui es va posar les piles va ser el PSC, que va guanyar a l’Hospitalet amb un 46,37% dels vots. Els Comuns van passar de segona força a tercera després de perdre gairebé 4.000 vots.
“La ciutadania està aclaparada, però l’onada reaccionària no és nova. Ve de l’època d’Aznar. […] Espanya es mobilitza, no per salvar un partit o un govern de coalició, sinó els avanços en drets. Cal convertir aquesta campanya en un tsunami democràtic de vots”, ha continuat, abans de dir que el PP i Vox –i tot el seu ecosistema mediàtico-jurídic– no podrien derrocar el govern de Pedro Sánchez.
Seguidament, després d’acusar el PP de no tenir programa electoral i de viure exclusivament de mentides i falsedats, Díaz ha fet una filigrana inesperada per atacar ERC i Junts. Ha citat l’evangeli de Sant Mateu. “Pels seus fruits els coneixereu”, ha dit, i ha recordat que es van oposar a la seva reforma laboral. “Voteu per canviar el futur de Catalunya”, ha acabat.
L’acte l’ha tancat Albiach entre crits de presidenta. “Aquestes eleccions no tracten de tres homes que es pensen que som als anys noranta. Aquestes eleccions tracten de tots nosaltres, i diem: la dreta, ben lluny del govern de la Generalitat”, ha proclamat, i ha demanat al PSC, ERC i la CUP que no pactessin amb Junts. “Jordi Pujol ens ha recordat aquesta setmana, per si algú se n’havia oblidat, que són la vella Convergència”, ha continuat.
“No arribarem a acords amb la refundació de Convergència”, ha reiterat, entre aplaudiments. La candidata s’ha embolicat en l’optimisme i ha acabat la intervenció així: “La Catalunya que ve, ens pica a la porta. El moment és ara i tot és possible.” Tanmateix, els sondatges preveuen que els Comuns perdran escons i el grup parlamentari es desinflarà en ple auge del PSC.
Al final del míting, els altaveus ha esclatat amb la música a tot drap. Albiach ha intentat, sense gaire sort, que Díaz ballés al ritme de “Tobogan”, de Zoo. Més tard, hi ha hagut abraçades i salutacions amb Aina Vidal, Joan Carles Gallego, Susana Segovia, David Cid, entre més cares dels Comuns. La dirigent de Sumar ha dedicat un quart d’hora ben bo a fer-se fotografies amb els assistents.
A la porta d’accés de l’auditori, Urtasun conversava amb alguns simpatitzants preocupats pel futur de Pedro Sánchez. El ministre ha repetit unes quantes vegades que no sabia res de les intencions del president espanyol. Poc després, Cid s’ha afegit a la conversa i ha assenyalat que l’acte havia anat molt bé. “Què, el ministre?”, ha dit un dels simpatitzants. “El ministre molt bé”, ha respost, i ha donat un copet a Urtasun.
Cid ha tornat a desaparèixer i, instants després, ha reaparegut amb Yolanda Díaz agafada de la mà. El diputat l’ha arrossegat entre la multitud per portar-la cap a un reservat. L’equip de seguretat ha fet un cordó improvisat i la comitiva, amb més dirigents dels Comuns, ha travessat el rebedor i ha entrat en una sala annexa. Els guardaespatlles han restat fent guàrdia a la porta.
Al carrer, un grup de persones demanaven permís per entrar a la Farga. “Som una setantena de persones. Venim per la paella”, ha dit una dona. “Ui, això ho hauré de consultar”, ha dit un agent de seguretat. La pluja també ha obligat a traslladar la paella vegetariana (12 euros) i el bingo musical organitzats pels Joves Ecosocialistes. Al costat, en una paradeta, es recollien signatures per la ILP que vol derogar la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia.
