Sumar enterra definitivament el miratge de l’esquerra espanyola fraterna

La candidata de Sumar, Yolanda Díaz, ja defensa desacomplexadament que no creu en un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. “El referèndum no és damunt la taula. Sóc claríssima”, ha respost avui davant la insistència d’Ana Rosa Quintana. Uns dies abans, la vice-presidenta segona espanyola ja havia dit que, a parer seu, els catalans només haurien de poder votar la proposta que sorgís de la taula de diàleg, que fa un any que no es reuneix. “Després de la feina de la taula de diàleg, quan hi hagi un acord de majories a Catalunya, Sumar és partidària que els catalans ho votin”, va dir. I encara va rematar-ho: “El temps ha passat per a tothom.” És exactament la posició que el ministre Miquel Iceta també ha defensat alguna vegada: una votació, però no pas sobre la independència, sinó per a validar l’oferta de l’estat espanyol a Catalunya. 

El programa electoral de Sumar, publicat avui, tampoc no inclou cap referència sobre una consulta ni un referèndum d’autodeterminació. La posició dels comuns, de moment, confronta la de Sumar. La candidata a Catalunya, Aina Vidal, ara diputada dels comuns i abans dirigent d’Iniciativa, havia assegurat que defensarien el referèndum. “Al referèndum som on hem estat sempre. Catalunya ha de votar el seu futur. Formarà part del nostre programa electoral”, va dir. En una línia semblant, es va pronunciar l’ex-batllessa de Barcelona, Ada Colau: “He parlat molts cops amb Yolanda Díaz d’aquest tema i sempre ha dit que els catalans hem de tenir l’última paraula sobre com s’ha de resoldre el conflicte.” Tant Vidal com Colau han mirat d’explicar que no hi ha canvis, però elles tampoc no parlen explícitament de referèndum sobre la independència.  

Fa quatre anys, el programa d’Unides Podem al congrés espanyol incloïa clarament un referèndum pactat. Tot i que tampoc no s’hi especificava que fos una votació sobre la independència, no vinculava enlloc que la votació hagués de ser sobre l’acord de la taula de diàleg. “La gestió viable del conflicte a Catalunya implica construir un procés de reconciliació que permeti el diàleg i arribar a acords. Apostem per un referèndum pactat en el qual Podem defensarà un nou encaix per a Catalunya a Espanya”, deia la proposta 281. Aquest matí, en la presentació del programa, els portaveus de Sumar no van fer cap esment específic a les solucions per al conflicte nacional amb Catalunya. L’única substància sobre la qüestió territorial feia referència a l’Espanya buidada, amb propostes com ara connectar cada poble amb els serveis públics a trenta minuts o intervenir en el mercat de les terres agràries. 

El silenci sobre l’autodeterminació sembla que ha incomodat, fins i tot, Pablo Iglesias, que ja acumula una bona llista de discrepàncies amb Díaz, a qui ell mateix nomenà a dit com a successora. Ahir, en una conversa amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, Iglesias reivindicà que, històricament, l’espai d’Unides Podem havia estat més fort quan defensava sense embuts un referèndum a Catalunya. “L’esquerra espanyola només va tenir l’oportunitat d’arribar al govern espanyol quan va dir ‘dret de decidir’. Podem va guanyar dues eleccions a Catalunya i al País Basc, mentre també era primera força de l’esquerra a Galícia, Madrid, Balears i la Comunitat Valenciana, precisament perquè es va atrevir a dir i fer allò que mai no s’havia atrevit a fer l’esquerra espanyola”, va dir. 

Tebior i falta de concreció en el model territorial

En la versió escrita del programa, la descripció del model territorial que proposa Sumar no va gaire al fons de la qüestió. En el seu diagnòstic, celebren que “tot i que el model actual es dissenyà des d’una perspectiva centralista, s’han consolidat les administracions autonòmiques”, i només admet que “potser de manera incompleta, s’han obert esferes públiques amb identitats regionals i nacionals”. “Potser de manera incompleta”. Sumar diu que cal una transformació del model territorial, però no concreta si ha de ser federal, confederal, ni quina mena de competències haurien de guanyar les autonomies en aquest procés. El sostre dels objectius és “un nou contracte social que assumeixi i articuli la complexitat i la diversitat del país”, i “una nova cultura de la pluralitat i la trobada”.

En aquest àmbit, el document de propostes es divideix en sis blocs. Al primer, s’hi reconeix que “Espanya és una realitat plurinacional, un país de països”, i s’hi evita fins i tot els termes “nació”, “nacionalitat” o “nacionalitat històrica”. Al segon, la cosa màxima que s’hi diu és que “és necessari el respecte ple a les competències autonòmiques” i “garantir un finançament suficient per a les autonomies”, tot apuntant a una possible reforma. El tercer defensa que cal governar a partir del diàleg i la col·laboració territorial. El quart reivindica que la seva proposta és “nítidament municipalista”. El cinquè diu que cal “preservar la riquesa cultural i lingüística d’Espanya” tot “assegurant l’ús efectiu de les llengües cooficials”. Proposen una llei estatal d’ús i ensenyament de les llengües oficials i minoritzades per a potenciar la igualtat lingüística, i una llei de llengües per a garantir la protecció i l’ús davant l’administració de totes les llengües pròpies oficials i no oficials.

La part més extensa és el sisè punt, on l’equip de Díaz circumscriu al diàleg qualsevol projecte per a Catalunya. “La relació entre el govern de la Generalitat i el govern d’Espanya ha millorat notablement gràcies a la política del diàleg, la negociació, la desjudicialització i la construcció d’acords impulsats per tots dos governs”, diu el text. Diu que cal mantenir les reunions de la taula i també impulsar la comissió bilateral prevista per l’estatut. Sobre la sobirania de Catalunya, el programa recull exactament les paraules de Díaz en la seva desfilada televisiva. Els catalans podran votar l’acord de la taula de diàleg, però no pas perquè hi tinguin dret, sinó com un substitutiu estatutari, perquè “Catalunya és l’única comunitat que es regeix per un estatut que no ha estat votat per la ciutadania i no és fruit d’un pacte entre governs, de manera que el nou pacte polític entre Catalunya i l’estat ha de passar per les urnes”. 

Tensió pel centralisme del lideratge

L’òptica territorial de Sumar no ha grinyolat tan sols en les propostes. L’acord electoral, que ha reunit més de quinze formacions polítiques, incloent-hi Compromís, Més per Mallorca i Més per Menorca, ha significat una uniformització total que, lluny de ser accidental, ha estat reivindicada per la mateixa Yolanda Díaz. “És la primera formació estatal, i dic estatal perquè abans, tot i que unes quantes formacions anàvem juntes, eren formacions de caràcter autonòmic i amb altres peculiaritats. Aquí no. És un projecte estatal”, va presumir la candidata en una entrevista a La Sexta. Prou simbòlicament, aquests dies hi ha hagut polèmica perquès les butlletes de Sumar duran, en lloc de la icona de Compromís, la cara de Yolanda Díaz, com a la resta de comunitats autònomes. 

A més a més, l’acord de concurrència electoral inclou que Compromís no podrà anar-se’n al grup mixt –on era fins ara, amb un sol diputat–, sinó que s’haurà d’afegir al grup parlamentari de Sumar tret que atenyi els cinc escons, xifra que els sondatges troben poc probable. Una altra de les polèmiques fou amb la configuració de les llistes. Segons l’acord, Sumar tenia potestat de nomenar el cap de llista per Alacant. Díaz va imposar que repetís el candidat de Podem, Txema Guijarro, madrileny de naixement i sense cap mena de vincle amb el País Valencià. Un grup de crítics va arribar a signar un document promovent Carlos Bernabé, candidat de Canviem Oriola, en què denunciaven: “A la província d’Alacant els militants ens hem acostumat que el candidat de la nostra circumscripció sigui decidit a Madrid”. D’una manera semblant, la número 4 per Barcelona serà Lilith Verstrynge, una altra madrilenya. 

Tant de renou ha acabat provocant que Compromís hagi fet un esforç extra per a marcar perfil propi. Tindran un lema diferent, “La teua veu”, i ahir la candidata Àgueda Micó va presentar un programa complementari. El document va més enllà amb les mesures i proposa, per exemple, el traspàs de competències de trens de Rodalia i dels ports i costes a la Generalitat, la paralització definitiva de l’ampliació del port, el retorn permanent de la Dama d’Elx o la reciprocitat entre televisions de parla catalana, entre més mesures. Tanmateix, Micó va afanyar-se a remarcar que “no hi ha diferències” amb el programa estatal de Sumar i que hi donen tot el suport.