Yolanda Díaz mou fitxa a Barcelona amb la proposta d’una llei d’amnistia

Durant les setmanes que fa que dura la negociació sobre una possible llei d’amnistia, ni Junts ni el PSOE no han dit ni explicat pràcticament res. ERC fa dies que considera l’amnistia cosa feta, però qui s’ha dedicat a explicar-se, a deixar-se veure i a fer propostes públiques és Sumar, amb la vice-presidenta espanyola en funcions, Yolanda Díaz, i l’ex-diputat Jaume Asens com a cares més visibles. Per damunt del silenci negociador, els globus sonda dels socis de govern de Pedro Sánchez, que situen en primera línia mediàtica afers polèmics com la inclusió dels policies de l’1-O en una amnistia, l’abast temporal que hauria de tenir, els delictes que hauria d’incloure i la legitimació de Carles Puigdemont com a interlocutor. Díaz ha anat obrint traça al PSOE, i això li permet de presentar una imatge d’obertura que en la darrera campanya havia estat qüestionada, amb l’arraconament del referèndum d’autodeterminació. I és en aquesta dinàmica que s’entén el pas que fa avui, de presentar amb una certa solemnitat, a Barcelona, una proposta de llei d’amnistia.

Serà a les set del vespre a l’Ateneu Barcelonès. S’hi presentarà l’informe que Sumar va encarregar a un grup d’experts sobre com s’hauria de fer una llei d’amnistia sobre el procés d’independència. El text el presentaran juristes de prestigi, entre els quals, el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo i el professor i ex-lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías. També hi seran la catedràtica de Dret Penal de la UAB Merche García Arán i el catedràtic de Dret Penal Nicolás García Rivas, un dels autors de l’informe. A l’acte, hi haurà també l’advocada Mercè Claramunt i la professora d’Història Medieval de la UB Rosa Lluch, filla d’Ernest Lluch i ex-candidata d’En Comú Podem, que parlarà sobre el valor del diàleg.

També hi intervindrà Jaume Asens, negociador de Sumar i persona clau per a establir ponts entre la seva formació i l’exili, per la seva bona amistat amb el conseller Toni Comín i amb l’advocat Gonzalo Boye i la confiança que transmet al president Puigdemont. Per això, entre més raons, fou possible la fotografia de Díaz amb Puigdemont i Comín a Brussel·les a començament de setembre. Asens ha provat de desbrossar el camí amb les declaracions que ha fet en unes quantes entrevistes aquest darrer mes i mig. En la que va concedir a VilaWeb va revelar en primícia el redactat del primer punt del primer article de la proposta d’articulat d’una possible llei d’amnistia que ha elaborat l’equip de juristes a qui van encarregar el dictamen que avui es fa públic.

I feia així: “Queden amnistiades totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació de Catalunya, tipificades com a infracció penal o administrativa que haguessin tingut lloc de l’1 de gener de 2013 fins a l’entrada en vigor de la llei.” La proposta d’articulat, que divendres ja es va filtrar, precisa que “es tindrà en compte tot acte relacionat amb la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del procés participatiu relatiu a la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014, com del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017.”

Però en un segon article afegeix que també seran amnistiats alguns dels policies de l’1-O, tots aquells que tinguin acusacions de lesions, i en restarien fora aquells agents que haguessin comès delictes de tortures i contra la integritat moral, o detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic. És l’aspecte més espinós del debat sobre l’amnistia, juntament amb la part més política de la llei, l’exposició de motius, que és el gruix del text que presentaran avui i que encara no ha transcendit. És la part del relat, que també negocien PSOE i Junts, sobre què és allò que ha de dir en relació amb l’octubre del 2017, en relació amb el referèndum i la repressió posterior; és la part on Yolanda Díaz voldria incloure d’alguna manera el compromís a renunciar a la via unilateral, la part on els independentistes volen que consti l’error de la via repressiva.

L’acte de Sumar, que es titula “Amnistia, una oportunitat per a avançar”, es podrà seguir ací en directe: