Ygal Carmon, l’home que va predir la guerra

Va haver-hi un home que, un mes abans de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, l’havia predit. L’home, que es diu Ygal Carmon, havia escrit aquestes línies el 31 d’agost passat: “Darrerament hi ha hagut indicis creixents que una guerra contra Israel podria esclatar, el setembre o l’octubre del 2023. El resultat pot ser una espiral de topades violentes amb moltes víctimes, o amb noves armes que causin moltes víctimes al bàndol israelià, contra les quals els  recursos antiterroristes habituals d’Israel no seran suficients. Tot i que ni Hamàs ni Hezbol·là no tenen, en general, ganes de topar amb Israel, aquesta pugna podria derivar en un deteriorament incontrolat sobre el terreny, i que aquests moviments fessin servir armes noves, excepcionalment letals.”

El senyor Ygal Carmon havia estat conseller d’antiterrorisme de dos primers ministres israelians, Yitzhak Shamir i Yitzhak Rabin. Actualment és fundador i president de MEMRI, fundació que es dedica no solament a fer anàlisis com la que heu llegit, sinó que també està amatent als mitjans del món àrab, turc, indi i alguns més, i tradueix a l’anglès les entrevistes fetes a membres de Hamàs, de Fatah i a presidents de països o personalitats diverses. Visitar la seva pàgina de vídeos no solament és útil per a qui vulgui indignar-se amb les animalades i incitacions a l’odi que s’hi puguin trobar (que se n’hi troben), sinó que també serveix per a descobrir-hi perles. Perles com aquesta entrevista, en què la periodista Rasha Nabil, qüestiona, des d’Al-Arabiya Network (Aràbia Saudita), les accions d’un dels líders de Hamàs, Khaled Mashal. Un però? Que les entrevistes sovint no s’hi mostren senceres, sinó tallades.

Ygal Carmon també es passeja per les televisions (televisions no israelianes precisament) i explica com veu ell les coses:

#ICYMI: MEMRI President Yigal Carmon: Qatar Is Hamas and Hamas Is Qatar; Qatar Launched a War against Israel by Means of Hamas; the Declaration of War was Aired on Al-Jazeera TV; Qatar and Its Thieving Terrorist Ruling Family Will Pay the Price #Israel #palestinians #hamas #Qatar pic.twitter.com/MTz6XBRREK

— MEMRI (@MEMRIReports) October 21, 2023

Carmon, que justifica els atacs aeris, explica que Israel cometria un error, si feia entrar les tropes terrestres a Gaza (“guanyaríem, però a quin preu?”), que Israel hauria de permetre els corredors humanitaris i hauria d’alliberar els presoners de Hamàs per intercanviar-los amb ostatges. Carmon és partidari d’eliminar Hamàs, però no en calent, ni ara. Obsedit amb Qatar i Al-Jazeera (els fa responsables dels dos grans actors que hi ha darrere l’atac de Hamàs del dia 7: l’un perquè hi posa diners, l’altra perquè en fa transmissions), afirma que Al-Jazeera menteix sovint. També culpa Netanyahu d’haver fallat estrepitosament el 7 d’octubre i d’haver finançat Hamàs indirectament (a través dels acords amb Qatar, que acabava donant diners a Hamàs). Segons ell, Netanyahu havia volgut comprar tranquil·litat, i els diners havien servit per a comprar armes.

Carmon ha posat a disposició de qui vulgui un canal de Telegram on exposa les atrocitats comeses per Hamàs el 7 d’octubre, que he deixat de mirar. Vídeos i fotografies de cossos cremats, decapitats, carreteres plenes de cadàvers, interiors de cases amb escenes dantesques. I he de dir que també he deixat d’accedir al canal de Telegram de Hamàs, i no per voluntat pròpia, sinó perquè les autoritats me l’han capat (com ja van fer amb Russia TV). Ara m’he de refiar de Carmon, que m’informa del que va dient Hamàs per Telegram (per exemple, ha fet un perfil dels sis membres que Hamàs posa a l’abast dels mitjans per a entrevistes en anglès).

El senyor Carmon ha fet una nova predicció, sobre el futur de Gaza, que fa posar els cabells drets, literalment:

“El tràgicament necessari bombardament d’Israel per eradicar Hamàs ha originat un desastre humanitari que s’ha de resoldre com més aviat millor, amb tots els esforços humanitaris. Israel ha de ser un dels països que participin en aquests esforços, juntament amb tot el món occidental: proporcionant aliments, aigua i energia a través d’un corredor humanitari.

»Però Gaza, com a centre de vida, deixarà d’existir; durant la dècada vinent es convertirà en terreny militar d’Israel i dels seus enemics, siguin qui siguin, amb erupcions recurrents cada any o dos.

»Qui s’atreveixi a disparar d’allà estant contra Israel (com el soldat japonès que, després de la Segona Guerra Mundial, es pensava que la guerra encara continuava) serà bombardat. Tampoc no hi haurà cap retorn civil a Gaza fins que no es garanteixi la seguretat total, potser d’aquí a una dècada o dues. Els ciutadans israelians de la zona fronterera de Gaza compartiran la mateixa sort: no tornaran al seu domicili fins que no es garanteixi la seguretat total i absoluta. Tota aquesta zona es conservarà com una mena de memorial de Iad Vashem.

»La zona sud de Gaza es convertirà en un gran camp de refugiats, que existirà durant dècades. Serà com els camps que van sorgir a Síria, Turquia, l’Iraq i Jordània fa més de deu anys, on els refugiats continuen vivint amb l’ajuda d’organitzacions humanitàries. Israel hauria de permetre tot el suport humanitari a aquests refugiats.

»En unes quantes dècades el nord de la Franja de Gaza es convertirà en una mena de gran àrea de commemoració, com Normandia després de la Segona Guerra Mundial. Passaran generacions abans que no es discuteixi cap assentament temporal. No cal dir que Israel no romandrà a Gaza després d’eradicar Hamàs.”