Yan Lianke: ‘La Xina no és tan forta com es pensa’

Yan Lianke, una de les grans veus literàries de la Xina actual, considera que la pandèmia és un gran desastre per a la humanitat, que portarà canvis radicals i que ens ha de fer reflexionar profundament sobre què fem com a espècie.

Guanyador del premi Franz Kafka i habitual candidat al Nobel de literatura d’aquests darrers anys, el geni del ‘realisme espiritual xinès’ no creu que ara la discussió hagi de ser si és millor el comunisme o el capitalisme per afrontar una crisi com aquesta, sinó com es fa servir el poder correctament per ‘servir la gent i no per liderar-la’.

Tancat a casa seva, a Pequín, a seixanta-un anys, Yan Lianke, amb diversos llibres prohibits al seu país, considera que un eventual augment del pes internacional de la Xina no hauria de preocupar el món: ‘En el curs de la història, hi ha hagut relativament pocs casos en què hi hagi envaït o agredit altres països’.

—Què us sembla la situació actual del planeta, amb tothom tancat a casa?
—Crec que la situació és de molta impotència. Si la gent fa bé la quarantena, la situació serà millor. Però em preocupa que les condicions de l’aïllament no siguin tan bones com pensem. Per exemple, la situació de llocs com l’Índia o Àfrica.

—Té cap avantatge que el món s’hagi aturat a causa de la pandèmia?
—Segons l’experiència de la Xina, la quarantena és útil per a frenar l’epidèmia. És el cas dels últims dos mesos a la Xina. Però no veig avantatges pel fet que les nostres vides s’hagin aturat, igual que ho han fet l’agricultura, la ciència, la tecnologia i l’educació. La vida de les persones n’ha estat molt afectada. És un gran desastre per a la humanitat.

—Quan tot això s’acabi, hi haurà canvis o continuarem igual?
—L’estructura de la societat humana canviarà després de l’epidèmia. Els científics, sociòlegs i antropòlegs ho han analitzat i creuen que quan s’acabi l’epidèmia la porta, que originalment era oberta, serà lleugerament tancada. La gent ha de tornar a pensar si val la pena la idea d’una comunitat humana amb un futur comú.

—Hi ha qui creu que aquesta pandèmia serà la fi del capitalisme tal com el coneixem. Què en penseu?
—No hem de discutir quin sistema és millor, si el capitalisme o el socialisme. No és una qüestió entre aquests dos sistemes. La gent hauria de pensar com es fa servir el poder polític correctament per evitar desastres. Ara a la Xina, Europa i els EUA el poder se centra a servir la gent. Però també hem vist que, si el poder no serveix les persones sinó que intenta liderar-les, hi haurà problemes.

—A Occident molta gent té por de l’ascens de la Xina com a gran potència mundial, potser pel desconeixement del vostre país.
—Vull parlar d’això des de dos punts de vista diferents. Primer, la Xina no és tan forta com es pensa; té una gran població. Sí que és una gran potència econòmica, però tenim una població de 1.400 milions de persones i, de mitjana, encara és un país pobre. El lema ‘Un gran desenvolupament econòmic’ és propaganda i prou. El president Xi Jinping encara resol el problema de la pobresa. I si la Xina realment es converteix mai en una gran potència mundial, el món no s’ha de preocupar. En el curs de la història hi ha hagut relativament pocs casos en què la Xina hagi envaït o agredit uns altres països. El caràcter cultural de país fa que als xinesos els agradi viure una vida tranquil·la i estable. El seu desenvolupament no ha de preocupar els altres països.

—Quins efectes tindrà al vostre país la pandèmia? La Xina tancarà més les portes?
—Econòmicament, la Xina vol ser més oberta, però això ja no depèn de la Xina i prou, per diverses raons. Per exemple, potser Europa i els Estats Units decidiran traslladar les seves fàbriques de la Xina a uns altres països o desenvolupar indústries pròpies. Crec que la Xina ha de ser més oberta, però això no serà tan fàcil com abans.

—A la Xina, i també en diversos països occidentals, es fan servir els telèfons mòbils per detectar els moviments de les persones durant la malaltia. Això no pot significar perill de més control de la població?
—I tant que sí. Però la cultura xinesa i la d’Europa són completament diferents. Els xinesos són més insensibles respecte d’això que els europeus. Els xinesos no tenen privadesa, no tan sols aquestes darreres dècades, sinó de fa molt. No és bo que a la resta del món es limiti ara la privadesa. Vull que els xinesos tinguin més privadesa i espero que Europa i els Estats Units ho facin més bé que no pas la Xina, que no s’hi assemblin en això.

—Fa dos mesos, en la vostra classe virtual als estudiants de la Universitat d’Hong Kong els vau urgir a no oblidar aquesta crisi, a preservar-ne la memòria. Què n’hem de recordar?
—Els xinesos han de conservar la memòria de tot allò que ha succeït en la història. Per exemple, fa disset anys vam tenir l’epidèmia de la SARS. Però avui hem tingut la del coronavirus novament. Critico els xinesos per la falta de memòria. Si no tenim memòria, aquestes coses succeiran després de disset, vint-i-set o trenta-set anys. Hauríem de reflexionar sobre el procés de brot de l’epidèmia. És molt important. Quan passi l’emergència, els xinesos i tothom hauria de reflexionar profundament.

—Creieu que l’actuació de la Xina ha estat la correcta?
—Crec que cal distingir la situació en dues etapes. A la primera etapa hi ha hagut problemes que hem de revisar. A la segona, després de la quarantena de Wuhan, hem vist que el poble xinès ha fet grans esforços i ha aconseguit molt bons resultats.

—Els xinesos se centren massa en les coses materials i deixen de banda el cultiu de l’esperit?
—És un gran problema. Aquestes últimes dècades ens hem concentrat molt en el desenvolupament material, però l’esperit no avança al costat de les coses materials.

—Els errors en la lluita contra el virus de les democràcies occidentals poden reforçar els populismes i els autoritarismes?
—No puc analitzar aquest assumpte profundament. Però ara mateix a la Xina, com s’ha vist, el nacionalisme i el patriotisme són inflats i cada vegada hi tenen més força. Això també és preocupant.

—El món serà millor o pitjor després d’això? En traurem cap lliçó?
—En el cantó positiu, diria que aprendrem les lliçons d’aquesta epidèmia i evitarem que passin situacions semblants els anys vinents. En el negatiu, hi ha el problema de l’economia, de la cultura, de la literatura. Per exemple, els problemes bàsics de supervivència que preocupen els xinesos sorgiran gradualment. Hi haurà més aspectes negatius que no positius.