The Washington Post · Loveday Morris i Hazem Balousha 

Jerusalem. A la taula d’interrogatoris d’una presó israeliana, Yahya Sinwar va relatar amb fredor, i amb tota mena de detall, els assassinats que havia comès.

Era l’any 1989. El futur dirigent d’Hamàs, aleshores executor intern del grup, era a punt de ser condemnat per l’assassinat de quatre compatriotes palestins.

Sinwar descrigué com havia obligat un membre d’Hamàs a trucar al seu germà –acusat de ser un col·laborador– per concertar una reunió, segons que rememora Michael Koubi, que va interrogar-lo durant més de 150 hores per al Shin Bet, l’agència d’intel·ligència nacional d’Israel. Sinwar va obligar el combatent a enterrar viu el seu germà.

“No va mostrar cap emoció a l’hora d’explicar-ho”, recorda Koubi. “Em va semblar un home molt intel·ligent […] que realment creia en tot allò que feia”, afegeix.

Els detalls de les tàctiques despietades de Sinwar com a director del Majd, la força de seguretat interna d’Hamàs, auguraven el camí que va acabar seguint com a cap d’Hamàs, un càrrec des del qual s’encarregaria de preparar l’atac del 7 d’octubre de 2023, en què moriren unes 1.200 persones i 250 foren segrestades.

Ahir, l’exèrcit israelià va anunciar-ne la mort, confirmada mitjançant proves d’ADN, en un atac a Gaza. Sinwar encapçalava la llista d’objectius israelians a Gaza, i es creia que feia mesos que s’ocultava en la vasta xarxa de túnels que el grup controla a l’enclavament.

Les transcripcions dels interrogatoris i els relats d’agents de seguretat israelians, companys de presó i altres persones que el van conèixer l’esbossen com un estrateg intransigent amb predilecció per la lluita cos a cos i endurit per una vida difícil, a mig camí entre camps de refugiats palestins i dècades sota detenció israeliana. Sinwar va passar vint-i-dos anys empresonat en el sistema penitenciari israelià, un període que aprofità per estudiar l’enemic de ben a prop –fins al punt d’aprendre a parlar hebreu amb fluïdesa.

Per entendre Sinwar, primer cal entendre d’on ve, diu Esmat Mansour, el seu antic company de presó.

“Va dir que la seva família havia viscut una tragèdia, que aquests records no l’abandonarien mai”, recorda Mansour.

Sinwar va néixer al camp de refugiats de Khan Younis, a Gaza, el 1962. La seva família es va veure obligada a abandonar la ciutat palestina de Madjal després de la guerra d’independència d’Israel del 1948 –un període conegut per als àrabs com a “Nakba”, o “catàstrofe”–, en què centenars de milers de palestins van ser desplaçats.

Després d’haver buidat Madjal de població palestina –els darrers residents palestins van ser deportats el 1950–, Israel va rebatejar la ciutat com a Ashkelon. Anys després, Sinwar hi va tornar com a presoner.

Quan va néixer, les tendes de campanya dels refugiats que s’alçaven sobre les dunes de Khan Younis havien estat substituïdes per petites cases de blocs de formigó. Però les condicions de vida al camp continuaven essent terribles.

Sinwar parlava sovint de la manca de sanejament i de la lluita per a sobreviure amb les almoines que repartia l’ONU, segons que explica Mansour. “Sempre tornava a aquestes històries quan ens deia que lluitéssim contra l’ocupació”, diu.

Sinwar es va oposar amb ferocitat als Acords d’Oslo del 1993, que esbossaren una solució de dos estats per a posar fi al conflicte entre Israel i Palestina. “Era un radical, i volia contraatacar”, diu Mansour.

La primera vegada que Israel detingué Sinwar va ser l’any 1982. Aleshores, Sinwar era estudiant a la Universitat Islàmica de Gaza, on havia estat membre fundador del moviment estudiantil d’Hamàs, segons que explica Ibrahim al-Madhoun, un columnista afiliat a Hamàs. Al-Madhoun descriu Sinwar com una persona de conviccions i decisions indestructibles, “encara que fossin dures”.

Sinwar va participar activament en la primera intifada –o aixecament contra Israel– a Gaza, l’any 1987. Amb el temps, va amistançar-se amb el fundador d’Hamàs, el xeic Ahmed Yasin.

Va tornar a ser detingut l’any 1988, després d’haver quedat ferit per l’explosió accidental d’un artefacte improvisat que fabricava. Un cop va ser a la presó, es va revelar el seu rol en l’assassinat de palestins sospitosos d’haver col·laborat amb Israel.

“El primer dia es va mostrar molt dur; no volia dir res”, explica Koubi, que diu que Sinwar va acabar confessant dotze homicidis, però tan sols va ser declarat culpable de quatre.

Encara que Israel és un país ben conegut per la duresa de les seves tècniques d’interrogatori, Koubi assegura que Sinwar no va rebre mai maltractaments físics, una afirmació que The Washington Post no ha pogut corroborar.

En una transcripció de deu pàgines del seu interrogatori, fet al Tribunal Suprem d’Israel i publicat posteriorment per mitjans de comunicació israelians, Sinwar va descriure com escanyava les seves víctimes. Koubi diu que també li agradava de fer servir un matxet a l’hora de cometre assassinats; alguns gazians, de fet, el coneixien amb el sobrenom de “carnisser de Khan Younis”.

Durant l’interrogatori, Sinwar descrigué l’assassinat d’un presumpte col·laborador en una fossa oberta del cementiri local. “Vaig embenar-li els ulls amb un drap perquè no hi pogués veure, el vaig ficar en una tomba gran que vaig trobar i el vaig asfixiar”, diu la transcripció. “Després d’escanyar-lo, vaig embolicar-ne el cos en un drap blanc i vaig tancar la tomba”, afegí.

Koubi explica que no el va sorprendre la brutalitat de l’atac del 7 d’octubre: “Té un odi molt profund”, diu.

Sinwar va escalar ràpidament en els rangs d’Hamàs després de ser alliberat l’any 2011, juntament amb 1.026 presos palestins més, en canvi del soldat israelià segrestat Gilad Shalit. Però la seva influència l’aconseguí de la presó estant.

“No va sortir del no-res”, diu Mkhaimar Abusada, professor de ciències polítiques a la Universitat Al-Azhar de Gaza.

En un primer moment, la influència de Sinwar a la presó on era retingut, i on els presos es divideixen entre faccions palestines, fou limitada. Però a mesura que Hamàs guanyava protagonisme en l’escena política palestina, Sinwar anava acumulant poder.

Al voltant de la segona Intifada, va ser elegit dirigent d’Hamàs quan era a la presó, on va coordinar vagues per a millorar les condicions dels reclusos.

El juny del 2006, el germà petit de Sinwar, Muhammad Sinwar, va ser identificat sospitós del segrest de Shalit.

“Quan Hamàs va guanyar força i va aconseguir de segrestar Shalit, Sinwar es va convertir en la gran estrella del grup”, diu Mansour.

En compte de reunir-se amb les autoritats penitenciàries, Sinwar va començar a reunir-se amb els serveis d’intel·ligència israelians i altres funcionaris que treballaven per alliberar Shalit.

Quan va ser alliberat, Sinwar s’adreçà a una multitud enfervorida a la ciutat de Gaza i va demanar a Hamàs que alliberés els palestins que romanien en presons israelianes. Els qui el coneixien diuen que Sinwar continuà sempre interessat en la situació dels presos palestins, cosa que probablement contribuí a impulsar l’operació de segrest en massa d’israelians durant el 7 d’octubre.

En entrevistes públiques abans de l’atac –incloent-hi una amb un diari israelià el 2018–, Sinwar va dir que no cercava la confrontació. “No vull més guerres”, declarà. Però en unes altres declaracions, Sinwar mostrà una cara molt més extremista, fins al punt de fer una crida a nous atacs contra la població israeliana.

Shlomi Eldar –periodista israelià que va escriure un llibre sobre Hamàs el 2012 i va entrevistar-ne alguns dels principals dirigents– diu que, unint-se a l’ala política d’Hamàs, Sinwar va contribuir a difuminar la línia entre els combatents i els dirigents polítics del grup.

“Va canviar el moviment”, diu Eldar. Cap dels altres dirigents del grup no hauria orquestrat un atac de la magnitud del 7 d’octubre per temor a la reacció d’Israel, diu. Però el cas de Sinwar era diferent. “És una qüestió de personalitat. És l’única explicació que hi trobo”, diu.

Uns altres sospiten que, amb l’atac, Sinwar intentà de posicionar-se com a referent de la causa palestina, un paper que feia temps que cercava. “Vaig sentir com si digués: ‘Jo sóc Iàssir Arafat 2′”, explica un funcionari palestí que es va reunir unes quantes vegades amb Sinwar.

“Ningú no pot negar que el nom de Sinwar passarà a la posteritat, ni tampoc que ha aconseguit de capgirar l’estratègia d’Israel amb els palestins”, explica el funcionari, que parla amb la condició d’anonimat.

Balousha informa d’Amman (Jordània) estant. Bryan Pietsch ha col·laborat en aquest reportatge de Washington estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb