L’única parada que fa xurros i bunyols sense gluten per les Falles és a punt de tancar i no troba relleu

Fa deu anys que la parada dels Churros Numerosos és davant el número 41 del carrer de Jesús de València durant les Falles. Ens trobem a les 17.00 amb Jesús Manuel Ruiz, el mestre bunyoler darrere aquest negoci familiar. Encara no ha obert i ja té una cua de clients que arriba fins al xamfrà. És l’única que serveix xurros, bunyols i xocolata sense gluten. Però ara, Ruiz vol jubilar-se i no troba relleu per a continuar produint aquestes delícies tradicionals per als celíacs.

Explica que tot va començar perquè a un dels seus fills se li va ocórrer de demanar-se què feien els celíacs si no podien menjar gluten i els xurros i bunyols en portaven. “Vam començar a investigar, vam trobar les farines adequades i les fórmules amb què els xurros s’assemblaven una mica als de blat, i els bunyols s’assemblaven als de blat i, fins i tot, els milloraven, segons que diu molta gent”, apunta.

Són del barri, però ara fa vuit anys que viuen a Burgos i vénen cada mes de març per les Falles. “Venir a les Falles implica donar un servei que ningú no vol prendre. Cada any ens preguntem si hi haurà més gent que produesca per a celíacs, però passen els anys i ningú s’implica. L’any passat volia retirar-me, per problemes de malalties i més qüestions, i decidírem traspassar el negoci, però ningú vol. No va haver-hi cap oferta seriosa, de manera que enguany m’ha tocat venir, però espere que siga l’últim”, diu.

Necessita quaranta-cinc mil euros per a poder traspassar el negoci, i va pensar en l’opció del micromecenatge. “Vaig pensar que, en comptes de pagar una persona els diners del traspàs, que ho pagaren a cinc o deu euros cada celíac. Amb els milers i milers que en són pensava que en una setmana tindríem els diners. Però va passar una setmana i hi havia cinc donatius de deu euros. Ara el bunyol sense gluten és a la teulada dels celíacs”, diu.

L’èxit del negoci

Quan li demanem quin és el secret dels seus xurros i bunyols, ens diu que és fer-ho bé, i no canviar l’oli d’oliva per oli de gira-sol o de palma. “Com deia un dels meus primers caps, la qualitat no ha de ser mai una casualitat, sinó el resultat d’un esforç intel·ligent. És a dir, si vull que isca bé, hauré de fer les coses necessàries perquè isca bé”, diu. Ell, que també és químic industrial, sap bé els trucs per a fer una recepta d’èxit.

Mentre parlem, no deixa de treballar i atendre els clients, que arriben en un degoteig incessant. “Fa tres anys que intente de menjar-me un xurro o un bunyol d’ací, per les cues que hi ha”, diu l’Estela, una clienta que avui, per fi, ha pogut tastar els bunyols. “Els celíacs tenim moltes complicacions per a tot. En aquesta mena de coses, pots trobar-ne de congelades en algun supermercat, però no té res a veure”, assenyala.

Fer xurros i bunyols sense gluten, tal com explica Ruiz, implica fer-los solament sense gluten, per evitar qualsevol mena de contaminació creuada. “A vegades em pregunten si en tinc dels normals. I jo els dic que aquests són els normals, en pot menjar tothom, celíacs, vegans… Aquests són perfectament saludables i són els normals. Els de blat són els especials perquè no poden menjar-ne uns certs col·lectius”, diu.

“D’ençà que em van diagnosticar una patologia relacionada amb el gluten, ha estat una batalla poder trobar llocs segurs en què menjar sense preocupar-me que poguera haver-hi contaminació o que se’m posàs malament el menjar. I aquest ha estat un d’aquests llocs, perquè els seus productes són totalment sense gluten i no hi ha diferència quant a sabor o textura en comparació amb bunyols i xurros tradicionals”, diu la Marta, una altra clienta.

A més, aquest col·lectiu, que aplega unes vuit mil persones només a la ciutat de València segons dades de l’ajuntament, es troba amb la desigualtat de preus, car els productes sense gluten solen ser més cars. No obstant això, Marta apunta que en aquest cas és gairebé a l’inrevés, “cosa estranya en productes sense gluten”.

Amb tot, ara com ara sembla que la parada dels Churros Numerosos no té el futur assegurat. “Quan vaig voler fer el traspàs, al xic que va venir a fer números li vaig dir, mira, no t’enganye, això és només de comandes en línia. Digues-me tu si és rendible o no. I, així i tot, no vénen… No ho entenc”, es lamenta Ruiz.

“Seria una gran pèrdua que no es trobara un relleu, perquè el col·lectiu perdria una gran part d’aquest sabor de les Falles, ja que per mi, unes Falles sense bunyols, no són Falles. Els falta alguna cosa. Així que espere que entre tots unim forces i puguem col·laborar perquè aquest petit lloc tire endavant i puguem gaudir-lo durant molts anys més”, anima la Marta.