La companyia de dansa Xuriach presenta un disc sobre els balls a la Catalunya barroca

Dissabte a migdia es presenta al Museu de la Música de Barcelona el primer disc-DVD de la companyia de dansa Xuriach titulat Sonau, musichs, sonau…! Balls i festa a la Catalunya del barroc. És un projecte inèdit de reconstrucció de músiques i danses catalanes dels segles XVII i XVIII que inclou paisatges sonors, música instrumental i vocal i la recreació audiovisual de balls i celebracions amb vestuari, instruments i ambients originals de l’època. A més, la publicació coincideix amb el desè aniversari de Xuriach.

Fet amb passió i compromís, el disc ofereix d’una manera amena i creativa un estudi aprofundit sobre la dansa que es ballava a Catalunya durant el període barroc. Hi han pres part instruments originals de l’època i hi han col·laborat diversos cantants, com ara Anaïs Oliveras o Pep Gimeno ‘Botifarra’. A més, l’estudi aporta noves claus de lectura i d’interpretació del patrimoni coreogràfic i festiu català, més enllà de possibles simplificacions folklòriques.

Com era la dansa en el període barroc?
La dansa que es ballava a la Catalunya del segle XVII i començament del XVIII tenia encara molts elements post-renaixentistes. Si a Europa s’havia popularitzat el model de la belle danse francesa, precursora d’això que ara anomenem ‘dansa clàssica’, a casa nostra s’havien mantingut fidels a una manera d’entendre la música, el ball, l’anomenada ‘dansa d’escola ibèrica’.

Precisament aquest estil de dansa és el gran desconegut del repertori català, però ningú no es pot imaginar un carnaval ni cap festa d’aquell temps sense un grup de ministrils. I el cas és que en la música tradicional d’avui encara trobem variants d’aquell repertori antic: pavanes en balls del ciri, espolsades o balls de gitanes, villanos en cançons tradicionals, balls de bastons i corrandes, balls plans, sardanes i gèneres com ara la jota, el fandango i el bolero en són alguns exemples.