Xoc entre jutjats per la sol·licitud d’eutanàsia d’una jove de vint-i-tres anys

L’eutanàsia que va sol·licitar una jove de vint-i-tres anys amb una discapacitat física del 76% continua encallada. L’eutanàsia era aprovada mèdicament, però el pare va presentar una petició judicial per a paralitzar-la, al·legant que no està capacitada per a prendre aquesta decisió, ja que té problemes de salut mental. El jutjat contenciós-administratiu número 12 de Barcelona va suspendre l’eutanàsia i, a més, va dictaminar que tenia manca de competència per a decidir sobre el cas i va remetre la causa a la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en entendre que hi ha una reserva legal que faculta l’alt tribunal català per donar resposta al fons de la qüestió. El TSJC ja ha donat resposta i ha tornat la pilota al jutjat contenciós-administratiu. En una interlocutòria, el TSJC diu que no és competent en aquesta causa i sol·licita al jutjat contenciós-administratiu que continuï amb el tràmit.

El pare està representat per l’organització ultra Abogados Cristianos i considera que el cas és urgent i s’ha de suspendre com a mesura cautelaríssima. El pare considera que la noia, amb lesió medul·lar, no està capacitada per prendre aquesta decisió, ja que té problemes de salut mental i ja havia intentat suïcidar-se anteriorment.

El cas de la jove, veïna del Garraf, s’avalua amb la llei d’eutanàsia espanyola aprovada el 2021. La norma no diferencia entre malalties a l’hora de poder-se acollir a aquest dret, sinó que només parla de dos supòsits: el del “patiment greu, crònic i impossibilitant” i el de “malaltia greu i incurable”. Tampoc no estableix diferències entre malalties físiques i psiquiàtriques ni esmenta la qüestió de les malalties mentals.

Per tant, aquestes malalties no en quedarien excloses, però alhora el Tribunal Constitucional espanyol va avalar la llei fent-ne una interpretació que sí que les exclou: deia que aquest patiment greu s’ha de presentar sempre com “una malaltia somàtica en el seu origen, malgrat que el patiment pugui ser d’ordre psíquic, de manera que no inclouria la malaltia psicològica o la depressió”.