09.01.2024 - 21:40
El mes de desembre, el congrés espanyol va admetre a tràmit la llei d’amnistia, el primer pas per a l’aprovació, per un estret marge, de vots: 178 a favor i 172 en contra. Avui, sense canvis en aquest equilibri de forces, es fa el segon pas, amb la votació de les esmenes a la totalitat de PP i Vox, més pensades per a la confrontació amb la majoria de govern i per guanyar-se l’opinió pública –a l’horitzó, hi ha les eleccions gallegues, basques i europees– que no pas per ser aprovades.
El ple extraordinari, que es fa al palau del senat espanyol perquè al congrés fan obres, es preveu tens. A més de les esmenes a la totalitat, hi ha la ratificació de tres decretes amb mesures contra la crisi i més reformes, que perillen per la possibilitat que Junts i Podem hi votin en contra.
Les mesures socials que perillen perquè el PSOE no vol negociar
El PP i Vox rebutgen de ple la proposta de llei d’amnistia i hi presenten texts alternatius. En aquest sentit, el PP vol que es tipifiqui penalment un delicte que seria denominat “deslleialtat constitucional” i en què entraria una declaració d’independència o la convocatòria d’un referèndum al marge de la llei. També vol que el codi penal espanyol especifiqui que es puguin dissoldre els partits polítics que incorrin en aquest delicte. Per la seva banda, Vox ha proposat un nou tipus delictiu que castigui “els qui negociïn amb condemnats, processats o sostrets de l’acció de la justícia per delictes de traïció, contra la constitució, l’ordre públic i la independència de l’estat i la pau i defensa nacional”.
El PP endureix les mesures contra l’independentisme
Amb el text alternatiu presentat, el PP apuja el to contra l’independentisme, en una competició contra Vox per a encapçalar l’oposició al PSOE i l’independentisme ara que es preveuen uns mesos amb unes quantes eleccions, que són les primeres després de les espanyoles del juliol de l’any passat. Si fa unes setmanes havien de fer pinya amb el PSOE i Més Madrid en contra de l’agressió d’Ortega Smith contra un regidor, ara volen tornar a destacar-se com a principal alternativa al govern de Pedro Sánchez.
De fet, fa unes setmanes, el dirigent de Vox, Santiago Abascal, va demanar una resposta “coordinada” al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, en contra de l’amnistia, però el PP s’hi va oposar. Ara el PP presenta unes esmenes força similars a les de Vox, tot i que fins ara hi havia votat en contra. Una setmana després de la investidura de Sánchez, els de Núñez Feijóo van votar en contra d’il·legalitzar ERC i Junts i, en una línia similar, es van oposar a la proposta de Vox del febrer passat de demanar de “consultar als espanyols si volien la il·legalització de partits separatistes”.
Fins ara, i durant la campanya electoral, el PP proposava simplement de recuperar el delicte de sedició i l’enduriment de la malversació. Tot i això, el portaveu del PP al congrés espanyol, Miguel Tellado, ha provat de desmarcar-se del partit d’ultradreta: “A Espanya no es pot perseguir un partit per les idees que defensa, però sí que es poden perseguir els partits polítics o qualsevol persona jurídica pels actes il·legals que comet. I aquesta és la gran diferència amb allò que nosaltres defensem i sempre hem defensat.” Demanen penes de cinc anys a deu per incompliment de sentències judicials i declaracions d’independència i penes d’un any a cinc per la convocatòria de referèndums il·legals.
Aquesta iniciativa, que ja preveuen que no tirarà endavant, l’emmarquen en un “punt de partida” per a “rearmar l’estat” en una ofensiva “política, social i legal” contra l’amnistia, que ha centrat la política espanyola d’ençà de la negociació dels acords d’investidura i que continuarà els mesos vinents i en les campanyes electorals que hi haurà. En aquesta línia, el president del grup parlamentari al Parlament Europeu, Manfred Weber, va arribar a assegurar que el resultat de les eleccions europees del juny serien, a l’estat espanyol, un “referèndum sobre allò que succeeix a Madrid”, en relació amb aquesta amnistia que ha permès la investidura de Pedro Sánchez.
El Partit Popular Europeu veu les eleccions europees com un plebiscit sobre l’amnistia
“L’única cosa que fem és atribuir penes als delictes que ataquen l’essència de la nostra constitució”, va dir Tellado, que va assegurar que estaven convençuts que Europa compartiria les seves propostes: “Defensem una cosa tan normal com la igualtat dels espanyols davant la llei.” No obstant això, la gran majoria d’experts en dret constitucional consideren inconstitucional la proposta de poder dissoldre partits.
Per la seva banda, Borja Sémper, portaveu del PP, ha anunciat que, quan hi hagi una majoria al congrés espanyol, es derogarà la llei d’amnistia. Però una derogació no tindria cap conseqüència sobre les persones que ja haguessin estat amnistiades per la llei que ara es comença a tramitar.
Onada de crítiques
Es preveu que les esmenes a la totalitat siguin rebutjades amb els 178 vots en contra dels diputats que van acceptar la tramitació de la proposició de llei, és a dir, el PSOE, Sumar (que inclou Compromís i Més per Mallorca), ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i també Podem, ara dins el grup mixt. Són els mateixos que van donar suport a la investidura de Sánchez, tret de Coalició Canària. La Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària, que van votar en contra de la tramitació, han decidit de no presentar cap esmena a la totalitat.
El text alternatiu del PP ha provocat una onada de crítiques. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha acusat el PP d’haver fet “un pas més en la cursa amb Vox cap al totalitarisme” després d’haver-se fet pública l’esmena a la totalitat que han presentat. “No és la primera vegada que intenten d’eliminar els adversaris polítics, i els confrontarem com sempre. Perquè fer un referèndum no és delicte. Tindrem amnistia i votarem per la nostra llibertat”, deia en un missatge a les xarxes socials.
També ho ha criticat la diputada i portaveu d’ERC Raquel Sans, que en un missatge diu: “Quan no pots guanyar el joc de la democràcia, optes per dissoldre i eliminar l’adversari. El pensament únic. Si això no és totalitarisme, s’hi assembla molt!” El PSOE, per mitjà del ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, ha vinculat la proposta del PP de dissoldre partits a les “fluctuacions” en la seva política, i ha reivindicat que el PSOE, per contra, es troba “en una altra pàgina”, cercant de resoldre problemes polítics “fent política”. Per la seva banda, el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha dit que ja hi havia una llei de partits i que “l’única deslleialtat constitucional acreditada durant més de 1.800 dies és la del PP oposant-se de manera improcedent a la renovació del Consell General del Poder Judicial”.
