04.06.2019 - 01:50
A la fi del 2017 el Diccionari Oxford va determinar que la paraula de l’any seria el terme fake news (‘notícies falses’) perquè n’havia augmentat d’un 365% l’ús. Un any abans Donald Trump havia arribat a la Casa Blanca servint-se indiscriminadament d’aquesta tècnica, que li va permetre de guanyar les eleccions contra Hillary Clinton. Però aquest fenomen no es va aturar ací, sinó que va arrelar i els partits, governs i grans corporacions han incorporat l’elaboració de les notícies falses en l’estratègia de comunicació. Dit altrament: ‘El fenomen de les fake news és utilitzat d’excusa per retallar llibertats i drets fonamentals.’ Ho denuncia l’estudi presentat ahir a la Universitat Pompeu Fabra: ‘Fake news i desinformació: monopolis de la manipulació informativa i retallades de la llibertat d’expressió’, una investigació de la plataforma Xnet.
El document, de cent seixanta pàgines, és una tesi sobre què són les notícies falses –amb casos reals– i com combatre-les legalment. Proposa de crear un marc legal a Catalunya per a saber qui inverteix en desinformació i qui cobra per fer virals les notícies falses.
La coordinadora d’Xnet, Simona Levi, ha explicat que actualment es combat la desinformació mitjançant la retallada de drets fonamentals i la criminalització de les noves tecnologies, i per això demana que se sancionin els grans productors de notícies falses. ‘Investigant, s’arriba als de sempre’, diu Levi, en referència als governs, els partits polítics i grans conglomerats de comunicació i empresarials.
Canviar el discurs actual
L’enfocament actual per a combatre les notícies falses, diu Levi, acaba limitant la llibertat d’expressió, i per això proposen de combatre el lucre dels grans conglomerats i de les institucions. A més, la manera de tractar-ho actualment responsabilitza les plataformes online i prou, i no els circuits tradicionals com la televisió.
Entre els exemples del monopoli de la desinformació offline, Levi esmenta el paper de la Fox com a artífex principal de la victòria de Trump, ‘molt més que Facebook’, o les declaracions del ministre Alfonso Dastis a la televisió sobre els vídeos de la violència de l’1-O. ‘El fet que diguem que lluitem només contra una classe de desinformació (l’online) ja indica que els grups de pressió han influït en la legislació’, diu.
Catalunya, pionera a Europa
Xnet ha comptat amb la col·laboració de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya perquè les conclusions de l’estudi puguin traduir-se en polítiques reals. Els impulsors consideren que, en un context català que ha estat objecte de les envestides de la intoxicació informativa, Catalunya és el lloc idoni per a crear un marc legislatiu que sigui referent a Europa.
Per a avançar, Xnet organitzarà enguany taules de treball amb el sector de la comunicació, els verificadors i els gestors de contingut per acordar uns protocols d’actuació que serveixin d’estàndard. Aquests protocols, que esperen poder tenir dibuixats el 2020, s’han d’aplicar abans no s’hagi difós la informació. ‘Molts mitjans ho fan: expliquen amb quantes fonts treballen, per exemple, però volem que no siguin els periodistes i prou, sinó tot l’àmbit de la comunicació’, ha apuntat.
La plataforma proposa d’augmentar la transparència sobretot en la comunicació institucional, de governs de partits o grans conglomerats. ‘Aquests grans emissors que canvien el discurs general han de ser transparents en la manera de fabricar i crear la informació. Els hem d’exigir la mateixa veracitat que s’exigeix al periodisme’, diu Levi.
