Xnet crea una declaració per a una educació digital democràtica i oberta

La plataforma ciutadana Xnet de protecció dels drets digitals ha publicat la “Declaració per a una educació digital democràtica i oberta”, que inclou set propostes per a millorar les legislacions sobre competències digitals del sector educatiu.

La declaració, elaborada per un comitè internacional d’experts sorgit arran del Curs Internacional d’Educació Digital Democràtica que es va fer a Barcelona al juliol, s’ha enviat a partits polítics i institucions. Per redactar la declaració, s’han analitzat dotze marcs de referència que defineixen la política educativa catalana en l’àmbit digital, encara que les propostes són extrapolables a contexts més amplis i en l’àmbit europeu, segons n’han explicat els promotors.

Els punts de millora són incorporar els drets humans i la democràcia com a fonament de la digitalització en l’educació, per la qual cosa demanen de garantir la sobirania pedagògica per sobre dels interessos empresarials del sector EdTech i promoure el coneixement dels drets digitals dins la comunitat educativa. Un altre dels punts consisteix a considerar l’administració pública com a subjecte competencial, perquè s’hi han detectat buits greus en drets digitals.

Per això, la declaració proposa una formació obligatòria en aquest àmbit per part de l’aparell polític i dels càrrecs directius dels departaments i una digitalització neutral, auditable i essencial, que eviti sobrecàrregues de tecnologia innecessària i canviant.

Els set punts són aquests:

1) Incorporar els drets humans i la democràcia com a fonament de la digitalització en l’educació

L’ensenyament digital s’enfoca més a la formació per a la feina que no pas a la formació d’una ciutadania competent i coneixedora dels seus drets. Per això suggerim:

• Garantir la sobirania pedagògica per sobre dels interessos empresarials del sector EdTech
• Promoure el coneixement dels seus drets digitals dins la comunitat educativa

2) Considerar l’administració pública com a subjecte competencial

Les administracions que indiquen el marc formatiu molt sovint no tenen la formació que sí que exigeixen. En particular, es troben buits greus en drets digitals. A més, molt sovint no tenen el nivell necessari de competències per no excedir-se en els requisits o fer un emplaçament de producte que abusi dels esforços de la comunitat educativa.

Per això suggerim:

• Obligació de formació de l’aparell polític i càrrecs directius dels departaments
• Digitalització neutral, auditable i essencial que eviti sobrecàrregues de tecnologia innecessària i canviant.

3) Considerar críticament tots els agents implicats

A l’anàlisi del context institucional no es consideren tots els actors per igual i s’escora el diagnòstic. Per exemple, es parla “d’agents maliciosos”, però no es parla dels problemes de la datificació de les dades personals per part d’actors privats, una circumstància negativa molt més quotidiana. Cal corregir aquest biaix.

4) Partir d’una concepció integral d’allò que és digital i de l’alfabetització digital

En els marcs institucionals s’ha considerat allò que és digital primer amb un enfocament instrumental (eines a fer servir), després notacional (aprendre a programar) i solament ara, tímidament, cultural. És important d’equilibrar aquests enfocaments: no per no saber programar no es pot entendre la cultura digital en què vivim.

5) Partir d’una concepció integral de les competències

L’administració educativa hauria de facilitar les eines per a revisar amb perspectiva digital el contingut de les diferents matèries curriculars, com ara història i geografia, biologia i geologia, física i química, matemàtiques…, per exemple, incorporant als continguts curriculars la història de les TIC (la invenció d’internet, sorgiment dels monopolis tecnològics, etc.), la geografia de les TIC (geopolítica actual, telecomunicacions mundials, Big Tech, oligopolis i grans operadors), reptes ambientals de les TIC (extracció de matèries primeres, escalfament global, granges de servidors), etc.

6) Incorporar les infrastructures digitals dels centres educatius com a eix de les polítiques i estratègies educatives

L’administració pública ha d’assumir la responsabilitat de finançar i proporcionar infrastructures digitals i administratives democràtiques: auditables de manera distribuïda, interoperables i eficients. Per tant, no hauria d’ometre aquesta responsabilitat emparant-se en figures com ara l’autonomia de centre.

Per aquest buit, vam crear el DD, que ja s’ha implantat en onze centres de la ciutat de Barcelona.

7) Optar pel coneixement obert

En molts aspectes la documentació analitzada denota un avenç cap a una educació digital democràtica, però en la cultura oberta (accés obert i sobirania cultural) es veu un retrocés clar en favor dels interessos excessius de la indústria del copyright. S’hauria de promoure l’ús dels recursos educatius oberts i l’ús de llicències lliures per defecte (domini públic, Creative Commons BY-SA, etc.) i fomentar el reconeixement de l’autoria dels continguts de la comunitat educativa (professorat i alumnat).