06.12.2023 - 21:40
“L’atac més gran contra la llengua en quaranta anys.” “Un apartheid lingüístic inadmissible.” “Una oficina de persecució contra els catalans i els catalanoparlants.” “Un desgavell per a atacar qualsevol institució.” Aquestes són algunes de les reaccions que han tingut tant partits de l’oposició com les principals entitats de la societat civil en relació amb les intencions del govern de les Illes, de PP i Vox, de crear una oficina “de les llibertats lingüístiques”.
La polèmica arriba per totes les parts. I Vox, que va exigir la creació d’aquesta oficina en els acords de governabilitat signats amb el PP, també ha rebut del mateix partit de la presidenta, Magda Prohens. Però una de les crítiques més destacades ha sorgit arran del pressupost que s’hi preveu destinar i que ja s’ha redactat en el projecte de llei del govern: 750.000 euros anuals, en contra dels 150.000 euros que costava l’eliminada Oficina de Drets Lingüístics propulsada pel govern de Francina Armengol.
Jorge Campos, cap de Vox a les Illes i enviat finalment al congrés espanyol, va ser qui va dir en campanya que una de les mesures del seu partit seria posar fi als negocis de càrrecs públics del govern. Van passar pocs mesos, uns resultats favorables i la necessitat del PP d’haver de pactar amb Vox perquè la realitat d’aquestes declaracions canviés, atès que l’oficina, inflada de pressupost, serà dirigida per algú afí al partit d’extrema dreta. És a dir, serà un càrrec a dit.
El delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes, Ivan Solivellas, diu que aquesta llei és un desgavell. “Tanquen l’Oficina de Drets Lingüístics perquè pensen que només vetlla pels drets dels catalanoparlants, tot i que era una oficina oberta a qualsevol ciutadà.” En aquesta línia, avisa que volen fer una oficina amb una partida pressupostària enorme i que l’única cosa que pretenen és actuar en l’administració pública. “No volen garantir la llibertat lingüística, sinó que realment volen atacar qualsevol institució, especialment ajuntaments, que apliquin la normalització lingüística”, subratlla.
Sancions a l’administració
Solivellas diu que el règim sancionador del projecte de llei que Vox va registrar al parlament és un atac a les institucions. En concret, es preveuen multes fins a 100.000 euros tant a l’àmbit públic com al privat per aquells casos en què, a parer seu, es vulneri el dret de la llibertat lingüística.
“Serà un atac important contra la llengua”, diu Solivellas, que creu que crea una confrontació allà on no n’hi ha: “Els castellanoparlants no tenen problemes per a adreçar-se a l’administració en castellà i funcionar en castellà en exclusiva. I, en canvi, es volen fer creure que sí. Volen atacar qualsevol mesura de normalització lingüística”, sentencia el delegat de la Plataforma per la Llengua.
El portaveu de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), Joan Planes, també té una opinió rotundament negativa envers la creació d’aquest organisme. “És una altra eina posada en mans de Vox per anar contra la llengua. Veiem amb preocupació i indignació que un govern del PP hagi acabat en mans de l’extrema dreta”, diu, i recorda que a molts països europeus s’hi posa un cordó sanitari.
“Amb aquest instrument, podran fiscalitzar i sancionar totes les actituds de defensa dels drets lingüístics en llengua catalana”, afegeix Planes. També subratlla que va en contra de l’obligació del govern de promoure activitats per a difondre l’ús de la llengua catalana, tal com recull la llei de normalització lingüística.
Vox diu que l’oficina “defensarà la llibertat d’ús i opció lingüística”, alhora que “fomentarà la protecció tant del castellà com de les modalitats lingüístiques de les diverses illes que, des de fa més de trenta anys, pateixen l’aplicació d’una normativa pancatalanista”. És a dir, a més de la necessitat irreal de defensar el castellà en compte del català, es defensen postulats gonellistes, com és el de la defensa del mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer [sic] en comptes del català.
Contra l’estatut
Va sorprendre poca gent, que el projecte de llei presentat per l’extrema dreta vulnerés tant la llei de normalització lingüística com l’estatut d’autonomia, que, en efecte, defensa l’oficialitat del català. De fet, és en aquest punt on Vox s’ha topat amb el PP –si més no, en un primer moment–, perquè els de Prohens diuen que no poden donar suport a un text que vagi en contra de l’estatut: “Aquesta proposició de llei no ens agrada i no s’aprovarà en aquests termes. No podem acceptar que es qüestioni l’estatut”, deia la presidenta de les Illes.
Vox va presentar la proposició de llei sense consensuar el text amb els seus socis, de manera que el PP ja ha advertit que no hi donarà suport si no hi ha canvis substancials. Arran d’uns quants rumors que insistien que Vox s’havia fet enrere i retiraria el projecte per tornar-lo a redactar, finalment, el portaveu de la formació va dir que no es retiraria. També assegura que les sancions es mantindran, perquè, si no, seria fer “un brindis al sol”.
Una aprovació amb incògnita
Ara com ara, és una incògnita com s’acabarà desenvolupant l’oficina. Es preveuen alguns canvis a la proposició de llei presentada per l’extrema dreta, perquè hi havia algun punt que no encaixaria en la legalitat cal modificar-lo. De fet, el text el va escriure la direcció de Madrid de Vox, sense conèixer la realitat de les Illes.
Però Vox té intenció de continuar pressionant el PP. Els conflictes recents, també en relació amb la llengua, són un advertiment dels propòsits del partit i del marge de maniobra que té amb el PP, perquè són uns socis necessaris per a mantenir l’estabilitat del govern de Prohens. L’aprovació del sostre de despesa –un pas previ essencial per a l’aprovació del pressupost– ja va quedar penjant d’un fil, perquè Vox reclamava la segregació escolar per motius de llengua. Finalment, els malabarismes del PP van fer que Vox els donés la mà i es pogués aprovar. Però la legislatura acaba de començar i el primer pressupost de Prohens encara s’ha d’aprovar.
La portaveu de Vox, Idoia Ribas, ja ha assegurat aquests dies que hi ha un acord entre el seu partit i el PP perquè es facin actuacions en matèria lingüística i, per tant, que “hi haurà més mesures”. Ja han votat en contra de les esmenes del PP al pressupost i demanen 20 milions d’euros per a aplicar la segregació lingüística als centres.
Les veus crítiques són contundents. Antoni Llabrés, vocal de la junta de l’Obra Cultural Balear, va dir que la creació de l’oficina és “la voluntat de ruptura dels consensos en matèria lingüística que hi ha hagut a les Balears en els darrers quaranta anys”. En la mateixa línia, Més per Mallorca ha dit que és “l’atac més gran a la llengua catalana en quaranta anys”; i el partit socialista, que la llei és “pre-democràtica, anticonstitucional i antiestatutària” i que implica “un apartheid lingüístic inadmissible”. El Pi diu que “acaba de començar la dictadura lingüística de Vox amb el suport i el consentiment del Partit Popular”.
Què diu la memòria del pressupost?
Malgrat les incògnites entorn de la creació de l’oficina de Vox contra el català, a la memòria del pressupost es diu: “Els poders públics han de garantir, en els seus àmbits de competència respectius, el dret de tots a no ser discriminats per l’ús d’una de les llengües oficials a la comunitat autònoma.” La memòria del pressupost justifica així la creació de l’oficina: “Molt sovint, els ciutadans de les Illes Balears, al marge de quina sigui la seva llengua d’origen, veuen minvades les possibilitats d’emprar alguna de les llengües” oficials.
Són unes frases que xoquen de ple amb allò que va aprovar la setmana passada el parlament: una moció de l’extrema dreta que preveu que no saber català no penalitzi a l’accés a la funció pública: és a dir, fer el camí perquè deixi de ser un requisit. De fet, sembla que la memòria advoqui per la protecció del català malgrat que Vox insisteix que és el castellà la llengua atacada.
