10.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 10.05.2024 - 21:41
The Washington Post · Ishaan Tharoor
La parada principal en la ronda de tres països del president xinès, Xi Jinping, per Europa va ser França. De París al Pirineu, Xi i el president francès, Emmanuel Macron, van participar en una operació de carisma mútua. Xi feia la seva primera visita a Europa en mitja dècada i desitjava de mostrar al públic xinès que la Xina és una potència respectada a escala mundial en un moment de confrontació geopolítica a l’estranger i un estancament econòmic relatiu a casa. Macron, que va reiterar abans del viatge de Xi la importància de França de no ser solament un “vassall” dels Estats Units, va trobar en aquest moment una demostració de la capacitat potencial del seu país per a guiar l'”autonomia estratègica” d’Europa.
Però allò, sens dubte, més revelador sobre l’estat global de les coses van ser les parades que Xi va fer després de França: Sèrbia i Hongria. Mentre la guerra d’Ucraïna continua agitant la política europea, Xi va triar dos països que s’oposen de manera visible al consens europeu dominant. Sèrbia és un estat que no és de la Unió Europea ni de l’OTAN, amb una relació històricament estreta amb Rússia i tractes hospitalaris amb Pequín. Hongria s’ha convertit en l’ovella negra de la Unió Europea, i el seu primer ministre, l’il·liberal Viktor Orbán, s’ha declarat amic del Kremlin i contrari al suport militar continuat a Ucraïna.
El president serbi, Aleksandar Vučić, es va trobar amb el president xinès dimecres a la pista de l’aeroport de Belgrad, on Xi va expressar la crítica de la Xina a l’OTAN i a l’hegemonia i l’agressió occidentals. Les pancartes col·locades prop de l’ambaixada xinesa, que va ser infamement bombardada per l’OTAN el 1999, expressaven una mena de solidaritat ideològica: “Kossove és Sèrbia, Taiwan és la Xina”, una reflexió de les reivindicacions territorials i visions revengistes que han posat tots dos països en desacord amb occident.
Més tard, aquell mateix dia, Xi era a Budapest, on va publicar un article d’opinió en un diari afí al govern en què definia Hongria com “l’objectiu número u a la regió de l’Europa central i oriental per a la inversió xinesa”. Hongria va ser un dels primers signataris de la Iniciativa de la Franja i la Ruta de la Xina, un programa global de tractes sobre infrastructures, i ara espera ser una peça important en la cadena de subministrament de vehicles elèctrics i signar acords amb gegants xinesos, com BYD i Great Wall Motor, per a establir instal·lacions de producció i plantes de muntatge al país.
“Orbán opta per la Xina. Ha quedat molt clar que el govern vol convertir el país en un centre logístic”, diu Tamas Matura, membre sènior del Centre d’Anàlisi de Polítiques Europees, al Wall Street Journal. “També creuen en la manufactura, la indústria i la reindustrialització del país, cosa amb què els xinesos estan encantats d’ajudar.”
L’oportunisme de Xi i la tria de destinacions europees també reflecteixen les opcions limitades de Pequín. “Enrere han quedat els temps de màxima esplendor de la globalització econòmica, quan la Xina era considerada una destinació d’inversió indispensable”, assenyala Yu Jie de Chatham House. “En lloc d’això, l’ambient entre els dirigents europeus és de ‘minimitzar riscs’, tot allunyant les inversions i cadenes de subministrament de la segona economia mundial.”
Yu va afegir que “la llarga competició geopolítica de la Xina amb els Estats Units ja ha reduït les opcions de Pequín de socis i consumidors europeus”. La iniciativa del Ministeri d’Afers Estrangers de la Xina per a unir un bloc de nacions de l’Europa oriental i central en una cooperació més estreta amb Pequín s’ha enfonsat aquests darrers anys. Països com Lituània i la República Txeca han adoptat postures contundents respecte de Taiwan, a mesura que les preocupacions sobre la influència autoritària de la Xina s’estenien per Europa.
“La invasió russa d’Ucraïna el 2022 va semblar que consolidava un canvi cap a una visió més dura, atès que la Unió Europea i la majoria dels seus estats membres van reconsiderar d’interactuar amb règims autoritaris”, va informar The Washington Post a començament d’aquesta setmana.
Macron va pressionar Xi perquè ajudés a fer un gir a la guerra d’Ucraïna i assegurar un accés al mercat més gran per a les empreses europees a la Xina. En cap de les dues qüestions va reeixir gaire. Però Xi tampoc no va rebre gaire impuls en les reunions amb els dirigents francesos i de la UE a París, que havien coordinat el seu enfocament abans de l’arribada del president xinès. La Xina potser encara evita el mateix tipus tarifari punitiu aplicat pels Estats Units a les seves exportacions, però les tendències europees per a Pequín apunten principalment cap a una direcció negativa.
“Per a Macron, el rendiment de la seva ofensiva de carisma podria ser encara menor d’allò que s’esperava, tant en el comerç com en política exterior. Macron no vol renunciar a convèncer Xi que faci menys tractes amb Putin, però res no fa pensar que Xi seguirà aquest camí”, escriu Tara Varma de la Brookings Institution. “La resta de la ronda europea de Xi no suggereix cap inclinació a aquest compromís, ni cap voluntat de limitar l’acció de Rússia.”
De fet, tal com va exposar un editorial al Financial Times: “La cosa més sorprenent de la visita de Xi és que sembla que no ha ofert cap concessió sobre les preocupacions comercials de la UE –quant a l’excés de capacitat de la Xina en vehicles elèctrics i tecnologia verda, subvencions industrials i accés al mercat. Tampoc sembla que hagi donat cap garantia que la Xina restringirà el flux cap a Rússia de béns de doble ús, que donen suport el seu esforç de guerra”.
A més, afegia, “acostar-se als dirigents autòcrates d’Hongria i Sèrbia ha fet poc per a calmar les preocupacions a les principals capitals de la UE sobre la visió del món autoritària del dirigent xinès”.
Xi va venir a Europa i en va recórrer les esquerdes polítiques, amb la qual cosa es va guanyar el favor dels dirigents nacionalistes, que, per les seves raons, estan impacients per desafiar Brussel·les. D’aquesta manera, també va posar de manifest la distància creixent entre Pequín i les capitals principals d’occident. “A la Xina li agrada afirmar que vol una ‘Europa forta'”, deia un editorial de Le Monde. “Res més lluny de la realitat. El seu objectiu és debilitar les democràcies occidentals i, d’aquesta manera, minar la relació transatlàntica tant com sigui possible, i fins i tot la Unió Europea mateixa.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
