05.05.2024 - 21:40
La Xina ha enviat la primera nau espacial a recollir mostres del costat més llunyà de la Lluna i tornar-les a la Terra, i així ha consolidat la posició de la nació com a competidor principal dels EUA en la carrera per a establir-se a llarg termini a la superfície lunar. Un coet Long March-5 que transportava el Chang’e-6 sense tripulació es va enlairar del lloc de llançament espacial de Wenchang, a la província sud de Hainan, el vespre de divendres, segons que van informar els mitjans xinesos.
Chang’e-6 provarà d’aterrar dins la conca Aitken, del pol Sud lunar. Quaranta-vuit hores després de l’aterratge, un braç robòtic començarà a recollir roques i terra de la superfície lunar i un trepant perforarà el sòl. És previst que la missió duri uns cinquanta-tres dies.
“Les mostres directes de primera mà del costat més llunyà de la Lluna són essencials per a ajudar-nos a comprendre més bé les característiques i diferències de totes dues cares de la Lluna i revelar els secrets del satèl·lit”, explica Zeng Xingguo, científic dels Observatoris Astronòmics de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, segons que recull l’agència de notícies Xinhua. “Tota la missió és plena de desafiaments; cada pas va interconnectat”, diu.
La Xina el 2019 es va convertir en el primer i únic país a aterrar al pol més llunyà amb el Chang’e-4. L’any següent, el Chang’e-5 va dur mostres del costat més pròxim de la Lluna per primera vegada d’ençà del final del programa Apol·lo de la NASA, a principi dels anys setanta. Pequín vol enviar la seva primera missió tripulada a la Lluna abans del 2030, i els mitjans de comunicació xinesos van informar el 24 d’abril que el projecte es desenvolupava “sense contratemps”.
Els astronautes de l’Apol·lo van explorar zones relativament pròximes a l’equador lunar, en canvi, el pol Sud és el focus dels programes espacials que pretenen determinar l’existència de prou dipòsits de gel d’aigua que permetessin la producció de combustible i oxigen. Això podria facilitar una presència humana a llarg termini a la Lluna. L’Índia va allunar la seva primera sonda prop del pol Sud l’agost passat, poc després de la fallada d’una nau espacial russa que també hi havia d’anar.
La NASA té d’objectiu fer una missió per a tornar els astronautes nord-americans a la Lluna, prevista per al 2026, i treballa amb empreses com ara Blue Origin, de Jeff Bezos, i SpaceX, d’Elon Musk. Al febrer, una nau espacial d’Intuitive Machines Inc., amb seu a Houston, va allunar a la regió polar amb l’objectiu de proporcionar a la NASA informació nova que podria ajudar-la a enviar astronautes a la zona. Als Estats Units els preocupa que la Xina provi d’impedir que uns altres països accedeixin als recursos que hi ha, va explicar l’administrador de la NASA Bill Nelson als legisladors en una audiència al Congrés dels EUA el 30 d’abril. “Pensem que hi ha aigua, i si hi ha aigua, aleshores hi ha combustible per a coets”, va dir. “I aquesta és una de les raons per les quals anem al pol Sud de la Lluna.”
La Xina, que el 2021 va acordar de cooperar amb Rússia en una base anomenada Estació Internacional de Recerca Lunar (ILRS, per les sigles en anglès) prop del pol Sud, vol que el Chang’e-6 ajudi a preparar el camí per a construir-hi l’estació, segons els mitjans xinesos. Una “versió bàsica” de l’ILRS “centrada al voltant del pol Sud lunar” serà enllestida el 2035, segons que van explicar els mitjans xinesos el 25 d’abril.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
