Cop d’efecte de la Xina al Pacífic

The Washington Post · Michael E. Miller

Wellington, Nova Zelanda. La Xina i les illes Cook, una petita nació insular situada al Pacífic Sud, han signat un acord d’associació estratègica inaudit que ha fet saltar les alarmes a la regió, i particularment a Nova Zelanda.

El primer ministre de les illes Cook, Mark Brown, va signar el tractat abans-d’ahir durant una visita diplomàtica a la Xina, la primera en més d’una dècada. Aquests darrers anys, les illes Cook han provat de diversificar l’economia i reduir la dependència en el sector turístic, que va quedar greument tocat per l’impacte de la pandèmia.

Però el secretisme al voltant de l’acord, els detalls del qual no han transcendit, ha fet arrufar celles a Nova Zelanda, a la qual les illes –que en són un estat lliure associat– han de consultar sobre qüestions de seguretat i defensa. El ministre d’Afers Exteriors neozelandès, Winston Peters, ha acusat Brown de no haver informat degudament Wellington sobre l’acord, tot i les peticions reiterades de la diplomàcia neozelandesa.

“Ens preocupa que l’exèrcit xinès estengui la seva àrea d’influència a un país que forma part del Regne de Nova Zelanda”, explica a The Washington Post un representant del govern neozelandès, que parla amb la condició d’anonimat per a poder tractar afers diplomàtics classificats com a confidencials.

Tant les illes Cook com la Xina han dit que l’acord no tractava pas qüestions de seguretat. Tot i que cap dels dos signataris n’ha fet públics els detalls, es creu que l’acord tracta la mineria en aigües profundes i el control d’infrastructures estratègiques, incloent-hi ports i molls. Tot això, segons que explica un funcionari neozelandès, té implicacions per a la seguretat tant per a les illes Cook com per a Nova Zelanda.

Jason Young, director del Centre de Recerca sobre la Xina Contemporània de la Universitat Victoria de Wellington, considera que la manca de detalls sobre l’acord resulta “profundament desconcertant” per a Nova Zelanda, de la qual les illes Cook continuen formant part formalment.

“Un ‘acord d’associació estratègica global’ pot significar qualsevol cosa, des de fer reunions periòdiques fins a estrènyer vincles comercials o, fins i tot, establir relacions de cooperació militar”, explica.

Tot i que van independitzar-se parcialment de Nova Zelanda l’any 1965, les illes Cook continuen utilitzant el dòlar neozelandès, i els seus residents són ciutadans neozelandesos. El desembre passat, Brown va proposar que el país comencés a emetre els seus propis passaports, una idea de la qual s’ha acabat desdient a causa de les objeccions de Wellington.

Ni Brown ni el ministeri d’Afers Exteriors de les illes Cook no han respost a les preguntes de The Washington Post. Brown va reiterar la setmana passada que el govern de les illes Cook havia estat “coherent, respectuós i obert” amb Nova Zelanda; dijous, en una publicació a les xarxes socials, va suggerir que es farien públics més detalls sobre l’acord els dies vinents.

L’associació entre la Xina i les illes Cook és tan sols el darrer dels intents de Pequín de guanyar influència al Pacífic. Aquests darrers anys, sense anar més lluny, la Xina ha signat acords de cooperació policíaca amb les illes Salomó i Kiribati, cosa que ha generat una certa inquietud a Nova Zelanda i als Estats Units.

Pequín també ha convençut unes quantes nacions insulars del Pacífic –incloent-hi Nauru, l’any passat, i Kiribati i les illes Salomó, l’any 2019– perquè deixin de reconèixer diplomàticament Taiwan en favor de la Xina. Segons que explica Young, molt pocs dels acords que la Xina ha signat amb els països de la regió s’han fet públics.

Les illes Cook tenen una de les zones econòmiques exclusives més extenses del món: més de dos milions de quilòmetres quadrats, una àrea semblant a la de Mèxic. El fons marí sota aquestes aigües és ric en nòduls polimetàl·lics que contenen metalls com ara manganès, cobalt, níquel i coure, necessaris per a tecnologies com els cotxes elèctrics i els sistemes d’armament avançats.

En una visita dijous al Centre Nacional d’Aigües Profundes de la Xina, situat a la ciutat de Qingdao, Brown va destacar l’obertura “de noves àrees de col·laboració” entre ambdós països, incloent-hi “l’exploració en aigües profundes i la gestió sostenible dels oceans”.

Encara que moltes nacions insulars del Pacífic han demanat una moratòria de la mineria en aigües profundes –que consideren una amenaça per al turisme i la fauna marina–, les illes Cook se n’han erigit en un dels principals defensors a la regió.

Brown ha parlat de la mineria en aigües profundes com una via perquè el seu país, d’uns 15.000 habitants, deixi de dependre del turisme i, alhora, pugui recaptar prou diners per a mitigar l’impacte del canvi climàtic. L’any 2022, el govern de les illes Cook va concedir llicències d’exploració submarina a tres empreses mineres, cap de les quals era xinesa.

Els grups ecologistes locals temen que el pacte amb la Xina acceleri l’explotació del fons marí de les illes Cook, encara que expliquen que ells tampoc en coneixen els detalls.

“No tenim ni idea de què s’ha signat”, explica Alanna Smith, directora de Te Ipukarea Society, una organització ecologista que ha demanat una moratòria mundial de la mineria en aigües profundes mentre se n’estudien les possibles repercussions en els ecosistemes marins. “Això diu molt de la manca de transparència d’aquest govern amb els seus ciutadans.”

Brown ha explicat que les activitats d’explotació minera es faran a centenars de quilòmetres de la costa, i tan sols si es pot garantir que siguin ambientalment segures. Però Smith, que denuncia que les avaluacions d’impacte ambiental del govern no són imparcials, tem que la mineria en aigües profundes pugui afectar negativament les poblacions de tonyina de què depenen les illes Cook.

Segons que explica David Capie, director del Centre d’Estudis Estratègics de la Universitat Victòria de Wellington, l’arribada de Trump a la Casa Blanca afegeix una nova dimensió a la crisi diplomàtica: amb Trump com a president dels Estats Units, és probable que Nova Zelanda vulgui mostrar-se especialment ferma amb els avenços de Pequín a la regió per a satisfer les exigències d’un aliat clau.

Capie afegeix que l’afirmació que l’acord no té res a veure amb la seguretat, tan repetida per Pequín, ha d’agafar-se amb pinces. “Diguin què diguin, es fa difícil dir on comença la seguretat nacional i la defensa i on comença la mineria en aigües profundes: la línia que separa una cosa de l’altra és molt fina i porosa”, explica.

Sigui com sigui, és clar que l’acord amb les illes Cook representa tota una victòria geopolítica per a Pequín, més encara en un moment d’augment de tensions diplomàtiques amb el govern Trump.

L’acord entre la Xina i les illes Cook contrasta amb la decisió de Trump de desmantellar USAID, l’agència dels Estats Units per al desenvolupament internacional, que el govern de Biden considerava clau per a contrarestar la influència xinesa al Pacífic.

“L’administració Trump no sembla que valori els beneficis diplomàtics de l’ajuda internacional al desenvolupament; però per a la Xina continua essent cabdal”, explica Zhao Minghao, professor de relacions internacionals a la Universitat Fudan de Xang-hai. I afegeix: “Organitzacions com l’Agència Xinesa de Cooperació Internacional per al Desenvolupament exerceixen un rol molt actiu a les nacions insulars del Pacífic.”

Vic Chiang, de Taipei estant, ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb