Aquesta ciutat d’interior té la resposta de la crisi demogràfica de la Xina?

The Washington Post · Christian Shepherd i Vic Chiang

Tianmen, Xina. Sobre les espatlles dels nens petits que passegen pels parcs i els centres comercials d’aquesta ciutat de l’interior de la Xina hi ha molt més en joc que no sembla.

Tianmen, amb una població d’un milió d’habitants, és la prova que aquest país de 1.400 milions de persones pot sortir de la crisi demogràfica. La taxa de natalitat de la ciutat va créixer sobtadament d’un 17% l’any passat, el primer augment en vuit anys. És un augment significativament superior al de la natalitat de tota la Xina, d’un 5,8%.

Els mitjans de comunicació estatals han elogiat el cas de Tianmen i n’han destacat els generosos subsidis –dels més alts del país– per a les parelles que tenen un segon o un tercer fill: en teoria, els pares poden rebre fins a 36.000 euros pel segon fill i 45.000 euros pel tercer, per bé que la majoria en rep molts menys.

“La política de Tianmen és fantàstica. M’ha resolt el problema de l’habitatge, perquè tinc molts fills”, diu Xie Fei, que al setembre va donar a llum al tercer fill a Tianmen, la seva ciutat natal, tot i que viu i treballa a Wuhan, situada a unes quantes hores de cotxe.

Aquesta dona de trenta-set anys, que treballa en una empresa estatal d’enginyeria química, rebrà un total de 5.600 euros abans que el seu fill faci tres anys. Ja ha bescanviat el seu “cupó residencial”, valorat en gairebé 25.000 euros, per sufragar més d’un terç del cost d’un pis nou a la ciutat.

Més d’un centenar de funcionaris de tot el país han visitat Tianmen aquests darrers mesos per a escatir els secrets d’aquest augment de la fecunditat, segons que informà Xinhua, l’agència de notícies estatal. En un moment en què els dirigents del país malden per a aturar la pèrdua persistent de població, aquest cas ha esdevingut ben conegut entre els funcionaris xinesos.

La taxa de fecunditat de la Xina s’ha mantingut per sota de la meitat de la taxa de reemplaçament (2,1) durant tres anys consecutius, tot i els esforços del govern per a incentivar les parelles a tenir més fills.

El govern va derogar la política de fill únic l’any 2016. En compte d’estimular la fecunditat, tanmateix, la fi de la política de fill únic ha donat pas un desplomament de la natalitat pràcticament sense precedents en la història moderna del país, si més no en temps de pau. Ara Pequín tem que un declivi irreversible en la població xinesa acabi desfermant un desastre econòmic.

Molts joves, esgotats pel ritme frenètic de la vida laboral i preocupats pel cost creixent de criar fills, prefereixen tenir-ne un i prou o, com més va més, cap.

L’impuls de la fecunditat va ser una de les principals prioritats de les grans reunions polítiques d’aquest mes a Pequín. El govern remarcà, per primera vegada, la necessitat de crear un programa de subsidis per a la criança de fills, entre més esforços destinats a aconseguir l’ambiciós objectiu de creixement econòmic, de prop d’un 5%.

Pequín també anuncià una transició gradual cap a la gratuïtat universal de les llars d’infants, la inclusió dels parts a la seguretat social i millores als serveis pediàtrics. Tianmen ja va aplicar moltes d’aquestes reformes el 2023.

Segons els mitjans de comunicació estatals, la fórmula de Tianmen per a incentivar a les parelles joves a reproduir-se és ben senzilla: subvencions, subvencions i més subvencions… juntament amb una forta dosi de propaganda pro-natalista per part de les autoritats locals.

Les ajudes comencen amb els exàmens mèdics pre-natals. Després del naixement, les famílies reben un pagament únic d’uns 255 euros pel segon fill i 290 euros pel tercer i, després, pagaments mensuals de 102 o 127 dòlars fins que el fill faci tres anys. Algunes famílies també reben ajudes addicionals per a complementar la baixa de maternitat.

El govern municipal també ofereix descomptes generosos en la compra d’un habitatge. Els pares d’un tercer fill poden demanar un descompte de 15.000 euros per a la compra d’un habitatge nou, una quantitat considerable en el mercat immobiliari de Tianmen.

No s’acaba d’entendre com és que Tianmen, que el 2023 arrossegava un deute d’uns 2.000 milions d’euros, pugui gastar tant. Tot i l’èxit aparent de les seves polítiques, el consistori ha refusat de parlar amb The Washington Post sobre les polítiques de foment de la natalitat.

Una cosa sí que és certa: els carrers de Tianmen són plens de nens. Però ni els pares d’aquests nens ni els demògrafs no preveuen que aquest augment de la natalitat es mantingui indefinidament a la ciutat.

Gairebé tots els pares primerencs amb què ha parlat The Washington Post expliquen que ja havien decidit de tenir el segon fill o el tercer abans d’entrar en vigor les subvencions municipals. Tot i ser benvingudes, expliquen, les ajudes estatals no han estat decisives a l’hora de prendre la decisió de tenir més fills.

“Vaig decidir de tenir el segon fill perquè vaig créixer en una casa amb dos nens i em va semblar una experiència fantàstica”, diu una dona de vint-i-nou anys, que afegeix que no es va assabentar de les subvencions fins que no va quedar embarassada.

“Aquells qui vulguin tenir fills en tindran tant sí com no, independentment de les subvencions”, afegeix, tot parlant anònimament per a evitar represàlies de les autoritats municipals.

Als impressionants resultats de la ciutat també hi han contribuït les embarassades de Tianmen, com ara la Xie, que vivien en unes altres ciutats i van tornar a Tianmen per a aprofitar que els serveis mèdics tenien un cost baix i que hi havia grans descomptes en la compra d’habitatges. Tres famílies expliquen a The Washington Post que van tornar a la ciutat per tenir el fill i, una volta va haver nascut el nen, se’n van anar.

Per a Tianmen, si l’augment de la natalitat del 2024 fos un miratge seria una mala notícia: enguany la ciutat reformarà una trentena de llars d’infants i obrirà un centenar de centres de postpart.

L’impuls de la fecunditat a Tianmen demostra la importància d’oferir un suport integral a les famílies, però pot ser difícil de mantenir o de reproduir en uns altres llocs, segons que explica Xiujian Peng, investigador principal de la Universitat Victòria de Melbourne, Austràlia, especialitzat en demografia de la Xina.

Com que Tianmen és una ciutat relativament petita amb un cost de la vida i una pressió laboral més aviat baixos –la renda mitjana mensual per capita va ser d’uns 420 euros l’any 2023–, es pot permetre el luxe d’oferir grans subvencions en relació amb els salaris locals.

Aquest seguit de circumstàncies fan de Tianmen un cas atípic. En altres punts de la Xina, els governs de les regions més pobres no poden oferir subsidis d’aquesta mena. Altrament, les grans ciutats són massa cares i plenes de joves més preocupats a trobar una feina que no pas a formar una família.

A mesura que l’economia xinesa perd embranzida, al Partit Comunista Xinès el preocupa com més va més que la reducció de la mà d’obra pugui impedir de mantenir una població que envelleix de pressa: per a evitar una crisi demogràfica, Pequín necessitarà molts més Tianmens.

La introducció de les “primes per naixement” sol originar un augment moderat i immediat en la natalitat, segons que explica Shuang Chen, professor adjunt de la London School of Economics and Political Science. Aquesta mena de primes solen esperonar les parelles que ja volien tenir fills a tenir-ne abans d’hora, però no solen encoratjar la resta.

“L’única cosa que fan és impulsar els qui ja volien tenir fills a tenir-ne ara, i no pas més tard”, explica Chen. Això, assegura, fa que l’impacte d’aquestes primes en la natalitat siguin molt temporals.

Els problemes demogràfics de la Xina s’agreugen pels traumes de la política del fill únic, que obligà milions de dones a avortar i a sotmetre’s a operacions d’esterilització obligatòries. També creà una generació de dones joves decidides a prendre decisions pròpies sobre tenir fills, sense la interferència de l’estat.

Menys de deu anys després de derogar la política del fill únic, el Partit Comunista Xinès ha recuperat l’exèrcit de funcionaris i voluntaris de barri a què recorregué fa anys per a dissuadir la població de tenir fills. Ara amb l’objectiu contrari: instar-los a reproduir-se.

Yin Li, encarregada de la planificació familiar en un barri de Tianmen, explica que cada dia fa visites a domicili per mirar de persuadir les parelles joves de la ciutat que es reprodueixin –o bé que continuïn reproduint-se.

“Serà difícil d’igualar l’any passat”, explica. I afegeix que la xifra de naixements al seu barri ja ha començat a minvar.

A aquesta dona de quaranta-set anys, mare de dos fills (pels quals, assegura, no ha rebut cap subvenció), la preocupa de constatar que hi ha molt poques parelles joves que es vulguin casar o tenir fills. Dels onze joves de la seva llista, tan sols tres diuen voler-ne tenir. “La resta no en tenen cap intenció”, sospira.

Chiang informa de Taipei (Taiwan) estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb