The Washington Post · Katrina Northrop, Lyric Li i Pei-Lin Wu

El jove que, aquest mes de novembre, va matar vuit persones i en va ferir disset en un apunyalament en una escola de formació professional a la Xina acabava de ser expulsat per haver tret males notes, i s’havia mostrat irat pel sou que cobrava com a becari.

L’home que aquesta mateixa setmana va estavellar el seu cotxe contra una multitud, i va matar trenta-cinc persones, estava empipat pel repartiment de béns en el seu divorci.

La setmana passada, un home va atropellar i va ferir unes quantes persones prop d’una escola primària. En aquest cas, la policia no va fer públic el motiu de l’atac.

Pequín ha qualificat tots aquests incidents d’aïllats. Però alguns experts a la Xina hi veuen un patró comú: la ira de persones disposades a “venjar-se de la societat” en un moment en què l’economia xinesa trontolla.

“Darrere aquests atacs violents, hi veig persones amb problemes que acumulen molta ira i estrès continguts”, explica Zhao Liangshan, soci del bufet d’advocats Shaanxi Hengda, amb seu a la ciutat de Xi’an, especialitzat en qüestions matrimonials i en disputes financeres.

Encara que l’agitació social generalitzada és gairebé inconcebible, en un país amb un aparell de vigilància tan potent com el de la Xina, els analistes asseguren que el règim de Xi està com més va més preocupat per la inestabilitat social en l’àmbit local, i es pren seriosament els incidents d’aquesta mena.

Aquestes darreres setmanes, el govern xinès ha promès reiteradament que prendria mesures per a prevenir atacs futurs. Però aquestes intervencions s’han centrat en l’enduriment de les mesures de seguretat i control, no pas a adreçar les preocupacions econòmiques de base dels ciutadans.

Dissabte passat, el Tribunal Suprem Popular va convocar una reunió especial per a debatre el manteniment de l’estabilitat social, i funcionaris de seguretat pública i del Ministeri de Justícia han reiterat la necessitat de salvaguardar la seguretat nacional d’un hipotètic esclat de violència popular.

Zhang Jun, president del Tribunal Popular Suprem de la Xina, va dir el cap de setmana passat que els delictes greus havien de castigar-se amb severitat, i que els judicis i les sentències pels atacs més recents havien de ser ràpids perquè el públic sentís “que la justícia funciona”.

El Ministeri de Justícia xinès, per part seva, ha instat els tribunals del país a salvaguardar l’estabilitat social i millorar els mecanismes de mediació en disputes relacionades amb matrimonis, veïns i herències, segons que han informat els mitjans estatals.

El president xinès, Xi Jinping, va fer el pas poc habitual d’intervenir públicament després l’atropellament en massa que, a començament de mes, va deixar trenta-cinc morts a la ciutat meridional de Zhuhai, i va instar els governs locals a extreure’n lliçons.

Els delictes violents a la Xina continuen essent molt poc freqüents, i costa de fer-se una idea clara dels motius que hi ha darrere de molts dels atacs més recents. Alguns dels apunyalaments d’aquest estiu semblava que tenien com a objectiu ciutadans d’origen estranger, incloent-hi un atac a quatre educadors nord-americans que eren de visita la Xina i un altre atac a dos turistes japonesos.

Però alguns dels atacs més recents sembla que estan motivats per consideracions econòmiques, si més no, en part: el sospitós de vint-i-un anys d’haver comès l’apunyalament a l’escola de formació professional de Wuxi, prop de Xang-hai, no s’havia pogut graduar perquè havia suspès un dels exàmens finals, segons que explicà la policia local en un comunicat.

El sospitós de l’atac de Zhuhai, de seixanta-dos anys, s’havia separat feia poc i havia lamentat que la liquidació de béns havia afavorit injustament la seva ex-dona, també segons la policia.

“És realment escandalós venjar-se de la societat fins a aquest punt”, va escriure un internauta en una publicació a la xarxa social xinesa Weibo, que va obtenir milers de m’agrades.

Els atacs arriben en un moment advers per a l’economia xinesa. La desocupació juvenil es manté alta, i el sector immobiliari continua en una crisi profunda. Molts analistes consideren improbable que el país aconsegueixi l’objectiu de creixement econòmic d’un 5% fixat per a enguany.

A Pequín preocupa molt que el malestar econòmic desencadeni una onada de descontentament popular amb el govern, segons que explica Filipe Campante, professor de la Universitat Johns Hopkins que ha estudiat les conseqüències polítiques de les fluctuacions de l’economia xinesa.

“És això, que realment amoïna Xi Jinping: la possibilitat de perdre el control de la situació”, assegura Campante.

Pequín ha dut a terme un seguit d’accions per a apuntalar l’economia xinesa, com ara, programes d’estímul financer per a impulsar el mercat immobiliari i alleugerir la càrrega de deute dels governs locals. Però els economistes diuen que aquestes mesures difícilment ajudaran a augmentar la seguretat econòmica de les llars xineses.

L’onada d’atacs també evidencia la incapacitat del sistema polític xinès d’adreçar les queixes dels ciutadans, segons que explica Kevin Slaten, investigador sobre la dissidència a la Xina per al think tank Freedom House, amb seu a Washington.

“Un problema en el sistema polític xinès que s’ha arrossegat durant molt de temps és la manca de vies institucionals eficaces per a tractar els problemes socials”, explica. Els ciutadans xinesos poden presentar formalment queixes als funcionaris del govern, diu Slaten, però és difícil de navegar per aquest sistema i, en darrera instància, és ineficaç.

L’advocat Zhao Liangshan explica que el sistema jurídic tampoc està ben equipat per a respondre a les necessitats de la gent corrent. “No hi ha prou especialistes en salut mental per a atendre’ls. Els funcionaris del govern han de poder fer que la gent se senti escoltada, que deixin de creure que la seva vida és un carreró sense sortida”, continua.

Per provar de contenir el debat públic sobre l’onada de violència recent, Pequín ha recorregut a la censura i al control de la informació relacionada amb els atacs. Les autoritats, per exemple, no van revelar la xifra de víctimes mortals de l’atac de Zhuhai fins passades gairebé vint-i-quatre hores, tot i la commoció que havia causat entre els residents.

Els vídeos i les imatges dels atacs s’han retirat sistemàticament de les xarxes socials, i les etiquetes associades als atemptats sembla que han estat censurades a Weibo, la versió xinesa d’X.

Rose Luqiu Luwei, una ex-periodista que va cobrir incidents semblants a començament de la dècada dels 2000, explica que, aleshores, l’entorn informatiu era molt més obert, i els reporters sovint podien entrevistar-ne les víctimes i els familiars. “Ara tan sols tenim les declaracions de les autoritats, sense cap més informació”, explica Luqiu, que ara és professora a la Universitat Baptista d’Hong Kong. “No hi ha cap mena de debat públic”, afegeix.

Els atacs també revelen les limitacions del sistema de vigilància social xinès. “El sistema de vigilància xinès fa una feina prou bona a l’hora de controlar amenaces conegudes, com ara, les persones que figuren a les llistes negres del govern”, explica Minxin Pei, politòleg del Claremont McKenna College de Califòrnia, que ha publicat un llibre sobre el sistema de vigilància del règim xinès. I afegeix: “Però, a vegades, la gent actua per impulsos o motius que ningú no pot saber amb antelació. No hi ha cap vigilància que ho pugui captar, això.”

Northrop i Wu informen de Taipei estant. Li informa de Seül estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb