18.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 18.03.2025 - 22:34
The Washington Post · Christian Shepherd
Pequín, Xina. Als xinesos els encanta el porc. L’any passat van consumir ells sols una mica més de la meitat de la producció mundial. La secció dedicada a la carn de porc de Xinfadi, el mercat majorista més gran de Pequín, és tan gran que ocupa tot l’edifici.
La carn de porc està tan arrelada a la cultura, la cuina i la llengua xineses, que el caràcter xinès per a les paraules “llar” i “família” és un porc sota una teulada, i la paraula per a carn –rou– sovint s’empra com a sinònim de la carn de porc en concret. Garantir el subministrament d’aquesta carn és tan important, políticament parlant, que el Partit Comunista Xinès fins i tot gestiona una “reserva estratègica de carn de porc” per pal·liar qualsevol possible problema de proveïment en temps d’escassetat.
A primera vista, per tant, podria sorprendre que Pequín hagi imposat un aranzel d’un 10% a les importacions de carn de porc nord-americana en resposta a la guerra comercial que Trump ha declarat a la Xina.
Atès que la Xina no importa –ni de bon tros– tant com exporta als Estats Units, Pequín ha hagut d’empescar-se maneres de pressionar Trump sense imposar grans costs a l’economia xinesa.
Els aranzels sobre les importacions agrícoles provinents dels Estats Units són una part crucial d’aquesta estratègia de pressió. El govern xinès ha imposat aranzels entre un 10% i un 15% sobre els 21.000 milions de dòlars d’importacions nord-americanes a la Xina, incloent-hi la carn de porc, el pollastre, la soja i més béns agrícoles produïts majoritàriament en àrees rurals dels Estats Units que van votar Trump en les darreres eleccions, incloent-hi els estats d’Iowa, Carolina del Nord i Missouri. La Xina fou el tercer principal importador de carn de porc nord-americana l’any passat, tan sols superat pel Japó i per Mèxic.
Però tot i la predilecció nacional per la carn de porc, els aranzels sobre la carn de porc nord-americana difícilment causaran gaires maldecaps als xinesos, atesa la reducció progressiva de la dependència xinesa en les importacions de carn de porc nord-americana.
Els 1.100 milions de dòlars en carn de porc que la Xina va importar als Estats Units l’any passat representaren tan sols un 7% de les importacions totals de carn de poc, i un 0,1% del subministrament total de carn de porc al país.
Els carnissers de Xinfadi rebutgen la possibilitat que els aranzels els perjudiquin el negoci. “Tan sols venem carn de porc d’origen xinès”, explica Zhang Haifu. “Les intrigues i tensions comercials no tenen res a veure amb nosaltres.”
A la secció de carn de porc del mercat, un gran tauler electrònic penja al costat de l’entrada en què apareixen els preus dels 1.795 porcs disponibles avui: el quilo es ven a prop d’1,80 euros. Al costat del preu, una segona columna indica l’origen de cadascun dels porcs dins la Xina.
Del porc, ací, també se n’aprofita tot. Les orelles, la tripa, les potes i altres parts solen considerar-se menges a la Xina, cosa que crea un mercat considerable per a les importacions procedents de països on no solen valorar-se les vísceres, com és el cas dels Estats Units. Prop d’un 25% de les vísceres de porc importades a la Xina, de fet, procedeixen dels Estats Units.
“Cap altre mercat alternatiu pot acostar-se al preu que paguen els compradors xinesos [per les vísceres]”, resumia fa poc la Federació d’Exportacions de Carn dels Estats Units.
Les autoritats xineses, per la seva banda, confien que els ramaders de països com el Brasil i Espanya estaran disposats a redirigir els seus excedents al mercat de porc més gran del planeta.
D’ençà de la guerra comercial del primer mandat de Trump, Pequín ha treballat incansablement per reduir la dependència de l’economia xinesa en les importacions de productes agrícoles nord-americans. Una de les mesures clau d’aquest programa ha estat l’impuls a la producció nacional de la carn de porc, que ara representa un 97% del mercat xinès.
Aquesta campanya per l’autosuficiència va fer un pas enrere amb el brot de pesta porcina del 2018, que va ocasionar que les importacions de poc nord-americà s’enfilessin fins a nivells de rècord l’any 2020.
D’aleshores ençà, les petites granges en què se solien criar la majoria dels porcs a la Xina han donat pas, a instàncies de Pequín, a estructures gegantines de múltiples pisos que la premsa xinesa ha batejat com a “hotels porcins”.
Aquests darrers anys, la Xina també ha començat a diversificar les fonts d’importació de carn de porc i de pinso. El primer carregament de porcs russos va arribar al país l’any passat entre una gran expectació mediàtica, per bé que la carn de porc russa representa tan sols una petita part de les importacions totals a la Xina.
“Aquests darrers dos anys, l’oferta nacional s’ha mantingut relativament estable, i la competitivitat dels nostres productes ha millorat”, explica Zhu Zengyong, investigador de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Agrícoles.
Amb les importacions de porc provinents del Brasil, l’estat espanyol i més països, n’hi hauria d’haver prou per a satisfer la demanda, diu Zhu, fins i tot en cas d’una guerra comercial amb els Estats Units. “Si Trump manté aquesta estratègia [aranzelària] a llarg termini, veig difícil que la carn de porc nord-americana continuï essent competitiva a la Xina”, afegeix.
Però això no vol dir, necessàriament, que els productors de carn de porc xinesos hagin de sortir airosos d’una guerra comercial prolongada entre Washington i Pequín. Els experts, en aquest sentit, adverteixen que les tensions comercials podrien fer augmentar el cost del pinso i causar una incertesa generalitzada en els mercats de porc internacionals, cosa que podria fer que la carn de porc xinesa, eventualment, també s’acabés encarint.
Tot i que la Xina no depèn en excés de la carn de porc nord-americana, la situació en el cas de la soja és completament diferent: els Estats Units són l’origen de prop d’un 35% del subministrament total de soja a la Xina, on aquest llegum s’empra principalment per a produir pinsos i oli de cuinar. Aquests darrers mesos, les empreses xineses s’han dedicat a emmagatzemar soja i a signar contractes de compra de llarga durada per protegir-se de possibles aranzels.
Encara que els costos reals dels aranzels trigaran a notar-se, la guerra comercial podria acabar encarint el preu de la carn de porc xinesa. Sigui com sigui, els consumidors rarament solen relacionar les fluctuacions en el preu de la carn amb la imposició d’aranzels concrets. Ho explica Jack Zhang, professor adjunt de la Universitat de Kansas que ha estudiat els efectes de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina.
Per a l’anèmica economia del país, un repunt de la d’inflació no seria necessàriament dolent, segons que assenyalen els analistes. Els preus de la carn de porc s’han mantingut obstinadament baixos aquests darrers mesos –a excepció de les vacances de l’Any Nou Lunar, en què les famílies xineses es reuneixen per compartir àpats on sol abundar la carn.
Però a molts fabricants i exportadors els preocupa que la guerra comercial amb els Estats Units s’estengui i enfonsi encara més el consum privat al país.
Les famílies xineses ja es mostraven poc disposades a gastar abans i tot que Trump imposés nous aranzels als productes del país. En aquest sentit, el nou “pla d’acció especial per a impulsar el consum” de Pequín arriba en un moment en què l’economia malda per aconseguir l’objectiu anual de creixement marcat pel govern, de prop d’un 5%.
És un matí de març, i hi ha pocs clients a la “gran nevera de Pequín”, el nom amb què es coneix popularment el supermercat majorista que obrí l’any passat al sud-est de Pequín.
El magatzem té tot allò que una família xinesa pot necessitar per a un banquet: sacs d’espècies i xili, oli de cuina en bidons enormes, un hangar amb alcohol i tes de tota mena.
Dins, els venedors lamenten que –amb guerra comercial o sense– la gent simplement ja no gasta com abans. “Per ací ja no passa ningú”, diu Cui Yawei, que regenta una paradeta d’aperitius al magatzem.
“Quan sona el telèfon, alguns esperen que a l’altra banda de la línia hi hagi el seu enamorat. Jo, en canvi, espero que sigui un client”, escriu Cui en el compte de la seva botiga al portal xinès WeChat. I afegeix: “No em pregunteu si hi sóc o no hi sóc. Jo no descanso mai. Us respondré més de pressa que la vostra parella.”
Pei-Lin Wu, de Taipei estant, i Lyric Li, de Seül estant, han contribuït a aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
