Ximo Puig: ‘L’única esperança de la dreta és l’extrema dreta i això és lamentable’

La decisió d’avançar les eleccions a les Corts Valencianes, fent-les coincidir amb les espanyoles, va comportar una forta tensió entre el PSPV, Compromís i Podem, els tres signants del pacte del Botànic, i sobretot entre els dos partits de govern, el PSPV i el dels valencianistes. La tensió s’ha arrossegat durant la campanya, però el president de la Generalitat, Ximo Puig, creu que no ha de tenir conseqüències passades les eleccions.

‘És lògic que cada partit intente tenir tot el suport possible i, si pot ser, la majoria suficient per a governar en solitari’, diu Ximo Puig, i tot seguit afegeix: ‘En pro de la causa comuna del Botànic, no faré partidisme de l’acció de govern d’aquests quatre anys. Cadascú té dret de fer la seua campanya, però quan tots actuem junts ens retratem davant els ciutadans.’

En aquest sentit, i preguntat sobre què representa el vot al PSOE, Puig defensa que és ‘la garantia que no governe l’extrema dreta, però sobretot, la garantia d’estabilitat en el futur, gràcies a un projecte inclusiu, no de part, per a tota la societat valenciana’. ‘El vot al Partit Socialista va més enllà de les sigles d’un partit, és un projecte de cohesió social i territorial.’

Aquestes últimes hores, s’ha tornat a posar sobre la taula el dubte si, després de les eleccions, ell ha de ser president o no, atès que Podem i Compromís han insistit que ha de ser president qui tingui més suports parlamentaris. Aquest debat ja hi va ser la legislatura anterior, quan es va insinuar que si Compromís i Podem pactaven un candidat comú, probablement tindrien més escons que no pas el PSPV-PSOE. Però Puig diu que això ni es planteja i que la qüestió fonamental és ‘atendre allò que diguen els ciutadans’.

‘Podem especular, podem fer política ficció, però el dia 28 els valencians enviaran un missatge molt clar i, de la mateixa manera que ho vam entendre fa quatre anys, caldrà entendre-ho ara de nou. Caldrà llegir bé els resultats i fer cas dels ciutadans.’ Malgrat tot, Puig adverteix que les eleccions no estan guanyades i que hi ha una ‘possibilitat real’ que l’extrema dreta tingui un paper determinant: ‘L’única esperança de les dretes democràtiques per a arribar al poder és l’extrema dreta i això és lamentable’.

Amb tot, diu que està tranquil, perquè creu que les enquestes valoren l’acció del Consell: ‘Hem avançat com a comunitat, encara que cal abandonar qualsevol temptació de triomfalisme o d’autobombo, perquè encara queden desafiaments enormes’, i ha afegit que ‘el peix no està venut, cal atendre als ciutadans, entendre el seu missatge i actuar en conseqüència’.

El perill de l’extrema dreta

Per això, el president creu que seria un fracàs el triomf del centredreta: ‘A mi no m’agradaria allò que diu Paco Brines que aquest govern siga un parèntesi entre dos no-res, i espere que no siga així perquè seria prou lamentable tornar allà d’on eixim fugint.’ Al seu judici, ‘aquesta dreta encara no ha passat el procés de purificació, de regeneració, és una dreta que no ha assumit la seua responsabilitat i que no dóna garanties’.

Ximo Puig creu que, en el context actual, la cosa realment perillosa és la ‘contaminació que ha produït l’extrema dreta en els partits de dreta democràtica que intenten situar en l’escenari actual debats del segle passat amb total normalitat i amb molt poca vergonya’. Concretament, al País Valencià, ha posat com a exemple el ‘viratge sense tornada a l’extrema dreta’ de Ciutadans, que ha abandonat el centre i ara, amb Toni Cantó al capdavant, no té ‘res a veure amb allò que van representar en el seu moment Carolina Punset o Alexis Marí‘.

Respecte a les accions que vol posar en marxa en un nou mandat, diu que li agradaria arrancar ‘amb noves mesures contra la violència de gènere i per la igualtat’ en tots els camps. I ha avançat que si és reelegit, tornarà a convocar totes les forces polítiques, econòmiques i socials per a ‘intensificar des del primer dia amb tota l’energia’ la reivindicació d’un finançament just, ‘governe qui governe a Espanya’. I arran de les crítiques per no haver pressionat igual el PSOE que el PP, diu: ‘No es pot mesurar amb la mateixa vara deu mesos que sis anys, no és igual. Però, en tot cas, l’actitud de la Generalitat ha estat sempre exigent.’ I afegeix: ‘No pot ser que continuem en aquesta situació, perquè tenim arguments suficients i no necessitem anar trencant cristalls. La via valenciana és l’acord, no és la ruptura, no és l’estridència.’

Una segona legislatura

Preguntat per alguna espina que li quedi després d’aquests quatre anys, diu que li hauria agradat avançar més en la reducció de llistes d’espera i eliminar definitivament els barracons. Ha dit que la legislatura vinent s’intervindria en el 60% del parc educatiu i que es podria completar ‘una renovació absoluta’. També diu que sent com ‘un punyal la violència de gènere i que no s’avança prou en igualtat’. Preguntat sobre el futur de la Conselleria de Transparència, una de les més qüestionades aquesta legislatura, ha dit que les competències assumides eren ‘fonamentals’ i que havien de tenir ‘un pes important en el govern’: ‘Una altra cosa és com s’organitze l’arquitectura institucional, eixa és una qüestió que sempre està oberta i que caldrà plantejar en funció dels resultats.’

Respecte a À Punt, ha defensat el seu caràcter ‘no governamental’, després del model del PP de ‘tancar Canal 9 amb 1.200 milions de deute’, i ha afegit que, com en la resta d’àrees de la Generalitat, calia fer-ne ‘una avaluació permanent’. S’ha mostrat absolutament convençut que el País Valencià ‘necessita una radiotelevisió pública valenciana potent per a defensar la llengua, la cultura i l’espai comunicacional valencià’.

Sobre el procés d’independència de Catalunya, Puig diu que, per a solucionar el conflicte català, solament hi ha un camí, que és ‘el diàleg des del respecte a la legalitat’, com defensa el govern espanyol: ‘La resta proposa una mena de 155 perpetu, una mena de colp institucional, la qual cosa és incomprensible perquè només serviria per a agreujar el conflicte.’

El president de la Generalitat ha dit, en relació amb aquesta qüestió: ‘No hi ha cap conflicte, per més que s’obstinen les dretes a intentar reverdir els vells fantasmes. Perquè la Comunitat Valenciana no té res a veure, en termes polítics, amb Catalunya, no hi ha cap procés d’associar-se amb la deriva catalana, no té cap sentit, ací tenim una percepció clara d’una autonomia pròpia amb veu pròpia, la nostra destinació la decidim nosaltres i el nostre projecte va clarament vinculat a Espanya, però no vinculat al centralisme.’