Ximo Puig es desmarca de la creació d’un impost a les rendes altes de Madrid

Ximo Puig es desmarca ara de la possibilitat de crear un nou impost als contribuents amb les rendes més altes de la Comunitat de Madrid que havia demanat fa unes setmanes. En declaracions als periodistes en acabar un acte oficial, ha reiterat la necessitat d’igualar les rendes de tots els territoris de l’estat espanyol, però ha matisat que no cal que siga per la via d’un impost creat expressament. “Mai no vaig dir que s’hagués de crear un impost. Vaig dir que s’havia d’estudiar com s’havia de compensar l’efecte capitalitat”, ha dit.

El desdejuni d’Europa Press

Ximo Puig va fer un desdejuni informatiu organitzat per Europa Press a Madrid el 20 de juliol proppassat, en què va relatar totes les desigualtats fiscals auspiciades pel govern d’Isabel Díaz Ayuso. Va parlar literalment de rebaixes fiscals, de dúmping fiscal i de competència deslleial. També va reincidir en la queixa d’allò que anomena “l’aspiradora fiscal” en què s’ha convertit la comunitat autònoma de Madrid amb la seua política de rebaixar els imposts.

Puig va demanar que, a Madrid, que es beneficia de ser la seu de pràcticament tots els organismes i agències del govern espanyol, els més beneficiats aportessen als que no ho eren tant, tot citant l’economista britànic Paul Collier. Quan el moderador li va demanar un poc més de concreció, Ximo Puig va deixar caure la possibilitat de crear un impost per a les rendes més altes i les grans corporacions.

Els aplaudiments el ministre Escrivà i el rebuig de la ministra Montero

Uns dies més tard, el ministre de Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivà, es va reunir amb el president al Palau de la Generalitat i va recollir el guant en considerar que la proposta mereixia ser estudiada i que podria tenir recorregut.

Però no tot el consell de ministres espanyol va rebre amb tanta alegria aquesta idea per a reformar el sistema fiscal espanyol, perquè poques hores després, la titular d’hisenda, Maria Jesús Montero, va refredar la qüestió i va respondre Ximo Puig dient que això no era a l’agenda del govern espanyol ni hi seria mai.

Que Ximo Puig demanara des d’una tribuna de Madrid una reforma fiscal que podria passar per augmentar els imposts a les rendes més altes de Madrid va originar molta mala maror i un cert nerviosisme entre els presidents autonòmics de tots els colors. Alberto Núñez Feijóo, Alfredo Fernández Mañueco, Guillermo Fernández Vara i Miguel Ángel Revilla, ho van considerar fora de lloc.

Puig es desmarca

Avui, Puig s’ha desmarcat d’aquella proposta de final de juliol. Ha dit que durant els quaranta minuts que havia durat la conferència a Madrid no havia parlat en cap moment de crear aquest impost. “En la resposta a una pregunta vaig dir que podria haver-hi certa compensació que hauria d’afectar les rendes altes i les grans corporacions, però això no cal que siga per la via dels imposts, d’un nou impost. Pot ser, simplement, d’una altra manera”, ha dit. Ha insistit en la necessitat de reequilibrar les rendes a tot l’estat espanyol. Ha dit que era lògic i ha recordat que la renda al País Valencià és dotze punts per davall la mitjana espanyola: “Des de la perspectiva d’intentar la cohesió d’Espanya, necessitem superar les divergències de renda que hi ha ara als diferents territoris.”

Ací hi ha el vídeo íntegre de la intervenció del president Puig. A partir del minut 47 és quan el moderador li demana concreció.

Puig diu: “Es podria parlar d’una imposició específica a les rendes que mai serien les mitjanes o les baixes, però que haurien d’aportar un espai de solidaritat.”

El periodista li repregunta si crear un nou impost podria ser una opció, i Puig respon: “Podria ser una opció.” A continuació, afegeix que és un afer que s’ha d’abordar des del rigor i sense precipitació.

L’infrafinançament

Tot això passa enmig d’un debat molt agre entre la Generalitat i el govern espanyol per l’endarreriment de la reforma del sistema de finançament. Aquests darrers mesos, la ministra d’hisenda Maria Jesús Montero ha anat endarrerint la presentació d’un projecte que ha promès reiteradament. Dels partits que formen el govern del Botànic, Compromís és l’únic que no s’asseu al consell de ministres espanyol i és, per tant, qui més ha aixecat la veu per a demanar al govern espanyol que complisca les seues promeses.