Ximo Puig demanarà avui a Pedro Sánchez la declaració de l’estat d’alarma

El president de la Generalitat, Ximo Puig, demanarà avui al govern espanyol la declaració de l’estat d’alarma. D’aquesta manera se sumarà al govern català, al basc i als d’Astúries, Castella la Manxa, Navarra, La Rioja, Extremadura i Cantàbria. 

Puig ho va anunciar anit en una entrevista a la Cadena Ser.

🗣🔴 Ximo Puig, pide la declaración del estado de alarma también en Valencia: "Pido al Gobierno que desde luego despliegue toda la potencialidad que tiene en estos momentos" pic.twitter.com/797Gw88Zhu

— Hora 25 (@hora25) October 23, 2020

Alhora, Puig va afirmar que avui mateix es publicarà la resolució per a declarar la queda entre les dotze de la nit i les sis de la matinada anunciada dijous passat. La mesura estarà en vigor fins al 9 de desembre. Aquesta mesura anirà acompanyada d’una altra sèrie de restriccions entres les quals, la limitació del nombre màxim de persones en reunions socials. Puig vol que s’apliquen tan prompte com siga possible.

El contingut de la resolució s’acabava de perfilar encara anit.

La instauració de la queda en un territori només es pot fer sota dos paraigües: o bé la declaració de l’estat d’alarma, que és competència de l’estat; o bé a través d’una resolució de la Conselleria de Sanitat, que ha de tenir el vistiplau del Tribunal Superior de Justícia.

A pesar de les presses que ha manifestat el president Puig per a declarar la queda la nit de dissabte a diumenge, el professor de dret administratiu, Andrés Boix, ha explicat a VilaWeb que l’autorització per part del TSJ és preceptiva.

Empitjorament progressiu de la situació

Les presses del Consell responen a un gir preocupant de les dades sobre contagis de covid-19 al País Valencià. Segons les dades facilitades divendres per la Conselleria de Sanitat, les últimes vint-i-quatre hores s’havien detectat 1.202 casos nous, 42 ingressos hospitalaris i 8 més a les UCI. Ara la incidència acumulada és de 153 casos per cada 100.000 habitants. El País Valencià ha passat de ser el segon territori amb una situació més lleu a ser-ne el tercer, per darrere de les illes Balears i les Canàries.